Leucèmia Limfoblástica Aguda (LLA) de l'adult
La leucèmia limfoblàstica aguda (també leucèmia limfoide aguda o LLA) és un càncer de la sang en el qual, per causes desconegudes, es produeixen quantitats excessives de limfòcits immadurs (limfoblasts). Encara que la LLA acostuma afectar els nens, no és infreqüent observar-la en adolescents i adults joves.
En condicions normals els limfoblasts es produeixen en la medul·la òssia i en altres òrgans del sistema limfàtic (timus, ganglis, melsa) i un cop madurs (limfòcits) són els encarregats de la defensa de l'organisme, donat que són capaços d'atacar, directament o per mitjà de la producció d'unes substàncies denominades anticossos, a tota substància estranya que entri en el nostre organisme.
En la LLA, els limfoblasts en desenvolupament es tornen massa nombrosos i no maduren. Aquests limfòcits immadurs envaeixen la sang, la medul·la òssia i els teixits limfàtics, fent que es produeixi una inflamació. També poden envair altres organismes, com els testicles o el sistema nerviós.
Aquest tipus de leucèmia predomina en adults joves i de sexe masculí (l'edat mitjana oscil·la entre els 25 i els 30 anys; només un 10 - 15% dels pacients superen els 50 anys). La seva incidència anual és de 30 nous casos per milió d'habitants.
Coneix l'Olga, pacient de leucèmia limfoblàstica aguda.
Símptomes principals
Entre els principals símptomes es troben: pèrdua de gana, sensació de debilitat, fatiga fàcil, febre, dolors ossis, articulars i musculars, hematomes en braços i cames. A vegades es produeixen veritables hemorràgies espontànies (nas, genives) o hemorràgies excessives en ferides petites. Altres pacients presenten febre o infeccions (abscessos, sinusitis, pneumònia, etc.) com a símptoma inicial. En alguns pacients es pot observar un augment de mida dels ganglis limfàtics i molèsties abdominals com a conseqüència del creixement del fetge i de la melsa. Un petit percentatge de malalts pot presentar manifestacions com a conseqüència de l'augment de mida dels ganglis i comprensió dels òrgans veïns (per exemple el mediastí), o símptomes derivats de la infiltració del sistema nerviós central (mal de cap, vómits, somnolència, etc.), dels testicles (dolor, inflamació) o dels ossos (dolors ossis).
Estudi
Segons l'origen cel·lular i el grau d'immaduresa de les cèl·lules que originen la malaltia es distingeixen diferents subtipus de la LLA. Donat que els diversos subtipus tenen aproximacions terapèutiques diverses és necessari analitzar de forma detallada tan la sang com la medul·la òssia. Per això, s'han d'efectuar diverses extraccions de sang i de medul·la òssia (aquesta darrera obtinguda mitjançant punció de l'esternó o de l'os del maluc) així com radiografies per valorar si existeix algun augment de mida dels ganglis del mediastí. També s'ha d'estudiar si la malaltia s'ha estès al sistema nerviós central. Per això s'ha d'efectuar una punció lumbar amb la finalitat d'analitzar el líquid que banya aquest sistema. Si s'hi sospita una infiltració testicular pot esdevenir necessari efectuar una biòpsia.
Tractament
El tractament s'ha de determinar en cada cas tenint en compte l'edat i l'estat general del pacient i les característiques de les cèl·lules leucèmiques.
El tractament es basa sempre en la quimioteràpia intensiva, administració de drogues per via intravenosa amb l'objectiu d'aconseguir que desapareguin els símptomes i els blasts leucèmics de la sang i de la medul·la òssia i així permetre la producció normal de les altres cèl·lules sanguínies. Aquesta situació clínica rep el nom de remissió completa i sol ser aconseguida després del primer cicle de tractament. A continuació s'ha d'efectuar un tractament de consolidació i el manteniment de la remissió de la malaltia amb nous cicles de quimioteràpia.
Durant tot aquest temps, de forma periòdica i amb la finalitat d'eliminar possibles cèl·lules leucèmiques acantonades en el sistema nerviós, s'han de practicar diverses puncions lumbars per administrar tractament a aquest nivell.
En els pacients considerats d'alt risc (amb un risc elevat de recaiguda de la malaltia), s'ha de considerar la possibilitat de realitzar un trasplantament de la medul·la òssia a partir d'un donant compatible (trasplantament al·logènic) o del pacient mateix (trasplantament autòleg). El trasplantament pot ser plantejat com a part de tractament inicial en els pacients de risc altíssim o com a forma de tractament dels pacients que presenten una recaiguda de la malaltia després d'una quimioteràpia convencional.
El pronòstic de la malaltia és molt variable en funció del subtipus de leucèmia i de la resposta al tractament.
Per a més informació es poden consultar les pàgines web següents:
