Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Entrevista a Judit, ex-pacient de la leucèmia

La Judit té 37 anys i viu a Saragossa. Al mes d'abril de 2004, quan tenia 30 anys i estava embarassada, va rebre un cop molt difícil: li van diagnosticar una leucèmia mieloide aguda. Després de seguir el tractament de quimioteràpia a l'Hospital Clínic de Saragossa i d'haver d'avortar, la Judit es va sotmetre a un autotrasplantament de medul·la òssia. Després d'aquesta intervenció, es va trobar amb que tenia menopausa precoç i, gràcies a una donació d'òvuls, avui és mare d'una nena.

paciente Judith Colàs 3

La Judit, amb el seu marit i la seva filla 

- Et diagnostiquen leucèmia estant embarassada de pocs mesos, no? Què passa després?

Abans d'això vaig tenir un avortament natural. Quan la ginecòloga em diu que podem tornar a intentar-ho ja estava embarassada i, quan vaig fer-me els primers anàlisis, em van detectar la malaltia. No saps què et passa ni què et passarà. Et preguntes "perquè a tu?" però treus forces de tots. Un cop a l'hospital t'ho expliquen tot i et diuen que el tractament serà molt dur. No ho dubten, s'ha d'avortar. Hi han mares que donen la vida pels seus fills i, en el meu cas, el meu fill va venir a donar la vida per mi, perquè gràcies a ell de seguida em van detectar la malaltia.

- Un dels pitjors moments ha de ser quan t'informen que el tractament contra la leucèmia pot generar infertilitat.

En el meu cas només em deien que s'havien donat casos de dones que després del tractament no podien tenir fills però no sabien si abans ja eren estèrils. Sabien que jo no era estèril perquè ja havia tingut dos embarassos però no li van donar importància. El primer és curar-te i la veritat és que tu tampoc penses amb això.

- Després del tractament et diagnostiquen menopausa precoç. Com el van informar d'això? Com vas reaccionar?

Ningú em va dir res. Poc a poc ho vaig anar esbrinant perquè després del tractament no tenia la regla i passaven els mesos i seguia igual. Al final, una de les vegades que vaig anar a la ginecòloga em va dir que no hi havia solució, que havia de començar amb un tractament de calci donat que tenia una menopausa precoç.

- Algú et va explicar les possibilitats que tenies per quedar-te embarassada després de superar la leucèmia?

No, d'això ningú em va parlar fins que al final li vaig preguntar a la ginecòloga si havia alguna possibilitat i em va dir que anés a una clínica privada i que allà m'ho explicarien.

paciente Judith Colàs 1

- Un cop recuperada, et planteges recórrer a la donació d'òvuls per quedar-te embarassada. Quant temps havia passat des del trasplantament de medul·la òssia al que et vas sotmetre? Com va ser aquest procés?

Va passar un any i mig des de l'autotrasplantament de medul·la fins que la meva ginecòloga em va explicar la única possibilitat que tenia, ja que ella sabia les ganes que teníem de ser pares. El primer que ens van dir va ser que tindria que ser per donació d'òvuls i que tenia moltes possibilitats que funcionés perquè sabien que no tenia cap problema ja que havia tingut dos embarassos naturals.

- I el moment en què et diuen que la donació d'òvuls ha funcionat? Què vas pensar?

Van ser uns mesos molt difícils ja que et dones compte molt aviat que estàs embarassada. Quan m'ho van implantar van transcórrer 15 dies i ja em van fer la primera prova i va donar positiu. Però clar, havien de passar els 3 primers mesos i que tot anés bé perquè és un embaràs normal i els primers mesos són els que més risc tens de tenir un avortament natural. Malgrat això, no pots evitar estar com boja de contenta perquè penses que ara la teva vida està canviant i el que vas passar ho veus d'una altra manera.

paciente Judith Colàs 2

- Ara que tens una nena preciosa, què diries a una dona que actualment estigui passant per un diagnòstic així?

Que no ho dubti. Els avenços hi són i gràcies a la donació d'òvuls nosaltres tenim una filla preciosa que és l'alegria de tots. Encara que el tractament per poder tenir-la és una mica dur, perquè és molta medicació, val la pena. Per aquest motiu, si estàs llegint això i tens dubtes, no ho dubtis més: el millor que hi ha a la vida és poder tenir fills.

Més informació sobre les hemopaties malignes i la fertilitat

Coneix els testimonis d'altres pacients i expacients

Llegeix altres entrevistes amb expacients sobre les hemopaties malignes i la fertilitat

Pàgina web actualitzada 23/01/2018 01:56:33