Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Leucèmia limfàtica crònica

Què és la leucèmia limfàtica crònica i a qui afecta?

La leucèmia limfàtica crònica (també anomenada leucèmia limfocítica crònica o LLC) és un tipus de síndrome limfoproliferatiu crònic (SLPC) amb expressió leucèmica.

La LLC és un càncer de la sang en el que la medul·la òssia i els òrgans del sistema limfàtic produeixen massa limfòcits B, un tipus de glòbul blanc. En condicions normals, els limfòcits B i T són els encarregats de combatre les infeccions, o bé mitjançant la producció d'anticossos que ataquen als elements nocius que envaeixen o es produeixen al nostre organisme (limfòcits B), bé atacant-los directament (limfòcits T).

A la LLC, els limfòcits B infiltren progressivament la medul·la òssia, els teixits limfàtics (ganglis i melsa fonamentalment) i altres òrgans com per exemple el fetge. Les manifestacions clíniques de la malaltia són conseqüència d'aquesta infiltració que desplaça als elements normals de la sang i impedeix el funcionament correcte dels òrgans afectats. Addicionalment, els limfòcits produïts no funcionen correctament i no poden complir la seva missió de defensa de l'organisme.

La LLC és la leucèmia més freqüent als països occidentals (20-40% del total de leucèmies) sent una malaltia rara en països orientals. A Espanya cada any es diagnostiquen al voltant de 30 nous casos per milió d'habitants.

Habitualment, la LLC afecta persones majors de 60 anys (edat mitjana de 70 anys; tan sols el 20% és menor de 65 anys), sent extremadament excepcional en nens i progressa molt lentament. En molts casos, les persones que pateixen aquesta malaltia no presenten símptomes durant anys. És l'única leucèmia en la qual s'ha descrit una major incidència entre els membres de la família (5%).

Els símptomes i el diagnòstic

Més del 80% dels pacients de LLC són diagnosticats per una analítica rutinària o de forma casual, ja que solen estar totalment asimptomàtics.

A la resta dels casos, els principals símptomes poden ser: astènia, adenopaties (augment de la mida dels ganglis limfàtics) i infeccions repetides. No és estrany que hi hagi esplenomegàlia (inflamació de la melsa) o hepatomegàlia (augment de la mida del fetge) que poden produir molèsties abdominals. A diferència del que succeeix amb els limfomes, la febre, la sudoració nocturna i la pèrdua de pes no són freqüents (10%).

Per establir el diagnòstic de LLC és suficient l'estudi morfològic i immunofenotipic de la sang, encara que se sol completar amb una punció medul·lar. Per a una correcta valoració s'han d'analitzar també les seves característiques citogenètiques i moleculars. La biòpsia medul·lar (obtenció d'un cilindre d'os del maluc), exploració clàssica antany, sol limitar-se en l'actualitat als pacients menors de 70 anys que requereixen tractament. De la mateixa manera, no és imprescindible realitzar una biòpsia d'una de les adenopaties afectes, excepte si se sospita la transformació de la LLC a una síndrome de Richter (veure pronòstic). També sol estudiar-se quins territoris ganglionars estan afectats mitjançant tècniques d'imatge (radiografies, ecografia, gammagrafia, escàner o ressonància magnètica).

A Europa s'acostuma a utilitzar la classificació de Binet per caracteritzar a la LLC. Es distingeixen tres estadis diferenciats, segons el nombre de grups de teixit limfàtic afectat (ganglis limfàtics del coll, ganglis limfàtics engonals, ganglis limfàtics axil·lars, melsa i fetge) i si el pacient té o no anèmia (pocs glòbuls vermells) o plaquetopènia (molt poques plaquetes).

Estadi A de Binet: menys de tres àrees limfàtiques engrandides, no anèmia ni plaquetopènia.

Estadi B de Binet: tres o més àrees limfàtiques engrandides, no anèmia ni plaquetopènia.

Estadi C de Binet: anèmia i/o plaquetopènia.

Als Estats Units s'acostuma a establir aquesta classificació mitjançant el sistema Rai, molt similar a l'anterior.

El tractament

Els pacients amb LLC en fase inicial no solen requerir tractament durant anys i poden portar una vida normal, amb l'excepció dels controls que estan obligats a passar per controlar si la malaltia progressa o es manté estable.

Els criteris per iniciar tractament són la presència de:

— Símptomes sistèmics molt evidents (febre, sudoració, pèrdua de pes).

— Adenopaties o esplenomegàlia de gran mida que provoquen molèsties al pacient.

— Infeccions de repetició.

— Augment progressiu de l'anèmia i/o plaquetopènia.

— Temps de duplicació dels limfòcits molt ràpid (menys de 12 mesos).

Els recomptes molt elevats de limfòcits no són, per si mateixos, criteri per iniciar el tractament.

Aquests pacients hauran de rebre tractament amb algun dels múltiples esquemes quimioteràpics emprats a la actualitat basats majoritàriament en un agent de gran efectivitat anomenat fludarabina que s'associa amb altres agents quimioteràpics (ciclofosfamida, mitoxantrona, clorambucilo, bendamustina, etc.) o a un agent bioteràpic com el Rituximab.

Els agents bioteràpics ataquen de manera específica les cèl·lules leucèmiques sense pràcticament fer malbé les cèl·lules sanes mitjançant l’ús d'anticossos monoclonals dirigits als receptors cel·lulars específics de la cèl·lula neoplàsica. Els més utilitzats a la LLC són l’anticòs monoclonal anti-CD20 (Rituximab). L’anticòs anti-CD52 (Alemtuzumab) se sol reservar per recaigudes de la malaltia. 

Aquestes quimioteràpies, a més de ser tolerades bastant bé, són tan efectives que a vegades, permeten assolir una remissió molecular de la malaltia, situació que no és possible detectar-la ni tan sols utilitzant les tècniques de laboratori més sofisticades. Malgrat tot això, cap d'aquests tractaments permet la curació de la LLC, encara que les remissions poden mantenir-se durant anys.

A diferència d'altres leucèmies, la LLC no se sol tractar amb un trasplantament de progenitors hematopoètics a causa de l'avançada edat de la majoria dels pacients. Els pacients joves amb una LLC agressiva poden beneficiar-se d'aquesta mesura terapèutica si disposen d'una donant histocompatible, en ser aquesta l’única mesura que permet curar la malaltia. En l'actualitat, s'està començant a tractar, amb resultats esperançadors, pacients d'edat avançada que disposen d'un donant histocompatible amb una nova modalitat de trasplantament hematopoètic, els denominats trasplantaments d'intensitat reduïda.

El trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics, malgrat que es va utilitzar durant anys amb la finalitat de prolongar la duració de la remissió, ha estat pràcticament abandonat per no ser mai curatiu i la disponibilitat dels nous esquemes terapèutics abans mencionats.

Els pacients que han patit una transformació a Síndrome de Richter han de ser tractats com un limfoma agressiu (veure apartat de limfomes no hodgkinians).

El pronòstic

El pronòstic d'un pacient amb LLC és summament variable depenent de la presència o absència d'una sèrie de factors pronòstics com ara: l'estadi de la malaltia, el temps de duplicació de la xifra de limfòcits, la presència de determinades alteracions citogenètiques i l'increment de determinats marcadors sèrics, com l'expressió de les proteïnes ZAP-70 o CD38. Les mutacions a la regió variable del gen de les immunoglobulines identifiquen dues formes distintes pel que fa al pronòstic. Els pacients amb mutacions tenen un millor pronòstic, ja que solen progressar molt lentament, normalment no requereixen tractament i poden viure molts anys. Per contra, les LLC que no presenten aquesta mutació, tendeixen a progressar més ràpidament i tenen pitjor pronòstic.

El 5-10 % dels pacients amb LLC pateixen una evolució a una varietat agressiva de limfoma, denominada Síndrome de Richter, que requereix tractament quimioteràpic intensiu.

En un percentatge petit de pacients (5%) presenten (abans o després del diagnòstic de LLC) segones neoplàsies (pell, tracte digestiu i pulmó).

+ info

Coneix a pacients de LLC

Llegeix el testimoni de persones que pateixen o han patit aquesta malaltia.

Suport i ajuda

Si pateixes leucèmia limfàtica crònica o el pacient és un familiar pots accedir al fòrum de pacients i expacients de la Fundació Josep Carreras, un grup de persones que es donen suport i s'aconsellen per viure aquesta situació de la millor manera possible. Pots accedir al fòrum des d'aquí.

Si resideixes a Espanya, també pots posar-te en contacte amb nosaltres enviant-nos un correu electrònic a comunicacio@fcarreras.es perquè t'ajudem a posar-te en contacte amb altres persones que han superat aquesta malaltia.

També pots consultar altres enllaços interessants aquí.

Pàgina web actualitzada 04/01/2018 16:46:17