Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Limfoma de Hodgkin

Què és el limfoma de Hodgkin i a qui afecta?

El limfoma de Hodgkin (antigament anomenat malaltia de Hodgkin) és un càncer del sistema limfàtic. S'estudia separadament de la resta dels limfomes per les seves especials característiques clíniques i el seu bon pronòstic.

El sistema limfàtic és una xarxa d’òrgans, ganglis limfàtics, conductes i vasos limfàtics que produeixen i transporten limfa des dels teixits fins al torrent sanguini. Es tracta d'una part fonamental del sistema immunitari del nostre cos. 

Al limfoma de Hodgkin (LH) es produeixen de manera descontrolada unes cèl·lules limfoides atípiques, denominades de Reed-Sternberg, que semblen tenir origen als limfòcits B, provocant l'augment dels ganglis d'una regió de l'organisme per estendre’s amb el temps a altres àrees ganglionars veïnes, melsa o la medul·la òssia. És excepcional que el LH s'estengui al fetge o a altres òrgans i teixits. Com que el teixit limfàtic es troba per tot l'organisme, el LH pot originar-se a gairebé qualsevol part, però com a norma general, apareix als ganglis limfàtics de la part superior del cos, sent el tòrax, coll i les axil·les les àrees més comuns.

La incidència del LH al nostre país és de 30 nous casos per milió d'habitants i any. Té una distribució bimodal, afectant persones joves, d'entre 15 i 35 anys, i a persones majors de 55 anys. A la població més jove és més freqüent entre les dones i a la població adulta afecta predominantment als homes. De forma molt menys freqüent, és un tipus de càncer que també pot afectar els nens i suposa al voltant dels 5 % dels càncers infantils.

Tipus de limfoma de Hodgkin

Segons l'Organització Mundial de la Salut, podem dividir el limfoma de Hodgkin en dos tipus principals: el clàssic i el predomini limfocític nodular (20%).

La majoria dels LH (80%) són del tipus clàssic. En ell es distingeixen, en funció de la cel·lularitat acompanyant, quatre varietats (ordenades de millor a pitjor pronòstic):

• Limfoma de Hodgkin clàssic ric en limfòcits (10%).

• Limfoma de Hodgkin amb esclerosi nodular. És la varietat més freqüent (55%) i incideix especialment a adolescents i adults joves.

• Limfoma de Hodgkin amb cel·lularitat mixta (16%).

• Limfoma de Hodgkin amb depleció limfocítica. És comú en pacients amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) (1%).

Els símptomes i el diagnòstic

El 60-70% dels pacients estan asimptomàtics i són diagnosticats en detectar-se'ls una adenopatia. Adenopatia o limfadenopatia és el terme que s'utilitza a medicina per referir-se a un gangli limfàtic palpable per haver augmentat de mida.

El pacient sol notar la inflamació indolora d'un gangli, generalment a la zona lateral del coll o per sobre de les clavícules, encara que també es pot observar a la zona axil·lar i inguinal. A vegades, una molèstia abdominal pot ser indicativa de la inflamació de la melsa. Alguns pacients presenten símptomes derivats de la compressió d'alguna estructura de l'organisme pels ganglis inflamats (tos seca, dolor a la regió lumbar).

Els pacients simptomàtics poden presentar: febre de predomini nocturn, sudoració profusa i pèrdua no justificable de pes (aquests símptomes reben la denominació de símptomes B, per la rellevància pronòstica que tenen la seva presencia). Són també característics d'aquesta malaltia les picors generalitzades (prurit), que presenten el 10-15% dels pacients, i el dolor dels ganglis inflamats que apareix al cap de pocs minuts de la ingesta alcohòlica.

Està demostrat que el 45-60% dels pacients amb malaltia de Hodgkin han estat en contacte amb el virus d'Epstein-Barr (VEB), donat que han patit mononucleosi infecciosa, presenten nivells elevats d'anticossos contra el VEB, o el virus està present a les cèl·lules del limfoma.

El grau de disseminació del càncer es sol descriure com estadis. A diferència dels limfomes no Hodgkinians, el limfoma de Hodgkin es dissemina de forma ordenada passant d'un grup ganglionar a altres contigus, seguint la disposició de la circulació limfàtica i després a la melsa, fetge i medul·la òssia. El limfoma de Hodgkin sol classificar-se en quatre estadis.

Classificació d'Ann Arbor:

• Estadi I: el limfoma afecta una sola regió ganglionar o un sol òrgan fora del sistema limfàtic.

• Estadi II: el limfoma afecta dues o més regions ganglionars al mateix costat del diafragma o només afecta a un sol òrgan extralimfàtic i els seus ganglis regionals.

• Estadi III: el limfoma afecta regions ganglionars a ambdós costats del diafragma, amb afectació o sense afectació d'un òrgan extralimfàtic.

• Estadi IV: el limfoma presenta una afectació disseminada a un o més òrgans extralimfàtics de forma difusa, com el fetge, pulmó i medul·la òssia.

L'estadi del limfoma de Hodgkin va acompanyat de les lletres A, B, E o S.

• A: el pacient no presenta febre, pèrdua de pes o sudoració nocturna.
• B: el pacient presenta símptomes (febre, pèrdua de pes i sudoració nocturna).
• E: es troba càncer a un òrgan o teixits que no forma part del sistema limfàtic, però que pot estar a prop d'una àrea afectada del sistema limfàtic.
• S: càncer es troba a la melsa.

Per efectuar una diagnosi precisa, s’haurà de realitzar una biòpsia d'un dels ganglis que hagi augmentat de mida i un estudi de la malaltia (exploracions encaminades a trobar quins territoris ganglionars estan afectats). Per això, s'hauran d'efectuar anàlisis de sang, diverses proves d'imatge (radiografies, ecografies, gammagrafia, escàner i/o ressonància magnètica) i una biòpsia medul·lar (biòpsia de l'os del maluc) per avaluar l'estat de la medul·la òssia.

El tractament

El tractament del limfoma de Hodgkin varia en funció de l'extensió de la malaltia, però sempre es basa en la quimioteràpia a la qual a vegades s'afegeix radioteràpia sobre zones afectades.

La quimioteràpia consisteix en l’associació de diversos fàrmacs actius davant la malaltia, administrats cada quatre setmanes amb un número variable de cicles en funció de l'extensió de la malaltia. L'associació més utilitzada avui dia és l'anomenada ABVD (adriamicina, bleomicina, vinblastina i dacarbacina) 2, 4, 6 o 8 cicles en funció del risc. Cadascun d'aquests cicles consisteix en dues parts que s'administren els dies 1 i 15 de cada mes.

Als pacients considerats d'alt risc (amb un molt elevat risc de recaiguda) i en especial després d'una recaiguda, està indicada la realització d'un trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics.

El trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics (procedent d'una donant familiar o voluntari) no s'inclou dins dels protocols de tractament estandarditzats del limfoma de Hodgkin, malgrat que s'utilitza al tractament de pacients amb recaiguda després d'un trasplantament autòleg.

El pronòstic

Com en qualsevol malaltia neoplàsica el seu pronòstic dependrà del tipus histològic de LH, de la seva extensió i de la resposta al tractament. Si no existeixen factors adversos, i han sigut correctament tractats, la probabilitat de curació d'aquests pacients és superior al 80%.

Malgrat el bon pronòstic generalitzat dels pacients de LH, els malalts que no aconsegueixen una remissió completa després del tractament inicial o els pacients amb recaigudes tardanes, tenen un pronòstic molt més desfavorable.

+ info

Coneix a pacients de LH

Llegeix el testimoni de persones que pateixen o han patit aquesta malaltia.

Suport i ajuda

Si pateixes limfoma de Hodgkin o el pacient és un familiar pots accedir al fòrum de pacients i expacients de la Fundació Josep Carreras, un grup de persones que es donen suport i s'aconsellen per viure aquesta situació de la millor manera possible. Pots accedir al fòrum des d'aquí.

Si resideixes a Espanya, també pots posar-te en contacte amb nosaltres enviant-nos un correu electrònic a comunicacio@fcarreras.es perquè t'ajudem a posar-te en contacte amb altres persones que han superat aquesta malaltia.

També pots consultar altres enllaços interessants aquí.

Pàgina web actualitzada 04/01/2018 16:46:17