Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Anèmia de Fanconi

Què és l'anèmia de Fanconi i a qui afecta?

Malgrat el seu nom, es tracta d'una síndrome caracteritzada per la presència d'altres moltes manifestacions a més de l'anèmia. Les més rellevants:

- Insuficiència medul·lar progressiva (anèmia, leucopènia i trombocitopènia).

- Anomalies somàtiques constitucionals.

- Predisposició a desenvolupar leucèmies mieloblàstiques agudes (LMA), síndromes mielodisplàstiques (SMD) i tumors malignes.

La freqüència de portadors (heterozigots) de la mutació responsable d'aquesta malaltia és d'1 cada 300 i la d'afectes (homozigots) d'AF és d'1 cada 100.000 nascuts. L'herència és autosòmica recessiva excepte en uns pocs casos on s’associa al cromosoma X.

En 80% dels pacients, les alteracions es detecten entre els 4 i els 14 anys (mitjana de 7 anys) encara que poden ser detectades entre els 0 i els 35 anys.

Tipus d'anèmia de Fanconi

S'han identificat fins ara mutacions en 13 gens com causants de l'AF, així com 8 proteïnes dependents d'ells (FANC A, FANC B, FANC C, FANC, E, FANC F, FANC G, FANC L, FANC I), existint algunes correlacions entre subtipus d'AF, mutacions genètiques i el comportament de la malaltia.

Així, els pacients amb anomalies en el radi i, a més, altres anomalies (en el desenvolupament, cardiopulmonars, renals, auditives i microcefàlia) presenten una pancitopènia precoç i intensa.

Als pacients amb mutacions de FANC C, l'aplàsia és més precoç i la supervivència més curta que als portadors de mutacions en FANC A i FANC G.

Els pacients amb FANC G tenen major risc de desenvolupar leucèmies i tumors sòlids que els del tipus FANC A.

Els subtipus FANC D1 i FANC N comporten risc de desenvolupar medul·loblastomes o tumors de Wilms. Les mutacions heterozigots en FANC D1, FANC J i FANC N comporten un risc incrementat de càncer de mama.

Els símptomes

- Insuficiència medul·lar. La pancitopènia (dèficit de glòbuls vermells, blancs i plaquetes) s'observa en més de la meitat dels pacients, però no és infreqüent (40 %) que l'única troballa sigui una trombocitopènia aïllada.

- Anomalies somàtiques constitucionals. Un 25 % dels pacients no presenten anomalies o aquestes són mínimes. A la resta són múltiples i tan greus que es diagnostiquen poc després del naixement i exigeixen molt sovint una intervenció urgent. La identificació primerenca d'anomalies menors com ara les facials, cutànies, talla curta i hipoplàsia de l'eminència tènar, faciliten el diagnòstic. 

Entre les possibles manifestacions destaquen:

- Fàscies característiques: Base nasal ample, epicantus, micrognàtia.

- Pell: Taques 'cafè amb llet', hiperpigmentació, àrees hipopigmentades.

- Creixement: Retardat, estatura curta.

- Mans: Hipoplàsia tènar, absència o hipoplàsia del polze, clinodactília, polze supernumerari, sindàctila, absència o hipoplàsia de radi.

- Ulls: Microftàlmia, estrabisme, epicantus, hipertelorisme.

- Ronyons: Ectòpics o en ferradura, hipoplàstics o absents, displàsia, duplicacions ureterals, hidronefrosi, hidra urèter, reflux.

- Esquelet: Microcefàlia, fàcies "d'ocell", bombament frontal, espina bífida, escoliosi, anomalies en costelles i vertebres.

- Genitals: En varons, hipogenitalisme, hipospadies, testicles no descensats o atròfics, micropenis. En dones, hipoplàsia a la vagina i úter, atrèsies.

- Cor: Ductus arteriosus, defectes al septe interventricular, coartació aòrtica, tetralogia de Fallot.

- Tracte digestiu: Atrèsia esofàgica, duodenal o anal, fístula traqueosofàgica, paladar ogival.

- Oïda: Sordesa o hipoacúsia, atrèsia, displàsia.

- Sistema nerviós: Hiperreflèxia, hidrocefàlia, paràlisi de Bell, malformacions arterials.

- Desenvolupament de neoplàsies: Un 30 % dels pacients van desenvolupar anomalies citogenètiques clonals afectant fonamentalment als cromosomes 7 i 8. Aquestes alteracions afavoreixen l'evolució a SMD o LMA. La probabilitat de transformació a LMA al cap de 40 anys és del 30 %.

La incidència de tumors sòlids és del 28 % al cap de 40 anys, sent de 23 anys l'edat mitjana de presentació. Els tumors sòlids més freqüents són els carcinomes de cèl·lules escamoses de cap i coll (llengua, genives, faringe, esòfag), els de vulva, coll uterí i anus. La majoria d'aquests tumors tenen mal pronòstic si no es diagnostiquen molt precoçment. També poden presentar tumors hepàtics (adenomes i carcinomes) especialment pacients tractats amb andrògens, tumors de Wilms, medul·loblastomes i carcinomes de mama. Alguns pacients desenvolupen dos o més càncers.

El diagnòstic

La suma de manifestacions clíniques i les alteracions hematològiques són, la majoria de cops, orientatives del diagnòstic. Amb l'absència d'alteracions somàtiques constitucionals clares (25 % dels pacients), l'orientació diagnòstica de la hipoplàsia medul·lar és molt més complexa.

La prova diagnòstica bàsica radica en el test de fragilitat cromosòmica que analitza les lesions cromosòmiques induïdes per agents clasmatògens, mitomicina C (MMC), o diepoxibutà (DEB). És una prova sensible, estandarditzada i específica. Els resultats s'expressen en nombre de ruptures per cèl·lula. Si els resultats són dubtosos, el test ha de repetir-se, i en cas de dubte, s'ha de repetir als fibroblasts de la pell.

Les proves de fragilitat cromosòmica s'han de realitzar en tots els nens i joves amb aplàsia medul·lar, en els que presenten anomalies somàtiques suggestives d'AF, en els pacients amb SMD, LMA i alguns tumors amb algun tret fenotípic associat, i en familiars de pacients.

El diagnòstic s'ha de completar amb l'anàlisi de la mutació del gen, útil per confirmar el diagnòstic, detecció de portadors, diagnòstic prenatal i diagnòstic genètic pre-implantacional.

El tractament

Les transfusions d'hematies i plaquetes són necessàries quan l'anèmia i la trombocitopènia són intenses i simptomàtiques.

Els derivats androgènics (oximetolona a dosis de 2-4 mg/kg/dia) poden disminuir el grau d’anèmia i estalviar transfusions, però s'ha de controlar l'aparició d'efectes secundaris (virilització, acceleració del creixement, disfunció hepàtica i tumors hepàtics). El seu ús ha de ser transitori a l'espera d'un TPH.

El trasplantament de progenitors hematopoètics és l’únic tractament que pot restaurar una hematopoesi normal, però no evita les lesions somàtiques ni prevé el desenvolupament de tumors sòlids.

L’ús dels clàssics règims mieloablatius amb ciclofosfamida i irradiació donen lloc a resultats dolents per la hipersensibilitat de les cèl·lules de l'AF als agents genotòxics que produeixen greus lesions als teixits. Per això, s'han d'utilitzar règims de condicionament d'intensitat reduïda adaptats als pacients i evitar sempre la radioteràpia.

Els pacients amb AF receptors d'un TPH requereixen un seguiment estricte pel risc de desenvolupar neoplàsies, que inclouen revisions de creixement i endocrinològics, citogenètica en medul·la òssia i examens orals regulars amb biòpsia davant qualsevol lesió sospitosa.

El pronòstic

La probabilitat de transformació en LMA és del 30 % i la incidència de tumors sòlids del 28 % al cap de 40 anys.

Sense TPH la mitjana de supervivència és de 24 anys. La incidència d'insuficiència medul·lar arriba a ser del 90 % al cap de 40 anys. La mort, en el 90 % dels casos, es deu a les alteracions hematològiques (aplàsia medul·lar, SMD, LMA) o a complicacions derivades del seu tractament.

Els trasplantaments realitzats a partir d'un germà compatible i sa ofereixen una probabilitat de supervivència lliure de malaltia hematològica de fins al 90 %. L’ús d'altres fonts no ofereix tan bons resultats (no emparentats (50%) i sang de cordó (40%)) però aquests estan millorant dia a dia.

Coneix a pacients d'AF

Llegeix el testimoni de persones que pateixen o han patit aquesta malaltia.

Suport i ajuda

Si pateixes Anèmia de Fanconi o el pacient és un familiar pots accedir al fòrum de pacients i expacients de la Fundació Josep Carreras, un grup de persones que es donen suport i s'aconsellen per viure aquesta situació de la millor manera possible. Pots accedir al fòrum des d'aquí.

Si resideixes a Espanya, també pots posar-te en contacte amb nosaltres enviant-nos un correu electrònic a comunicacio@fcarreras.es perquè t'ajudem a posar-te en contacte amb altres persones que han superat aquesta malaltia.

També pots consultar altres enllaços interessants aquí.

Pàgina web actualitzada 27/11/2017 17:21:52