Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Homenatge a Ayoze

Ayoze, pacient de leucèmia mieloblàstica aguda, ens va explicar la seva història un any després de trasplantar-se. Lamentablement, al final no va poder superar la batalla.

Ayoze, expacient de leucèmia

"Portava unes setmanes sentint molt esgotament. Anava a córrer amb uns amics i no els aguantava el ritme, cosa que em resultava estranya ja que jo feia esport i ells estaven començant. No li vaig donar més importància de la qual podia tenir. Un dia vaig començar a trobar-me malament, sabia que m'anava a refredar pels símptomes que notava i, així va ser, em va començar a fer mal la gola. La meva parella em deia que fos al metge però jo, molt brut (cosa que no aconsello per res), li deia que ja se'm passaria i prenia medicaments que tenia a casa. Passats quatre dies la febre no remetia i van començar els vòmits. En aquest moment vaig decidir anar al meu metge, el qual em va receptar un antibiòtic més fort i alguna cosa per a la febre. Em va dir que en dos dies ja em trobaria millor.

L'endemà passat la febre era més alta i la manera de suar més agressiva. No menjava ni bevia aigua i la meva parella em va dur a l'hospital de guàrdia. Una cop allà em van atendre i la meva parella li va contar el que em passava. Van trigar dues hores en baixar-me la febre amb tot tipus de medicaments, fins i tot ajudant-se de tovalloles molt fredes pel cos. La doctora em va dir que no era normal estar tant de temps amb febres tan altes i em va enviar d'urgències a un hospital per a fer-me unes analítiques.

Vam anar a l'hospital, em van fer les analítiques i em van dir que fos a l'hospital Nuestra Señora De La Candelaria, que allà tenien unes màquines més avançades per a mirar-me bé. Em van dir que no em preocupés però que anés ja mateix (cosa que em va estranyar una mica ja que eren la 1:30 de la matinada). Em vaig dirigir a l'hospital on em van fer altra analítica, em van donar una mascareta i em van posar en una habitació sol. Jo no entenia res i em vaig començar a posar nerviós.

Al matí em van pujar a planta per a realitzar-me un aspirat de medul·la. Jo ja em temia el pitjor, ja que la planta en la qual em trobava era la d'hematologia. A les 11 del matí van entrar uns cinc doctors a la meva habitació i li van donar nom al major dels reptes que podia trobar-me: leucèmia mieloblàstica aguda M1. Les meves primeres paraules van ser d'angoixa: "Per favor, no puc morir, sóc molt jove, tinc 27 anys i tinc una nena molt petita a la qual ajudar". Els metges em van calmar i em van dir que avui dia la leucèmia té cura. Em van explicar tot el procés i que seria una lluita molt intensa i que no deixés de lluitar. Jo ho vaig assimilar ràpidament i sabia que això no podria amb mi.

Ayoze, expacient de leucèmia mieloblàstica aguda

Van començar amb el primer cicle de quimioteràpia, el qual no vaig tolerar molt bé ja que era una mica nou en el meu organisme i, en el dia +14, van haver d'ingressar-me a la UCI per dificultats respiratòries.

Aquí començava la lluita entre la vida i la mort: 21 dies en coma induït, pulmons entollats, els ronyons sense funcionar-me bé... En dos dies vaig passar de 98 quilos a 112 quilos per tota la retenció de líquids.

La meva família sofria molt mirant-me a través d'un cristall, veient-me ple de màquines i sense poder fer res més que resar. Vull agrair a la doctora Ventura per no donar-se per vençuda.

Van començar a arribar les bones notícies. Anava millorant notablement i després d'un mes a la UCI em pujaven a planta de nou. Els metges em van venir a visitar per a dir-me que havíem de seguir amb el tractament de quimioteràpia encara que estigués feble, ja que la leucèmia aguda ataca molt ràpid i ja s'havia endarrerit molt per l'ingrés a la UCI.

Ayoze, expacient de leucèmia i trasplantat de medul·la òssia

Vam seguir amb el tractament i la veritat que tot va ser millor. Vaig rebre 2, 3 i 4 cicles de quimioteràpia. També els van fer les proves als meus pares i germans (germana i germà) a veure si eren compatibles amb mi ja que probablement necessités un trasplantament de medul·la òssia. Ja acabats els meus cicles i després d'estar 2 setmanes a casa, vaig rebre la millor notícia que em podrien donar en la meva vida: el meu germà era 100 per 100 compatible amb mi i m'anaven a realitzar el trasplantament de medul·la òssia a l'Hospital Doctor Negrín de Las Palmas de Gran Canàries.

El 27 de febrer de 2012 em van realitzar el trasplantament de medul·la òssia i duc un any trasplantat. Mai vaig baixar ni baixaré els braços.

Ayoze, expacient de LMA

Haurà moments de riures, moments de tristesa, moments de desànim... però sempre estaré en guàrdia, mai deixaré de lluitar per les persones que m'estimen, per la meva petita i sobretot per viure."

Pàgina web actualitzada 02/03/2017 15:37:13