Mieloma múltiple
El mieloma múltiple (o MM) és un càncer que afecta les cèl·lules plasmàtiques, un tipus de glòbul blanc que es localitza preferentment a la medul·la òssia.
En condicions normals les cèl·lules plasmàtiques produeixen unes proteïnes denominades immunoglobulines (o anticossos) que circulen per la sang i l'objectiu de les quals és la defensa de l'individu, reconeixent i atacant tota matèria estranya que entra a l'organisme.
En el MM aquestes cèl·lules es produeixen en excés, desplaçant les cèl·lules normals de la medul·la òssia (fet que dificulta la producció normal de glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes) i lesionant els ossos que contenen la medul·la òssia (fet que comporta dolors ossis i possibles fractures). A més, aquestes cèl·lules plasmàtiques produeixen immunoglobulines anòmales i en quantitats excessives que poden detectar-se a la sang i/o a l'orina. Aquestes immunoglobulines en excés interfereixen en diverses propietats de la sang, en el funcionament normal dels ronyons, i afavoreixen el desenvolupament d'infeccions.
L'edat mitjana dels pacients amb MM és de 65 anys, i és molt infreqüent abans dels 50. La seva incidència és elevada amb 30-50 nous casos per milió d'habitants i any, xifra que representa l'1% de tots els càncers i el 10% dels càncers de la sang.
Coneix al Joan, expacient de Mieloma múltiple
Principals símptomes
El principal símptoma és el dolor ossi. Pot aparèixer en qualsevol localització però els més freqüents són els que s'inicien a la columna vertebral i a les costelles. Altres possibles manifestacions del MM són conseqüència de la falta de glòbuls vermells (cansament, debilitat, palpitacions, mareigs) o de l'alteració del funcionament normal de les plaquetes (fàcil aparició d'hematomes, sagnat de nas o genives). A més, poden existir pèrdua de pes, infeccions freqüents, fractures òssies sense una causa evident i, en ocasions, l'aparició de verdaders tumors de cèl·lules plasmàtiques (plasmocitomas).
Estudi
El diagnòstic de MM es basa en la demostració d'una quantitat anormalment elevada d'una determinada immunoglobulina a la sang o a l'orina i un excés de cèl·lules plasmàtiques en medul·la òssia. Per això s'hauran d'efectuar diverses extraccions de sang i de medul·la òssia (mitjançant punció de l'estern o de l'os del maluc i aspiració amb una xeringa). De la mateixa manera s'haurà d'analitzar l'orina de 24 hores per valorar si la immunoglobulina esmentada anòmala és present i en quines quantitats. Finalment, s'hauran d'efectuar radiografies de tots els ossos de l'esquelet per veure si han estat danyats per la malaltia.
Tractament
Les formes més lleus i incipients poden no requerir tractament; és suficient valorar periòdicament la seva evolució per constatar si el MM es manté estable o progressa. En cas de requerir tractament, aquest s'ha de basar en la quimioteràpia intravenosa en els pacients menors de 70 anys o per via oral en els de més edat. La finalitat del tractament és sempre frenar l'evolució de la malaltia i millorar els símptomes ja que, lamentablement, cap d'ells no pot curar-la. De totes formes, molts pacients aconsegueixen una desaparició de tots els símptomes (remissió completa) o part d'ells (remissió parcial) i alteracions analítiques que poden mantenir-se molts mesos o anys. Aquests resultats s'han obtingut amb diverses combinacions i dosis d'agents quimioteràpics.
El testimoni de la Teresa, ex-pacient de mieloma múltiple
L'únic tractament del MM amb possibilitats curatives és el trasplantament de medul·la òssia a partir d'un donant compatible. Lamentablement, l'avançada edat de la majoria dels pacients i l'elevada toxicitat del procediment, fan que pugui emprar-se en ocasions comptades. En l'actualitat s'està investigant si una nova modalitat de trasplantament menys tòxica, els trasplantaments d'intensitat reduïda, pot ser útil per tractar aquests pacients. En els pacients que no es considerin candidats a aquest tipus de trasplantament, la realització d'un trasplantament de medul·la òssia del propi pacient (trasplantament autòleg) permet millorar i prolongar la resposta assolida amb la quimioteràpia.
La radioteràpia és molt efectiva per al tractament dels dolors ossis i les formes localitzades de la malaltia.
Els bifosfonats (etidronat, pamidronat, clodronat, celedronat) són agents que inhibeixen l'activitat dels osteoblasts, cèl·lules responsables de la destrucció òssia, i afavoreixen la recalcificació de l'os. Per això, solen ser administrats una vegada al mes i de forma prolongada a tots els pacients amb mieloma.
El mieloma múltiple pertany a un grup de malalties anomenat "gammapaties monoclonals malignes" que, como en el cas del mieloma múltiple, també cursen amb una producció anòmala d'inmunoglobulines i de les cèl·lules plasmàtiques.
Les gammapaties monoclonals malignes, a més del mieloma múltiple, són: la Macroglobulemia de Waldeström, la Malaltia de cadenes pesades i l' Amiloidosi.
Si es vol ampliar aquesta informació, es poden consultar les següents pàgines web:
- Mieloma múltiple i altres neoplàsies, National Cancer Institute
- Mieloma múltiple, Medline Plus
- Mieloma múltiple i altres neoplàsies, Universitat de Bonn
- Presentació interactiva de l'Enciclopèdia mèdica Medline
- "Hablemos del mieloma múltiple", recurs de la Fundación Leucemia y Linfoma
- The Leukaemia & Lumphoma Society
- American Cancer Society
- ME - Myeloma Euronet
