Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

José Ramón

El meu nom és Eva i us escric perquè vull explicar la meva història, LA NOSTRA HISTÒRIA, per si serveix per motivar i enviar energies positives a totes aquelles persones que en algun moment han sentit, senten o sentiran por davant la leucèmia.

L'any 2009 li van diagnosticar la malaltia al meu germà petit, José Ramón, amb 19 anys. Vital, entusiasta, tremendament positiu i amant del bàsquet, aquests són els adjectius que defineixen a la perfecció al José.

Va començar la nostra lluita contra la leucèmia enmig del plor, la desesperació, els tractaments, la caiguda del cabell, la incertesa i sobretot l'esperança que tot anava a sortir bé. Sempre pensant en positiu, sobretot ell, que mai va pensar en la idea que alguna cosa dolenta havia de passar, i es va prendre la dura etapa a la qual s'enfrontava com una fase més de la seva vida que havia de passar i superar.

Primera fase superada, un any d'entrades i sortides de l'hospital i un "alta" amb revisions. Recuperem tots la normalitat, i José va tornar a recuperar el control de la seva vida.

Després de dos anys de revisions, el pitjor que et poden dir ... RECAIGUDA. Aquest cop l'optimisme es torna una mica més confús, les pors t’envaeixen i la desesperació es torna part del teu dia a dia. Tornem a l'hospital. El José no va canviar l'actitud, va acceptar amb maduresa que havia de passar novament pel procés i li va posar més ganes que mai (a dia d'avui ens sorprèn la seva actitud i la seva enteresa. Mai el vaig veure plorar i sé que tindria molta por).

Tenim una cosa que ens dóna una mica de pau enmig de l'amargor, hi ha donant de medul·la 100% compatible! Afortunadament jo era compatible amb el meu germà. La donació no em va fer mal ni em va suposar cap canvi a la meva vida. Fàcil, molt fàcil (així que animo a tots el que llegeixin això a donar).

Quimioteràpia, radioteràpia i trasplantament de medul·la... se li cau el cabell de nou, s'infla, se li seca la boca, els ulls, la pell s'irrita, nàusees, malestar, febre, mal d'ossos, d’articulacions, medicació, molta medicació, i un llarg etcètera.

Alta de nou i cap a casa amb revisions... doncs bé, ja han passat més de CINC ANYS des del trasplantament!!

Els metges sempre ens van dir que el 80% de la recuperació és l'ACTITUD, així que, en els dolents i molt dolents moments, sempre cal trobar alguna cosa o algú que ens faci sentir bé i faci que deixem de pensar en la malaltia (una parella, una sèrie de televisió, una afició, un projecte ...).

El José va treure profit a aquests dies d'hospital, va elaborar el seu projecte de vida i el va dur a terme. A dia d'avui tenim un Club de Bàsquet a Elx (ATS Club) que porta 6 anys en funcionament, i en ell intentem ajudar els altres a través de l'esport. Una de les nostres iniciatives aquest any va ser organitzar jornades de donació per aconseguir donants de sang i medul·la. I començarem a fer xerrades per explicar la nostra experiència a les persones que ho necessitin (perquè algú que hagi passat pel mateix pot resoldre molts dubtes i calmar moltes inseguretats).

El món sempre s'aixeca al matí i depèn de nosaltres com ens enfrontem a ell.

Aquest és José avui: un superheroi ... El meu SUPERHEROI :)

Pàgina web actualitzada 14/09/2017 13:18:42