Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Síndromes mieloproliferatives cròniques

Breu introducció

Sota aquesta denominació s'inclouen una sèrie de neoplàsies originades en la cèl·lula mare hematopoètica. La lesió de la cèl·lula mare implica que es vegin afectades les línies eritroide, granulocítica i megacariocítica, de les quals deriven els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes de la sang, respectivament. Per això es produeix una afectació global de totes les línies medul·lars amb proliferació de les tres línies esmentades, si bé existeix el predomini d'una d'elles en cadascuna de les diferents malalties.

A més, en totes elles existeixen en major o menor grau fibrosi medul·lar, probablement com a fenomen reactiu a la proliferació neoplàsica. Aquesta proliferació també justifica la freqüent existència d'esplenomegàlia i hiperuricèmia, així com l'augment dels nivells de determinats marcadors sèrics (LDH, vitamina B12 i FAG).

La lesió troncal també explica la no infreqüent transformació d'una entitat en una altra i l'observació de quadres clínics superposats que en dificulten el diagnòstic.

Són malalties de curs crònic amb tendència a l'evolució cap a una fallada medul·lar global o, més freqüentment, cap a una leucèmia aguda.

Pàgina web actualitzada 26/07/2017 18:05:33