Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Maribel

Hola! Em dic Adriana i tinc 25 anys. Fa 11 anys, a la meva mare, li van diagnosticar Leucèmia mieloide crònica.

Encara recordo com el cor em va esclatar de dolor en escoltar la notícia. Tinc gravats a foc aquells moments, però per sort i gràcies als metges, a la meva tieta Anna i a ella mateixa, avui la meva mare és una supervivent i acaba de superar la novena revisió del seu trasplantament de medul·la.

Al principi, la Doctora va sotmetre a la meva mare a un primer tractament amb un fàrmac fort utilitzat en aquests casos, però no va ser suficient. Veient que no reaccionava, van optar per un altre tractament més fort, el qual podria (amb molt baixa probabilitat) generar una altra malaltia en la meva mare. Les analítiques eren correctes, però les anàlisis moleculars revelaven que alguna cosa relacionada amb el cromosoma Philadelphia no anava bé. El segon tractament tampoc funcionava i, a més, li va provocar una altra greu malaltia a la sang, aquesta que les estadístiques predeien que era "gairebé impossible". Davant això, l'única opció era un trasplantament de medul·la òssia. Tot va ser molt ràpid, la meva mare va ingressar aviat a l'hospital, ja que tots els seus germans tenien les proves de compatibilitat fetes. Les seves germanes eren compatibles, tot i que no hi va haver possibilitat de triar perquè una d'elles estava a punt de donar a llum. Un cop a aïllament, i després de dos dies amb sessions intenses de quimioteràpia per matar la seva medul·la, es va dur a terme el trasplantament. Al cap de pocs dies, els metges li van dir a la meva mare que ja havia empeltat. A partir d'aquí el camí va ser llarg i dur, a causa de l’EICH, els viatges a l'hospital, les transfusions de sang i plaquetes i a tot el que comporta, en definitiva, un trasplantament de medul·la al·logènic (donant).

A la meva mare sempre li havien dit que el 40% de la seva recuperació seria la seva actitud davant la malaltia. Mai es va rendir. Avui, és una supervivent i ha passat amb èxit la seva novena revisió anual (des de fa dos anys) i, encara que no estigui donada d'alta, ella està perfecta. Mai oblida la seva malaltia, però tampoc dedica molt temps a pensar-hi, tampoc es va preguntar mai "per què a mi" i l'únic que demana, i demanem, és que la gent es conscienciï a donar perquè és MOLT fàcil i salva MOLTES vides.

Donem les gràcies al Dr. Carles Vallejo, a la Dra. Teresa Bernal, a la Dra. Ana Alonso, als infermers Eva i José Antonio i a tot l'equip d'hematologia de l'Hospital Universitari Central d'Astúries. I a vosaltres, Fundació Josep Carreras, per la vostra tasca i per LLUITAR amb NOSALTRES, gràcies.

Maribel i Adriana

Pàgina web actualitzada 29/11/2017 11:48:36