Leucèmia Mieloide Aguda (LMA)
La leucèmia mieloide aguda (o mieloblàstica aguda o LMA) és un tipus de càncer de la sang. En condicions normals la medul·la òssia produeix unes cèl·lules denominades mieloblasts que, un cop madurs, es converteixen en granulòcits, cèl·lules encarregades de la defensa de l'organisme contra les infeccions.
En la LMA els mieloblasts es produeixen en excés, no evolucionen a granulòcits i van envaint progressivament la medul·la òssia, desplaçant així les cèl·lules normals de la sang i altres òrgans i teixits (fetge, melsa, pell, sistema nerviós, etc.). No es coneixen les causes que originen una LMA (de la mateixa forma que en les demés leucèmies). S'ha relacionat la seva aparició amb l'exposició a radiacions ionitzants, productes químics i tractaments quimioteràpics. En altres ocasions la LMA és l'etapa final d'altres malalties com les síndromes mielodiplàsics o les síndromes mieloproliferatives. La seva incidència és molt elevada entre pacients amb determinades alteracions cromosòmiques com el síndrome de Down o l'Anèmia de Fanconi.
La LMA és una malaltia d'adults (edat mitjana de 65 anys) tot i què a vegades es pot observar en nens. Aquest tipus de leucèmia representa un 40% de totes les leucèmies en el món occidental. La seva incidència es calcula en 15 nous casos per milió d'habitants i any.
Coneix la Bianca, pacient de leucèmia mieloide aguda.
Símptomes principals
Els símptomes en la LMA són conseqüència de l'anèmia produïda pel dèficit de glòbuls vermells (sensació de cansament, debilitat, marejos, pal·lidesa); del déficit de plaquetes (hematomes, hemorràgies de genives, nasals o de qualsevol altre focus); i del dèficit de granulòcits (febre i infeccions). De vegades es pot observar el creixement dels ganglis limfàtics, el fetge o la melsa. També es pot observar simptomatologia específica de la infiltració del sistema nerviós central (mal de cap, vòmits, somnolència, etc.), pell (nòduls disseminats o zones de pell engrosada), mocoses (inflamació de les genives),ocular (visió borrosa, ceguera), entre altres.
Coneix la María, pacient de leucèmia mieloide aguda.
Estudi
Per establir el diagnòstic de LMA es precisa un examen acurat al microscopi de la sang i la medul·la òssia. Donat que existeixen diversos subtipus de LMA que requereixen diferents aproximacions terapèutiques, un cop establert el diagnòstic s'han d'efectuar una sèrie d'estudis addicionals de sang i medul·la per conèixer amb exactitud les característiques de la leucèmia. Per això es precisa efectuar diverses extraccions de sang i de medul·la òssia (mitjançant punció de l'estern o de l'os del maluc). De mateixa forma s'ha de fer punció a la columna lumbar per analitzar el líquid que banya el sistema nerviós i valorar si existeix malaltia a aquest nivell.
Tractament
El tractament de la leucèmia mieloide aguda depèn del grup pronòstic al qual el pacient hagi estat assignat, basant-se en l'edat, el recompte de les cèl·lules leucèmiques i les característiques d'aquestes. Exceptuant un determinat subtipus de LMA, la leucèmia promielocítica aguda, en la qual el tractament combina l'associació de quimioteràpia i un agent madurador denominat ATRA, en la resta de LMA el tractament es basa en la quimioteràpia intensiva.
Coneix la Maite, pacient de leucèmia promielocítica aguda
La quimioteràpia consta de dues fases. En la primera, denominada d'inducció, es pretèn eliminar la major quantitat possible de cèl·lules leucèmiques per aconseguir la desaparició dels símptomes i de les cèl·lules leucèmiques de la sang i medul·la òssia. Aquesta situació clínica, denominada remissió completa, es sol aconseguir després d'un o dos cicles de quimioteràpia. La segona fase, denominada d'intensificació o consolidació, consisteix en administrar un o dos cicles més de quimioteràpia amb l'objectiu d'eliminar qualsevol cèl·lula leucèmica que pogués quedar oculta a l'organisme.
En els pacients amb un alt risc de recidiva de la malaltia és necessari completar aquest tractament amb un trasplantament de medul·la òssia que procedeixi d'un donant compatible (trasplantament al·logènic) o del pacient mateix (trasplantament autòleg o autogenic) (veure l'apartat "Trasplantaments").
El pronòstic de la malaltia és molt variable en funció del subtipus de leucèmia i de la resposta al tractament.
Per a més informació, es poden consultar les següents pàgines web:
