Leucèmia Limfoblàstica Aguda en pacients pediàtrics (LLA)
La leucèmia limfoblàstica aguda de l'infant (també leucèmia limfoide aguda o LLA) és un càncer de la sang en què, per causes desconegudes, es produeixen quantitats excessives de limfòcits immadurs (limfoblasts). Aquesta malaltia habitualment afecta els nens, malgrat que és possible observar-la també en adolescents i adults joves.
En condicions normals els limfoblasts es produeixen en la medul·la òssia i en altres òrgans del sistema limfàtic (timus, ganglis, melsa) i un cop madurs (limfòcits) són els encarregats de la defensa de l'organisme, donat que són capaços d'atacar, directament o per mitjà de la producció d'unes substàncies denominades anticossos, a tot tipus de germen o substància estranya que entri en el nostre organisme.
En la LLA, els limfoblasts en desenvolupament es tornen massa nombrosos i no maduren. Aquests limfòcits immadurs envaeixen la sang, la medul·la òssia i els teixits limfàtics, fent que funcionin de forma anòmala i s'inflamin (augment de la mida de la melsa o dels ganglis). També poden envair altres òrgans, com els testicles o el sistema nerviós.
La LLA és la forma més comuna de la leucèmia infantil i es presenten entre 35 i 40 nous casos per milió d'habitants i any, arribant així a ser el càncer infantil més freqüent.
Coneix al Coke, pacient de LLA de 4 anys
Símptomes principals
Entre els símptomes principals es troben: pèrdua de gana, sensació de debilitat, fatiga fàcil, cansament, febre, dolors ossis, articulars i musculars i hematomes en braços i cames, encara que de vegades es produeixin veritables hemorràgies espontànies (nas, genives) o hemorràgies excessives després de ferides petites. En alguns pacients la febre pot ser deguda a infeccions (abscessos, sinusitis, pneumònia, etc.) i ser aquestes el símptoma inicial. No és infreqüent observar un augment de mida dels ganglis limfàtics i presentar molèsties abdominals com a conseqüència del creixement del fetge i de la melsa. Un percentatge petit de pacients presenten manifestacions greus com a conseqüència de l'augment de la mida dels ganglis del mediastí que comprimeixen els teixits veïns. Altres poden presentar manifestacions clíniques que deriven de la infiltració del sistema nerviós central (mal de cap, vòmits, somnolència, etc.) o dels testicles (dolor o inflamació) per la malaltia.
Estudi
Segons l'origen cel·lular i el grau de la immaduresa de les cèl·lules que originen la malaltia es distingeixen diversos subtipus de LLA. Donat que els diferents subtipus tenen aproximacions terapèutiques diferents, és necessari analitzar de forma detallada tant la sang com la medul·la òssia. Per a això, s'han d'efectuar diverses extraccions de sang i de medul·la òssia (mitjançant punció de l'estern o de l'os del maluc), així com radiografies per valorar si existeix un augment de la mida dels ganglis del mediastí. També s'ha d'estudiar si la malaltia s'ha estès al sistema nerviós central i per això s'ha d'efectuar una punció lumbar per poder analitzar el líquid que banya el sistema esmentat. Si existeix sospita d'infiltració testicular pot ser necessari efectuar una biòpsia confirmatòria d'aquesta afecció.
Tractament
El tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda infantil depèn del grup pronòstic que hagi estat assignat al nen, basant-se en l'edat del pacient, en el recompte dels glòbuls blancs i en les característiques de les cèl·lules leucèmiques en el moment del diagnòstic.
El primer tractament és la quimioteràpia, denominada d'inducció, que consisteix en l'administració per via intravenosa de medicaments capaços d'eliminar les cèl·lules canceroses. L'objectiu d'aquest tractament és aconseguir la remissió completa de la malaltia (absència de símptomes i de limfoblasts a la sang i a la medul·la òssia estudiades mitjançant el microscopi). Aquesta remissió sol ser aconseguida després del primer cicle de quimioteràpia. A continuació, s'han d'aplicar diversos cicles més de tractament amb la finalitat de consolidar la remissió esmentada. Finalment, el pacient ha de rebre un tractament de manteniment que es pot prolongar fins a dos anys. Durant tot aquest temps, de manera periòdica i amb la finalitat d'eliminar possibles cèl·lules leucèmiques acantonades al sistema nerviós, s'han de practicar diverses puncions lumbars per administrar tractament a aquest nivell. La radioteràpia, que s'havia fet servir amb la mateixa finalitat fa temps, s'utilitza cada cop menys freqüentment.
En els pacients considerats d'alt risc (amb un elevat risc de recaiguda en la malaltia) s'ha de considerar la possibilitat de realitzar un transplantament de medul·la òssia a partir d'un donant compatible (transplantament al·logènic) o del pacient mateix (transplantament autòleg). El transplantament es pot plantejar com a part del tractament inicial en els pacients d'altíssim risc o com a forma de tractament dels pacients que presenten una recaiguda de la malaltia després d'una quimioteràpia convencional (veure l'apartat "Transplantament hematopoètic").
El 75% dels nens amb LLA poden curar-se si es fan servir els tractaments adaptats a cada grup de risc i situació clínica.
Per a més informació, es poden consultar les pàgines web següents:
