Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Andrés

El meu nom és Andrés.

Amb 23 anys i amb un treball nou on m'anava genial, un nadó de 6 mesos i l'adquisició d'una casa, la vida em va donar un gir inesperat. Vaig estar un mes amb dolors forts a l'abdomen i finalment vaig començar a vomitar i sentir-me pesat i amb males digestions.

Vaig anar a urgències i en una analítica va sortir disparat un valor tumoral i ja amb proves d'imatges es va confirmar que tenia un limfoma altament agressiu anomenat limfoma de Burkitt. En aquest moment, tot se't cau a sobre, la incertesa, la por de morir, de no veure créixer el meu fill, etc. Ràpidament vaig començar el tractament agressiu com el mateix limfoma.

El pronòstic era bastant bo i després de dos cicles vaig tenir remissió completa. Per cert, en començar tractament, com per art de màgia, ens vam assabentar que venia el meu segon fill. Vaig acabar el tractament (que el vaig portar bastant bé, la veritat), i als 40 dies vaig recaure, que només recau d'aquesta malaltia un petitíssim percentatge.

Aquesta vegada va ser molt pitjor, ja que em van dir que el pronòstic de tirar endavant era mínim. Per primera vegada vaig pensar que m'anava i tot acabava aquí. Vaig tornar a tractament i va sortir una germana 100% compatible. Això em va donar molta força i es va afegir el naixement de la meva filla i que vaig aconseguir una nova remissió.

El 28 de novembre vaig ingressar i el dia 5 de desembre em vaig sotmetre al trasplantament. En el procés del trasplantament vaig tenir febre quan em vaig quedar a zero de defenses. No menjava gairebé res, però tot va anar bé i vaig sortir als 21 dies.

Aquells mesos vaig passar algun refredat fort, gastroenteritis i rebutjos en boca, pèl i mans, però lleus.

Ara tot va fenomenal, estic a punt de tornar a treballar, vaig tornar a fer esport, etc. Després de deu mesos en remissió, la meva hematòloga diu que és gairebé impossible que torni el meu limfoma.

Amb aquest testimoni vull donar forces a la gent el pronòstic de la qual no acompanyi o es trunqui de sobte. Tot és possible amb forces i ganes.

Finalment, agrair a la meva família perquè no vaig passar cap moment sol en aquests ingressos, a la meva germana que em va salvar la vida amb unes cèl·lules, als meus fills per donar-me aquesta força que necessitava i a l'amor de la meva vida que ens casarem aquest any.

Som imparables!!

Pàgina web actualitzada 28/08/2017 12:39:05