Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Les hemopaties malignes i la fertilitat

La capacitat d'una pacient amb càncer de concebre pot veure's totalment o parcialment afectada en funció del tipus i intensitat del tractament rebut. Per tant, l'alegria d'haver vençut el càncer pot, en ocasions, veure's entelada per la tristesa de quedar estèril pel tractament.

L'objectiu d'aquesta secció és aprofundir en aquest tema per a les pacients que es trobin en aquesta situació.

1. CONCEPTES GENERALS

● El terme "fertilitat" s'utiliza per descriure la capacitat de tenir fills. Alguns tractaments contra el càncer afecten la fertilitat tant en homes com en dones.

● En funció del tipus i de la intensitat del tractament rebut la funció ovàrica pot veure's afectada en major o menor quantia.

● Si bé la majoria de les pacients que hagin superat una neoplàsia podran concebre i tenir embarassos normals i bebès sans, un percentatge no menyspreable tindrà un dany ovàric irreversible (per ampliar aquesta informació consultar l'article de la Dra. Manau a la columna dreta).

● El dany ovàric causat per la quimioteràpia serà tant més sever quant més gran sigui l'edat de la pacient (a més edat, més dany gonadal).

● La lesió gonadal causada per la quimioteràpia comporta dos fets molt rellevants per a la dona en edat fèrtil. En primer lloc una menopausa prematura (paralització no natural de la funció ovàrica) i, com a conseqüència d'això, la infertilitat. La insuficiència ovàrica prematura es tracta amb teràpia de substitució hormonal. A aquesta teràpia s'ha d'afegir una alimentació saludable i la realització d'exercici de forma regular per disminuir els riscos de salut associats a la menopausa, com l'osteoporosi.

● El dany ovàric pot manifestar-se per una amenorrea (absència de menstruacions) o una alteració en el ritme dels cicles menstruals, però ha de saber-se que la presència de menstruacions no garanteix una bona funció ovàrica. Hi poden haver problemes ovàrics ocults. Si això passa, la dona menstrua però no és fèrtil.

La infertilitat post-tractament NO ocorre sempre. Amb un mateix tractament unes pacients poden desenvolupar-la i altres no. Novament, aquí l'edat és un factor crucial. La infertilitat NO sempre és permanent i pot revertir, en especial entre les pacients més joves.

● És fonamental que, abans d'iniciar un tractament quimioteràpic, les dones en edat fèrtil parlin d'aquest tema amb el seu hematòleg, perquè en alguns casos es poden adoptar mesures per conservar la capacitat de tenir fills en el futur.

Alguns fàrmacs utilitzats per tractar el càncer, com l'imatinib, no produeixen dany ovàric, però poden ser tòxics per al fetus. Per aquest motiu s'han d'adoptar mesures contraceptives durant l'administració d'aquest medicament o consultar de forma immediata el teu oncòleg si creus que pots estar embarassada.

● Malgrat el que hem mencionat anteriorment, que aplica a determinats fàrmacs, la immensa majoria de fills de persones que han patit càncer estan sans. La quantitat de bebès amb defectes de naixement nascuts de persones que han tingut càncer és similar a la de nens nascuts de pares sense antecedents de càncer. Que un dels pares tingui càncer no vol dir que el seu fill també corri el risc de patir-lo. Molts pocs casos de càncer són hereditaris.

2. OPCIONS PER PRESERVAR LA FERTILITAT

2.1 Abans de rebre tractament:

Els dos únics procediments d'eficàcia provada són la criopreservació embrionària i dos tècniques quirúrgiques, la traquelectomia (per a determinats càncers de cèrvix) i la transposició dels ovaris, per a pacients que han de rebre radioteràpia pèlvica.

• Congelació d'embrions. S'extreuen òvuls madurs i es fertilitzen amb espermatozous de la parella de la pacient o d'un donant. Posteriorment aquests òvuls es congelen i es guarden. El percentatge de supervivència d'aquests embrions després de la descongelació oscil·la entre el 40% i el 90% i el percentatge d'èxit en la implantació en la pacient és del 25-30%, de manera que són l'opció amb més probabilitats d'èxit. La recol·lecció d'òvuls requereix d'una estimulació ovàrica mitjançant hormones d'unes dos setmanes de durada que se sol iniciar en els primers dies del cicle menstrual. Per tant, com a molt, pot significar un retràs de 4-5 setmanes en iniciar el tractament. Això pot no ser un problema en algunes neoplàsies pero sí que ho és en pacients amb hemopaties malignes agudes ja que en aquests casos el tractament s'ha d'iniciar immediatament. Aquesta modalitat està contraindicada en les pacients amb neoplàsies hormono-dependents. Finalment, cal esmentar que aquesta modalitat sempre ha comportat debats de tipus ètic per la criopreservació d'embrions que no se sap si seran utilitzats.

A més, hi ha diversos procediments en fase experimental:

• Congelació de teixit ovàric I. S'extrau part de l'ovari (o tot el ovari) i es congela pel seu ús futur. Si bé inicialment aquesta tècnica tenia serioses dificultats per a la congelació del teixit, en els darrers anys la introducció d'una nova tècnica de congelació i de fecundació d'aquests òvuls ha millorat notablement les taxes d'implantació i de gestació. Aquesta tècnica també requereix una estimulació ovàrica de dues setmanes de duració per la qual cosa implica un endarreriment en l'inici del tractament.

• Congelació de teixit ovàric II . Tècnica encara incipient amb la qual tan sols s'han descrit pocs embarassos. Es basa en l'obtenció d'un tros d'ovari, mitjançant la pràctica d'una laparoscòpia, que serà congelat. Una cop resolta la malaltia pot efectuar-se un implant de teixit ovàric, bé en la zona ovàrica, bé subcutani o intramuscular, la funció del teixit ovàric es recupera en poques setmanes i es pot aconseguir una gestació, bé espontània, bé per fecundació in vitro. Aquesta tècnica tot i que no requereix l'espera necessària per a l'estimulació ovàrica de les dues anteriorment descrites, comporta el risc que el teixit ovàric recol·lectat contingui micrometàstasis de la malaltia, que, en teoria podrien ser reintroduïdes en l'organisme en el moment del seu implant.

2.2 Durant el tractament:

• Hormones alliberadores de gonadotropina (GnRH per les seves sigles en anglès). Aquest medicament sembla tenir un efecte protector sobre l'ovari si s'administra durant la quimioteràpia. Tanmateix, es desconeix per quins mecanismes actua. La seva eficàcia no ha estat provada en estudis controlats i no és efectiu en tractaments quimioteràpics molt intensius.

2.3 Algunes opcions per després del tractament si la persona no pot concebre:

● Embrions d'una donant. Aquesta opció permet que una dona es quedi embarassada amb un embrió donat.

 ● Òvuls d'una donant. Una dona pot rebre òvuls donats que hagin estat fertilitzats amb el semen de la seva parella.

● No ha d'oblidar-se que l'adopció és una opció excel·lent per a parelles en aquesta situació. En general, les pacients que han rebut tractament contra el càncer i que ja no tenen la malaltia compleixen els requisits per adoptar però les polítiques varien d'un país a un altre així que és important informar-se'n prèviament.

Aquesta secció és merament informativa i de caràcter general. Parla amb el teu hematòleg sobre els efectes específics que pugui tenir el teu tractament en la teva fertilitat.

Consulta al teu hematòleg sobre el teu estat i les possibilitats que tens.

Per a més informació:

- Descarrega't l'article "Preservación de la fertilidad en la paciente oncológica" de la Dra. Dolors Manau de l'Hospital Clínic de Barcelona (PDF en la columna dreta d'aquesta pàgina).

- Consulta online l'article "La fecundidad después del cáncer", del MD Anderson Cancer Institute.

- Consulta online els teus dubtes i preguntes sobre el teu tractament al Dr. Enric Carreras, director mèdic de la Fundació Josep Carreras.

- Coneix els testimonis d'altres pacients i ex-pacients de leucèmia o altres hemopaties malignes.

- Llegeix les entrevistes a algunes ex-pacients sobre les hemopaties malignes i la fertilitat

Més informació

Pàgina web actualitzada 17/10/2017 22:19:31