Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Olga

"Hola, sóc Olga.

L'any 2011, en fer-me un preoperatori per a una intervenció d'un "carcinoma in situ" ginecològic, em van descobrir una anomalia en l'analítica. Tenia les plaquetes disparades.

Una vegada reposada de la meva primera intervenció (en un any em van intervenir sis vegades), em van repetir l'analítica i les plaquetes havien augmentat encara més. L'especialista de la Seguretat Social em va demanar diverses proves, entre elles un aspirat de medul·la i el diagnòstic va ser que patia trombocitèmia primària, vaja, que les plaquetes m'augmentaven sense que se sabés molt bé la causa. Em van derivar a l'Hospital Clínic de Barcelona, al Servei d'Hematologia.

Quan vaig arribar allà, em van repetir les proves, inclòs l'aspirat, i el diagnòstic va ser: Leucèmia Mieloide Crònica. La meva reacció va ser dir-li al metge: "Bé, m'ho imaginava. Aquí estem. I ara què fem?, un trasplantament o alguna altra cosa? Perquè jo, doctor, EM CURARÉ. Em va mirar amb cara de pòquer i em va informar que no era candidata a trasplantament i que hauria de prendre una medicació.

Des de setembre de 2011 estic prenent "Sant" Glivec 400 ® (Imatinib). He tingut (i segueixo tenint) molts efectes secundaris: sequedat en la pell i les mucoses, se m'han inflat els ulls, fotosensibilitat, sudoracions, rampes a gairebé tot el cos, insomni, nàusees, mal de cap, esgotament, uns refredats descomunals, diarrea, se m'ha arrissat el cabell;).... i més coses, però no us vull cansar, ni espantar. Alguns efectes són, podríem dir "anecdòtics", uns altres, més molestos. Alguns han desaparegut, o s'han anat esmorteint i uns altres perduren.

En aquest moment, gràcies a l’Imatinib (i a mi, per què no dir-ho) els meus recomptes són “CERO PATATERO”. Tant és així, que m'estic lliurant de la punció medul·lar que, no ens enganyem, és una mica fastidiosa. Les revisions ginecològiques, també van molt bé.


El meu pla de vida? SOBREVIURE, que no és poc. Encara que sembli “cursi”, aixecar-me cada matí, veure el cel i tenir la força suficient per poder treure els meus gossos a passejar. Poder veure com els meus fills es van independitzant i van construint una vida i que el cicle torna a començar. No tinc grans plans. Crec que viure, és el més gran de tots.

Vull donar les gràcies als meus fills que han estat el meu motor per lluitar. A la meva germana per ser al meu costat. Als meus amics per donar-me ànims. Als meus gossos per mirar-me i acompanyar-me.


Gràcies al Doctor Enric Carreras que va dissipar els meus dubtes després de dos diagnòstics diferents. Gràcies a tots els que treballeu a la Fundació Carreras per atendre'm, per la vostra simpatia, pel vostre afecte no exempt de professionalitat. Sou fantàstics.

Gràcies a Josep Carreras, per haver convertit, potser el pitjor moment de la seva vida, en una cosa tan positiva i que ajuda a tanta gent.

Finalment, vull fer una crida a tothom per col·laborar, de la forma que cadascú pugui, amb la Fundació. És tan senzill ser donant de medul·la... Pots salvar vides i això, no té preu."

Olga

Pàgina web actualitzada 26/07/2017 18:05:39