Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Montse

"Em dic Montse i vaig ser diagnosticada de leucèmia promielocítica aguda de grau intermedi.

Portava dies dient-li al meu marit, a l'ascensor, de camí a la feina: "jo ara mateix em tornava a ficar al llit". Ell em deia que m’agafés la baixa, però, jo, amb la feina, la casa, el nen i embarassada, atribuïa tots els meus símptomes a l'embaràs, i em negava a agafar la baixa. Tenia les cames amb blaus que no podia explicar com m’havia fet, però em deia "m'hauré donat algun cop amb els braços o els colzes del meu fill de dos anys i no m'hi he fixat".

La setmana anterior a la Immaculada em tocava fer-me el Test d'O'Sulivan. El primer de desembre em van trucar del laboratori de l'Hospital Quirón perquè anés a repetir l'analítica perquè la mostra s'havia espatllat. Els vaig comentar que el dia tres me n'anava a Londres i vaig preguntar si hi havia algun inconvenient a repetir-me-la el dia vuit, ja que el dotze tenia hora amb el meu ginecòleg. Em van dir que no, i vaig marxar a Londres amb tota la meva família política.

Era la segona vegada que hi anava, però aquest viatge va ser el pitjor de la meva vida. Una tarda, cap a les cinc, li vaig dir al meu marit que me’n tornava a l'hotel perquè no em trobava gens bé. Quan em vaig asseure al taxi amb els meus sogres i el meu marit vaig començar a plorar del dolor de cames i el cansament que tenia.

Quan el dotze de desembre vaig anar al ginecòleg i va veure l'analítica el primer que em va dir va ser "això no està bé, te la repeteixo d'urgències i demà tornes". Quan va veure la segona analítica ens va dir que volia realitzar-me un estudi de la sang, i que pugéssim a una altra planta. Quan vam pujar i vaig veure "Oncologia" vaig voler morir-me. Ens van agafar les dades per trucar-nos i donar-nos cita; aquella tarda vam rebre la trucada dient-nos que teníem hora el dia catorze a les sis i ja ens van dir que m’ingressaven.

El primer matí d'ingrés em van realitzar la primera extracció de medul·la. Van estar unes dues hores per aconseguir una mostra vàlida, i aquella mateixa tarda es van presentar a l'habitació l'hematòloga que m'havia fet la punció, el seu cap i el meu ginecòleg, per donar-nos la notícia i comunicar-nos que, donada la meva situació, ja tenien tot el trasllat preparat per anar a l'Hospital Vall d'Hebron. Jo només pensava en el meu fill i en la petita que venia en camí.

Quan vam arribar a la Vall d'Hebron ens estaven esperant hematòlegs, ginecòlegs i pediatres. Va ser massa informació de cop. Amb l'únic que ens vam quedar va ser que aquella mateixa nit començàvem la quimioteràpia oral i que no comptéssim amb que la petita resistís a tot, però que, si li passava alguna cosa, s'hauria de quedar dins fins a recuperar els nivells normals a l'analítica.

L'endemà em van realitzar una nova punció per verificar el diagnòstic de la Quirón i començar la quimio intravenosa. Cada dos o tres dies les vies es feien malbé i havien de punxar-me de nou. Vaig acabar amb els braços i les mans negres, fins al punt que les infermeres es negaven a punxar-me perquè no trobaven venes i havien de punxar-me als peus, cosa a la qual em vaig negar rotundament. Vaig parlar amb els hematòlegs perquè busquessin una solució per col·locar-me una via central.

A hores d'ara tenia la boca, la gola i l’esòfag amb nafres. Moltes van desaparèixer amb rentades, però les de la gola persistien i no podia menjar ni beure i, tot i que m'obligava a fer-ho per la meva filla, vaig arribar a perdre 11Kg.

El trenta de desembre van decidir no posar-me noves vies, ja que el doctor va considerar que en cas de ser necessari les posarien de nou. Efectivament, al cap de vint-i-quatre hores vaig començar a orinar amb sang i van haver de tornar a posar-me les vies. Com a regal de reis anticipat vaig tenir una PICC (catéter central de inserció perifèrica).

Les plaquetes que em posaven em duraven molt poc a l'organisme, així que em van haver de fer un estudi i, com no, vaig crear anticossos a les plaquetes. L'única solució era buscar unes plaquetes específiques per mi. Vaig tenir molta sort i van trobar set donants amb plaquetes compatibles.

Després d'un mes ingressada, el dotze de gener van deixar de posar-me plaquetes i el disset van començar les bones notícies: canvis a l'analítica indicaven que començava a millorar el nivell de plaquetes! I el dinou em van donar les millors notícies del món: "si l'analítica de demà es manté o millora, marxes a casa". Per fi podria veure el meu fill!

El vint de gener em van concedir l'alta i me'n vaig anar a casa, per fi estava amb ell! Quan vaig arribar em va fer una abraçada que no oblidaré a la vida.

La teva vida de sobte s'atura durant cinc setmanes i de nou cal posar-la en marxa, reprendre-la i continuar la lluita.

El dos de febrer em van programar la cesària: estava de trenta-dues setmanes. Ni el dia que em van dir que tenia leucèmia vaig passar tanta por com aquell dia, i això que era el segon part! Tan sols pensava que la nena estigués bé. La vaig veure dos segons, el meu marit em va dir que estava bé i va marxar amb ella a la incubadora, on hi va estar cinc setmanes.

El meu segon ingrés va ser dues setmanes més tard, el catorze de febrer, i aquesta vegada va ser de tan sols quatre dies. A més, quan acabava la quimio em desconnectaven i me n'anava a veure la meva filla a nounats. La resta de quimios les vaig poder fer a l'hospital de dia d’hematologia. Quan estava bé de defenses repartia meu temps: a l'hospital amb la meva filla al matí i a casa a les tardes amb el meu fill.

Al maig vaig acabar amb les quimios intravenoses i al juliol vaig començar amb les quimios orals de manteniment. Encara tinc dos anys per davant, però a casa i amb la meva família.

Dono gràcies al meu ginecòleg i als hematòlegs de la Quirón per la seva ràpida actuació, i als hematòlegs i infermers de la Vall d'Hebron per la seva rapidesa i tracte proper. I no puc oblidar-me d’aquests set donants que em van ajudar a sobreviure. Sempre estaré agraïda a tots per salvar-me la vida i fer que l'estada fos agradable.

No esperis a tenir-ho tot per gaudir de la vida. Ja tens la vida per gaudir de tot "

Pàgina web actualitzada 11/04/2018 12:45:27