Begoña
"Vull que la meva nena, el meu somni, creixi sana i feliç". Aquest és precisament el meu pla. Sempre he tingut un somni, tenir una nena. El meu somni es va complir el 7 de novembre de 2009. A dia d'avui, tinc dos somnis: que cap nen hagi de passar l'infern que està passant la meva filla ni per cap malaltia greu i que la leucèmia sigui una malaltia cent per cent curable.
El primer somni és una utopia, però el segon, gràcies a fundacions com aquesta i a la solidaritat de donants anònims, algun dia es farà realitat.
El meu nom és Yolanda i sóc la mamà de la Begoña, una nena que avui 7 de novembre fa dos anyets i que porta una mica més de quatre mesos lluitant com una gladiadora contra una leucèmia limfoblàstica aguda, sense perdre ni un sol dia el somriure i contagiant la seva vitalitat a tot el que la veu i coneix. Ella sempre ha estat així, és la típica nena que enamora al veure-la, amb la seva mirada profunda de grans ulls negres i tot el dia somrient. Té un do que li fa ser tan forta, que no sabria com explicar-ho. Quan va néixer ja el tenia, ella era la que em donava forces en els meus primers dies de desconcert i ara fa que tots els dies somrigui a pesar de la situació que estem vivint, és el do de ser feliç i donar tranquil·litat a pesar de les circumstàncies. Per a mi és vital i fonamental ara, ella és la meva força i la meva lluita a la vegada.
Tot va començar amb febre, diverses visites a urgències, una coixera..., fins que un metge ens va fer fer una "providencial" analítica, on es va començar a veure una neutropènia, que després de fer una altra analítica, vam ingressar, fins que l'aspirat de medul·la ens va donar la pitjor notícia de la nostra vida de pares prematurs. La nostra nena, el nostre somni, tenia una malaltia greu i per a superar-la havia de passar per un tractament de quimioteràpia agressiu, llarg, dur, amb ingressos constants.
Han passat quatre llargs mesos i hem passat un mes d'aïllament crític superat, dos mesos amb ingressos constants superats i un altre mes més per a començar la fase de manteniment, on ja no hi ha ingressos, però si visites periòdiques i tractament de dia. Afortunadament no hem necessitat trasplantament perquè és de bon pronòstic, es va agafar molt a temps i va arribar la remissió completa en el dia +14. Tot i així, li han fet innombrables analítiques, ha necessitat litres de sèrum, antibiòtics, quimios, visites a la UCI per a posar la intratecal, puncions de medul·la, pèrdua de cabell, medicació per boca dolentíssima, burxades en el culet..., tot un rosari de coses impossibles d'assimilar per a uns pares, però que ella ha aguantat com la campiona que és, sense un sol vòmit, sense perdre el somriure, solament quan li punxaven, però s' oblidava de seguida. Quan li prenien la tensió i li posaven el termòmetre, posava el braç com si fos una persona adulta i la seva capacitat d'adaptació era infinita. Quan havia de baixar a la UCI, sempre ho feia amb el seu Pepe i els seus Titis, els seus ossets que no li fallen i quan sortia de l'ingrés, ho feia amb la seva motxilla del Bopa penjada.
A casa no para de ballar la nova cançó de la Britney o de la Katy Perry i a més amb les seves cosines sempre estan fent fotos d'aquestes divertides.
Li he muntat una espècie de guarderia on passa molta estona pintant.
De tant en tant fem escapades al camp per a caminar, ja que li encanta i celebrem tot el que podem en família.
La meva filla m'ha donat la lliçó més important de la meva vida: que als problemes cal plantar-los cara amb un somriure en la boca, que amb bon ànim, ja tens molt camí recorregut i que la innocència és capaç de convertir una habitació d'hospital, en una casa mirant fixament als ulls a la persona que més estimes. Aquest món és nou per a mi, però està ple d'històries de lluita, de petits herois anònims que lluiten per salvar les seves vides, sense més armes que la seva innocència i valentia, de persones que t'ajuden a portar millor aquest camí tan amarg, simplement conversant amb tu i d'una ferma voluntat de creure que tot passarà i que serà tan sols un mal record que ella al ser tan petita, afortunadament no tindrà.
Quan es compleixi el meu pla i la meva filla creixi i sigui feliç, li diré que les persones com ella que ja han lluitat des de petites, poden aconseguir tot el que es proposin en aquesta vida, ja que li hauran guanyat la partida un cop més.
No vull deixar escapar aquesta ocasió, per a desitjar-li un molt feliç dia d'aniversari al meu adorat somni. T'estimo, nena bufona!"
Yolanda
Si vols informar-te sobre què és la donació de medul·la òssia per ajudar a persones com la Begoña (i molts altres pacients) a tenir una oportunitat de curació, fes clic AQUÍ. Recorda que la donació de medul·la òssia és altruista, anònima i universal. Si t'inscrius com a donant de medul·la òssia, has d'estar disposat a fer efectiva la donació per a qualsevol persona del món que ho necessiti. Si vols més informació, escriu-nos a donants@fcarreras.es o truca'ns al telèfon gratuït 900 32 33 34 .
També pots fer-te soci de la Fundació Josep Carreras. Amb molt poc, ens ajudaràs a continuar investigant.
Si vols aconseguir la teva samarreta "solidària fins a la medul·la" per ajudar a pacients com la Begoña, fes clic AQUÍ
