Tractament

En termes generals, la teràpia s'estableix segons les característiques específiques de les cèl·lules leucèmiques detectades, tenint també en compte l'extensió de la malaltia i aspectes com l'edat, i l'estat general del malalt.

Sempre que sigui possible, un pacient afectat de leucèmia ha de ser atès en un centre hospitalari que disposi d'un Servei d'Hematologia especialitzat en aquest tipus de malaltia. Si això no és factible, és aconsellable que el metge responsable del pacient consulti l'estratègia de tractament amb un centre especialitzat.

La leucèmia aguda requereix tractament immediat, atès que el primer objectiu de la teràpia és aconseguir una remissió (absència de malaltia detectable). Un cop assolida, s'acostumen a administrar més cicles de tractament per prevenir una eventual recaiguda. Les possibilitats de curació són elevades, encara que variables segons el tipus de leucèmia i l'edat del pacient.

Els pacients afectats de leucèmia crònica que es trobin asimptomàtics poden no requerir un tractament immediat, però s'han de sotmetre a controls freqüents per detectar un possible progrés de la malaltia. Un tractament adequat ajuda a controlar el trastorn i els seus símptomes, però les possibilitats d'una  curació total són molt escasses.

Tipus de tractament

El tractament d'una leucèmia pot incloure:

• medicaments o quimioteràpia per via intravenosa o oral
• quimioteràpia per via intratecal (medicaments introduits a la medul·la espinal amb una agulla, a l'àrea denominada espai subaracnoide)
• radioteràpia
• trasplantament de medul·la òssia o de sang de cordó umbilical
• teràpia biològica
• medicaments per a prevenir i tractar nàusees i altres efectes secundaris del tractament.
• transfusions sanguínies (de glòbuls vermells o plaquetes)
• antibiòtics, per a prevenir i tractar infeccions

 

- La quimioteràpia

La quimioteràpia consisteix en la utilització de medicaments que destrueixen les cèl·lules leucèmiques. Segons el tipus de leucèmia, pot administrar-se un únic tipus de medicament, tanmateix lo habitual és combinar dos o més fàrmacs. Algunes quimioteràpies s'administren per via oral però la majoria s'injecten per via intravenosa. En pacients que necessiten repetides injeccions per aquesta via es fa necessària la implantació d'un catèter, que consisteix en un tub fi i flexible que s'inserta en una vena gran, generalment una vena del braç, del tòrax (per sota la calvícula) o del coll. A través del catèter s'administren tots els medicaments, evitant la molèstia de les puncions repetides.

Els medicaments administrats per via intravenosa o per via oral penetren al corrent sanguini i arriben a les cèl·lules malignes en la major part de l'organisme. D'altra banda, aquest no és el cas de les cèl·lules que puguin ser presents al sistema nerviós central, ja que es troben protegides per una barrera consistent en una xarxa de vasos sanguinis que filtren la sang que arriba al cervell i a la medul·la espinal. Per arribar a les cèl·lules leucèmiques presents en el sistema nerviós central, és necessari aplicar quimioteràpia intratecal, que consisteix  en la injecció de medicaments anticancerosos directament al fluït espinal del cervell mitjançant una punció a la part inferior de la columna vertebral. Pot ocórrer una situació similar amb les cèl·lules leucèmiques acantonades en els testicles i per aquest tractament, en ocasions, s'ha de recòrrer a la radioteràpia.

Imatge propietat de Terese Winslow (2007, National Cancer Institute)

La quimioteràpia s'administra per cicles: un període de tractament al qual segueix un període de recuperació i, a continuació, un altre cicle de tractament. En alguns casos, el pacient pot ser tractat de manera ambulatòria, com a pacient de dia en un hospital,  a la consulta del metge o, fins i tot, al seu domicili. De tota manera, segons el tipus de medicament administrat i l'estat físic del pacient, pot ser necessari l'ingrés hospitalari.

Per a més informació poden consultar la següent pàgina web:

• La quimioteràpia a Medline Plus
• La quimioterapia y usted, recurs del National Cancer Institute
• La quimioterapia (American Cancer Society)
• Presentació interactiva de l'Enciclopèdia mèdica Medline

- La radioteràpia

La radioteràpia s'usa conjuntament amb la quimioteràpia en alguns tipus de leucèmia. Consisteix en l'aplicació de rajos d'elevada energia que afecten les cèl·lules canceroses i impedeixen el seu creixement.

La radioteràpia pot aplicar-se de dues maneres diferents, bé sobre una zona específica de l'organisme on  hi hagi acumulació de cèl·lules leucèmiques, com a la melsa o als testicles, o sobre la totalitat del cos. Aquest últim tipus de radioteràpia, anomenada d'irradiació total, s'acostuma a aplicar com a pas previ al trasplantament de progenitors hematopoètics.

Per a més informació poden consultar la següent pàgina web:

• La radioteràpia a Medline Plus
• La radioterapia: preguntas y respuestas, recurs del National Cancer Institute

- Les teràpies biològiques

La teràpia biològica (a vegades anomenada immunoteràpia, bioteràpia o teràpia modificadora de la resposta biològica) és una nova família d'agents que poden utilitzar-se en el tractament contra el càncer.  Les teràpies biològiques utilitzen el sistema immunològic del cos, ja sigui directa o indirectament, per combatre el càncer o per a disminuir els efectes secundaris que poden causar alguns tractaments del càncer. Els més emprats són els interferons, les interleucines, els factors estimulants (G-CSF, eritropoyetina) i els anticossos monoclonals.

Per a més informació:

• Terapias biológicas del cáncer: preguntas y respuestas, recurs del National Cancer Institute

- El trasplantament de medul·la òssia

El trasplantament hematopoètic és una altra opció de tractament que es pot aplicar en determinats pacient. La medul·la òssia del malalt, productora de cèl·lules malignes, és destruïda administrant altes dosis de medicaments i de radioteràpia, i substituïda per una medul·la sana. Aquesta darrera pot procedir d'un donant (trasplantament alogènic) o bé del propi malalt (trasplantament autogènic o autòleg).

Si bé tradicionalment els trasplantaments hematopoètics es realitzaven amb progenitors hematopoètics de la medul·la òssia (trasplantament de medul·la òssia), actualment es porten a terme trasplantaments de progenitors obtinguts de la sang perifèrica (venosa), després d'haver estimulat el pas de progenitors hematopoètics de la medul·la òssia a la sang, i de trasplantaments de sang de cordó umbilical, molt rica en progenitors hematopoètics, obtinguda en el moment del part.

Descarrega't la Guia del Trasplantament Hematopoètic

 

 

Etapes del tractament

Existeixen vàries etapes en el tractament de la leucèmia:

• Inducció: combinació de diversos agents quimioteràpics associats o no a radioteràpia. S'administren per detenir el procés de producció de cèl·lules anormals per part de la medul·la òssia. L'objectiu d'aquesta etapa del tractament és assolir la remissió, és a dir, impedir la producció de més cèl·lules leucéèmiques. Aquesta fase pot durar aproximadament un mes, i pot repetir-se si no s'aconsegueix l'objectiu.
• Intensificació/ consolidació: tractament quimioteràpic administrat encara que no es detectin cèl·lules anòmales. Donat que, malgrat no visualitzar-se és molt probable que continuin en el organisme, s¡administra més tractament per a intensificar o consolidar la inducció. En ocasions la consolidació pot consistir en un trasplantament autogènic o al·logènic.
• Manteniment: etapa que manté la medul·la òssia llliure de leucèmia a través d'una quimioteràpia constant de menor intensitat però de més durada. Aquesta fase pot durar des de mesos fins a diversos anys. Durant la mateixa es requereixen visites regulars al metge per a controlar la resposta al tractament, controlar els seus efectes secundaris i detectar la possible reaparició de la malaltia.

 

Tractament de suport

La leucèmia i el seu tractament poden provocar diverses complicacions i efectes secundaris. Els pacients solen rebre un tractament de suport destinat a prevenir o a controlar aquestes complicacions i a millorar la seva qualitat de vida mentre dura el tractament.

S'acostuma a administrar antibiòtics als pacients leucèmics per tal de prevenir el risc d'infeccions a les quals estan més fàcilment exposats. També se'ls aconsella estar allunyats de persones del seu entorn que pateixin refredats o d'altres processos infecciosos, i de grans multituds. L'aparició d'un procés infecciós en el pacient leucèmic és motiu d'alarma i requereix un tractament immediat, en ocasions amb ingrés hospitalari.

L'anèmia i les hemorràgies són un altre dels problemes que sovint requereixen tractament de suport. Les transfusions d'hematies ajuden a combatre l'anèmia i les seves conseqüències, i les transfusions de plaquetes redueixen el risc hemorràgic. 

Efectes secundaris del tractament

És molt difícil limitar els efectes de la teràpia a només destruir les cèl·lules leucèmiques.  Atès que el tractament també afecta les cèl·lules sanes i els teixits, pot provocar l'aparició d'efectes secundaris. Aquests són variables, i depenen fonamentalment del tipus i l'extensió del tractament. També difereixen d'una persona a una altra, i fins i tot, d'un cicle de tractament al següent. En general, el metge organitza la pauta de tractament per a un determinat pacient de manera que s'eviti al màxim l'aparició d'efectes secundaris.

Els metges o les infermeres sempre expliquen al pacient quins efectes secundaris pot esperar, i li indiquen medicaments, dietes o d'altres remeis per provar de pal·liar-los. Quan una persona és diagnosticada de leucèmia, generalment reacciona amb sentiments d'alarma i de preocupació, que amb freqüència l'impedeixen plantejar al metge tots els seus dubtes i preguntes, i recordar les explicacions i els comentaris que  li ofereixen. En aquests casos, és sovint de gran ajuda realitzar una llista de preguntes per  plantejar al metge, o bé fer-se acompanyar d'un familiar o d'un amic que també formarà part de la conversació. No és necessari que totes les preguntes es plantegin en una sola ocasió, ja que segurament  hi haurà  noves oportunitats que permetran al pacient replantejar noves qüestions i obtenir més informació.

- Efectes secundaris de la quimioteràpia

Depenen del tipus de medicament administrat. Com és el cas en d'altres tractaments, poden variar d'una persona a una altra. En termes generals, la quimioteràpia afecta les cèl·lules en procés de multiplicació. En efecte, aquest tipus de cèl·lules es divideix amb  més freqüència que les cèl·lules sanes i són més susceptibles a la quimioteràpia. De tota manera, és possible que el tractament afecti certes cèl·lules sanes. Per exemple, les cèl·lules, la multiplicació de les quals també és ràpida, com les cèl·lules sanguínies; les cèl·lules del cuir cabellut, i les de l'aparell digestiu poden resultar danyades per la quimioteràpia. Això pot originar una disminució de la resistència de l'organisme a les infeccions, per la qual cosa els pacients poden presentar abatiment; pèrdua de cabell; predisposició a hematomes o hemorràgies; nàusees; vòmits, i infeccions bucals. La majoria d'efectes secundaris desapareixen gradualment durant els períodes de remissió entre cicles de tractament, o quan aquest darrer ha cessat.

Certs medicaments anticancerosos poden afectar la fertilitat dels pacients. En les dones, la menstruació pot ser irregular i arriba fins i tot a desaparèixer, amb símptomes propis de la menopausa com sufocacions i sequedat vaginal. En els homes, la producció d'esperma pot interrompre's. Pel fet que aquests canvis poden ser definitius, es recomana als homes congelar i emmagatzemar el seu esperma abans de la quimioteràpia sempre que es disposi de temps per fer-ho. En nens que han rebut tractament antileucèmic, s'ha comprovat un grau de fertilitat normal quan assoleixen l'edat adulta. Tot i així, alguns d'aquests nens poden ser incapaços de tenir descendència segons el tipus de medicació emprat; les dosis administrades, i l'edat del pacient. Si bé es poden cogelar òvuls fecundats per a la seva posterior utilització, la tència de congelació d'òvuls i de teixit ovàric no està prou desenvolupada com per oferir-la de forma generalitzada a les pacients que han de rebre quimioteràpia.

• Document del National Cancer Institute sobre la pèrdua de cabell
• Document del National Cancer Institute sobre les nàusees i vòmits
• The Leukaemia & Lymphoma Society 

Per a més informació:

• Quimioterapia, Medline Plus
• La quimioterapia y usted, recurs del National Cancer Institute

 

- Efectes secundaris de la radioteràpia

Els pacients sotmesos a radioteràpia poden desenvolupar símptomes de fatiga que requereixen períodes de descans. De tota manera, els metges acostumen a aconsellar als pacients una vida activa en la mesura de les seves possibilitats.

La radioteràpia intracranial ocasiona sovint pèrdua de cabell i també pot provocar irritacions al cuir cabellut. És important mantenir aquest darrer en perfecte estat higiènic i és necessari seguir les recomanacions del metge. No s'han d'aplicar locions o cremes a l'àrea tractada sense consultar el metge. La radioteràpia pot també provocar nàusees; vòmits, i pèrdua de gana. Aquests efectes secundaris solen ser transitoris i els metges i les infermeres poden suggerir mètodes per alleugerir-los mentre dura el tractament.

Alguns efectes secundaris, però, poden ser definitius. En nens molt petits sotmesos a radioteràpia intracranial s'han detectat problemes d'aprenentatge i coordinació. Per aquest motiu, la pauta habitual és utilitzar la menor dosi de radiació possible, i només en aquells casos en què el tractament amb quimioteràpia no és efectiu per si mateix.

La radioteràpia aplicada als òrgans genitals pot afectar tant a la producció hormonal com al grau de fertilitat. La majoria d'adults joves sotmesos a aquest tractament desenvolupen esterilitat i alguns precisen l'administració d'hormones.

 

Per a més informacin:

• La radioterapia, recurs de la American Cancer Society

 

 

Controls a llarg plaç

Es molt important portar a terme revisions de control després d'un tractament contra la leucèmia. Les revisions inclouen normalment un examen físic complet i un examen de sang, medul·la i, en ocasions, del líquid cefalorraquidi, amb el fi de descartar una possible reaparició de la malaltia.

Degut a que els efectes secundaris poden aparéixer molts anys després del tractament, és convenient que els pacients es sotmetin a revisions periòdiques i comuniquin al seu metge sense tardança qualsevol problema o canvi de salut per mínim que sigui.

Dibuixos extrets de La Guia del Trasplantament de Medul·la Òssia, il·lustrats per Mercè Capdevila

 

• Imprimir
• Enviar a un amic
•