Limfoma de Hodgkin
La malaltia o el limfoma de Hodgkin (MH) és un càncer del sistema limfàtic. Quan es cataloga, es separa dels altres limfomes per les seves característiques clíniques particulars i el seu bon pronòstic.
El sistema limfàtic està repartit arreu de l'organisme (ganglis, melsa, tim, amígdales, medul·la òssia, vasos limfàtics). En el Limfoma de Hodgkin una determinada cèl·lula del sistema limfàtic (cèl·lula de Reed-Sternberg) es reprodueix de forma incontrolada i causa l'augment de la dimensió dels ganglis d'una regió de l'organisme per estendre's amb el temps a altres àrees ganglionars veïnes, a la melsa o a la medul·la òssia. És excepcional que el Limfoma de Hodgkin s'estengui al fetge o altres òrgans i teixits.
Veure vídeo sobre els nòduls limfàtics de l'Enciclopèdia mèdica Medline
La seva incidència és d'uns 20 casos per milió d'habitants i any. Sobretot afecta als joves, entre 15 i 35 anys, o a majors de 55 anys. En el primer cas és més habitual en les dones i en el segon en els homes.
Símptomes principals
Entre el 60% i el 70% els pacients no mostren símptomes i se'ls diagnostica quan es detecta un augment de la mida d'un gangli, generalment a la zona lateral del coll o damunt de les clavícules, tot i que també poden ser observats en les axil·les o en les engonals. A vegades una molèstia abdominal pot indicar la inflamació de la melsa. Alguns pacients presenten símptomes derivats de la compressió d'alguna estructura de l'organisme pels ganglis inflamats (tos seca o dolor en la regió lumbar).
De manera característica els pacients simptomàtics poden presentar: febre, sobretot a la nit; sudació abundant i pèrdua no justificada de pes. A més, també són característics d'aquesta malaltia els picors generalitzats (pruïja) i el dolor dels ganglis inflamats després d'una ingesta alcohòlica i entre un 10% i un 15% dels pacients presenten els símptomes esmentats.
Estudi
El diagnòstic del Limfoma de Hodgkin es realitza mitjançant la biòpsia d'un dels ganglis que ha augmentat de mida i ha de complementar-se mitjançant l'estudi d'extensió de la malaltia (exploracions dirigides a esbrinar quants territoris ganglionars són els afectats). Per a això, s'han d'efectuar anàlisis de sang , una o diverses proves d'imatge (radiografies, ecografia, gammagrafia, escàner i/o ressonància magnètica) i una biòpsia medul·lar (biòpsia de l'ós del maluc) per poder valorar l'estat de la medul·la òssia.
Tractament
El tractament del Limfoma de Hodgkin varia depenent de l'extensió de la malaltia però sempre es basa en la quimioteràpia a la qual, de vegades, s'associa radioteràpia sobre l'àrea afectada o sobre els territoris ganglionars del tòrax i/o de l'abdomen.
La quimioteràpia consisteix en l'associació de diversos fàrmacs actius de cara a la malaltia, administrats cada 4 setmanes al llarg d'un total entre 3 i 8 cicles depenent de l'extensió de la malaltia.
En el cas dels pacients que no responguin a aquest tractament o en els quals la malaltia reaparegui després d'haver estat controlada amb quimioteràpia, cal plantejar-se l'opció d'un trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics amb el qual es pot rescatar un bon percentatge de pacients.
El 75% dels pacients amb Limfoma de Hodgkin es cura gràcies a aquests tractaments.
Si es vol ampliar aquesta informació, es poden consultar les següents pàgines web:
- Limfoma de Hodgkin, Medline Plus
- Tractament del Limfoma de Hodgkin en adults, recurs del National Cancer Institute
- The Leukaemia & Lymphoma Society
- American Cancer Society
- Informació sobre el Limfoma de Hodgkin infantil del National Cancer Institute
- Guia per pacients amb limfoma, recurs de Roche
