Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Epigenètica

Investigador principal: Dr. Marcus Buschbeck

Podríem definir l'epigenètica com l'estudi que es produeix quan els gens interaccionen amb l'ambient. Per explicar-ho de forma senzilla podem dir que els gens són els llibres d'una biblioteca i l'epigenètica seria com ha estat ordenada la mateixa, el filtre que decideix quins llibres llegirem i quins no. Cada cèl·lula del nostre cos és genèticament igual però el seu funcionament és diferent.

En el nostre cos hi ha cèl·lules perfectament normals que són a la medul·la òssia i que tenen la increïble capacitat de renovar contínuament tots els components de la nostra sang al llarg de tota la nostra vida. Aproximadament cada 100 dies tenim sang nova. Gràcies a ella respirarem bé i podrem defensar-nos dels atacs de virus i bacteris al nostre organisme. Quan hi ha una malaltia de la sang pot ser que aquestes cèl·lules en la medul·la òssia han deixat de funcionar. El metge pot veure que han canviat el seu aspecte (displàsia) o la malaltia s'agreuja quan, a més de no fer bé la seva feina, aquestes cèl·lules comencen a multiplicar-se (leucèmia).

Per què necessitem investigar?

La investigació dels últims 10 anys s'ha centrat en la lectura de gens i possibles alteracions. Encara que s'ha desenvolupat un major coneixement sobre moltes malalties, en el cas de les leucèmies encara avui no s'ha trobat una causa. L'equip del Dr. Buschbeck basa el seu treball en investigació epigenètica i té com a objectiu entendre on i com ocorren els errors en l'organització dels gens.

Si descobrim per quins motius una cèl·lula deixa de funcionar podrem avançar en el desenvolupament de fàrmacs per frenar o eradicar la malaltia.

L’impacte de la nostra feina

El Dr. Marcus Buschbeck i el seu equip es centren bàsicament en l'estudi de l'organització dels gens, tant en individus sans com malalts, per tractar de dilucidar el següent:

1. Com detectar quins pacients respondran de forma positiva al tractament.

2. Com fer que els pacients que no responguin, ho facin.

3. En el cas dels pacients que sí que responen al tractament, aconseguir que ho facin durant més temps (el 35% dels pacients de síndrome mielodisplàsia d'alt risc evolucionen a una leucèmia aguda en els següents 12 a 24 mesos després del seu diagnòstic).

4. Buscar les dianes cap a les quals apuntar contra la malaltia amb fàrmacs nous o complementaris.

L'impacte del treball del Dr. Buschbeck és, a través de l'epigenètica, donar una oportunitat als que actualment no en tenen. Els pacients de síndromes mielodisplàsiques d'alt risc que no es poden sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia tenen avui dia molt mal pronòstic i poc índex de resposta positiva als tractaments.

Dossier informatiu de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras

+ info

Per a més informació, es pot consultar la pàgina web següent:

Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras - Cromatina, metabolisme i destí cel·lular

Pàgina web actualitzada 28/11/2017 17:23:13