Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Álvaro

Hola. El meu nom és Álvaro i tinc leucèmia mieloide crònica.

A dia d'avui tinc 29 anys i la meva història comença en el Nadal de 2014, concretament el 20 de desembre. Vaig ingressar a urgències per una pneumònia i imagineu la meva sorpresa quan els metges em van dir que els valors de la meva analítica eren molt "estranys".

Després d'una altra analítica em van dir que el més segur era que tingués LEUCÈMIA. Em va caure el món a terra, jo sabia alguna cosa sobre la leucèmia perquè sóc farmacèutic i tenia una clienta que estava lluitant contra ella, però lògicament desconeixia la quantitat de leucèmies diferents que existeixen.

Al cap de pocs dies em van diagnosticar finalment de leucèmia mieloide crònica (LMC) i em van informar perfectament del que això significava. Tenia una mutació que em feia generar una gran quantitat de granulòcits (un tipus de glòbul blanc) i també em van dir que era una malaltia que se sol donar en persones més grans i jo tenia...25 anys!!. Un cop estabilitzat, vam començar amb el tractament.

El tractament per a aquesta malaltia es basa en l'administració d'un inhibidor de la tirosina quinasa (per als no entesos, una pastilla). Vaig començar amb l’Imatinib i la medicació em va anar bé, no tenia efectes adversos i feia vida normal. Després de 4 mesos de tractament, vaig generar resistència i va deixar de fer-me efecte, aquí vaig conèixer el que és una punció de medul·la i l'ansietat generada per tots aquests canvis em va fer posar-me en mans dels psicòlegs de l'hospital (possiblement una de les millors coses que he fet en tota la meva vida).

Després de descartar que la malaltia hagués avançat cap a leucèmia aguda (de tractament molt més complicat), vaig canviar a un altre medicament anomenat Nilotinib que em va fer efecte durant 7 mesos, en els quals vaig tenir la grandíssima sort de casar-me amb l'amor de la meva vida, companya de viatge, d'alegries i d'hores d'espera mèdiques. T'ESTIMO PAULA.

Tocava tornar a canviar la medicació i començar amb Dasatinib. Aquesta medicació em va mantenir estable durant un any sencer, però no aconseguia disminuir la malaltia fins als valors que hauria. En aquest moment es va plantejar fer-me un trasplantament de medul·la òssia o provar un altre medicament en un altre centre. Em vaig decantar per la medicació i ja porto uns mesos amb ella. Esperem que aquesta sigui la bona i em mantingui molts anys amb la malaltia al mínim.

Tota aquesta història es pot portar gràcies a l'ajuda dels psicòlegs (gràcies Paula), de la família i dels amics. Gràcies de tot cor als que sempre heu estat aquí, perquè, encara que es faci difícil dir-vos-ho de vegades, m'heu donat molta força i valor. Gràcies.

Finalment explicar que des que em van diagnosticar m'he implicat al màxim en la divulgació d'informació sobre leucèmies, càncers de sang i, sobretot, donacions.

Per això m’informo a través de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, amb la qual he sortit al carrer a dir-li al món que som IMPARABLES i amb la qual participo en tot el que puc.

Pàgina web actualitzada 25/10/2017 14:18:07