Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Nonia

La Nonia va ser diagnosticada de limfoma no Hodgkin el 2004 i li van fer un trasplantament autòleg, anys després va tenir una recaiguda. Aquesta segona vegada, el 2010, va ser trasplantada d'un donant de medul·la no emparentat. Durant l'ingrés del seu segon trasplantament, la Nonia va escriure el text i va dibuixar les il·lustracions que pengem a continuació. 

"Tenir càncer és experimentar una por intensa que perdura en el temps, que quan s'acosten les dates dels reconeixements s'activa. Aquesta por es transforma en ansietat, falta de destresa, depressió, i fa que molts dels que patim aquestes malalties ens sentim fràgils i vulnerables. Per superar la malaltia, en tots els aspectes, necessitem de la solidaritat. Una solidaritat que, com diu Roja Marcos, cal entendre com els sentiments de germanor, d'adhesió, de fidelitat i de comprensió que ens impulsen a cuidar-nos, respaldarnos, encoratjar-se mútuament i fomentar una perspectiva més comunitària del món, menys individualista.

El 15 de novembre de 2010 vaig tornar a casa, metafòricament parlant, ja havia passat per un autotrasplantament el 2005 i les casualitats de la vida van fer que tornés al mateix TMO. Havíem fet obres a casa, els mobles verds, la finestra, la tele... havien canviat. Ara tot era blanc, amb un bany d'aspecte futurista. La sensació era de més llum. Em vaig asseure al llit i quan vaig reflexionar on em trobava i tot el que m'esperava vaig recordar unes paraules de John Berger sobre el dibuix: una pàgina en blanc d'un quadern de dibuix és una pàgina buida. En el seu relat descriu com fent una marca sobre ella es converteix en els límits d'un microcosmos, afegint més graus de pressió s’aconsegueix un espai tridimensional, i amb noves marques l'espai creat s'omple de contingut, de formes, buits, d'aire, de pes i massa.

 

Allà estava jo, asseguda davant la meva pàgina en blanc, tota la meva habitació. Mil matisos de diferents blancs que calia pintar, perquè tanta lluminositat enlluernava. Era com estar perdut en una boira. Jo no sé escriure i realitzava petits dibuixos on intentava explicar el meu estat d'ànim. El que sí sé és que, gràcies als que em van tractar i em van acompanyar en aquests moments, els blancs prenien color. Dibuixaven petits recorreguts que feien més suportable el temps. Quan jo retrocedia intensificaven el color per donar-me ànims; quan flaquejava, el traç era ferm per donar-me seguretat. Acaronaven els matisos, canviaven les tonalitats. Ningú es va oblidar de la seva caixa de colors i, de nou, van dibuixar el meu camí a casa. I per tot això totes les gràcies que us doni, són poques".

Dibuixos fets per la Nonia durant l'ingrés:

Pàgina web actualitzada 14/05/2018 11:19:36