Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Xavier

Em dic Xavier Escudé i sóc de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). El setembre de 2012 tenia 45 anys quan em van diagnosticar Mieloma Múltiple (MM). Al principi no m'ho vaig creure. Em van fer una punció medul·lar i així es va confirmar. En aquell moment tot es va alentir, recordo que el doctor em va explicar el tractament que seguiria i tots els passos que anirien realitzant. Jo no el sentia, d'aquell dia només recordo que el despatx en el qual estava té una finestra que dóna a l'exterior i es veuen els edificis del barri de Bellvitge i la cúpula d'un hotel, que unes orenetes sobrevolaven el cel blau i poc més . Molta informació en un moment. Molta por.

Vaig començar amb el tractament de quimioteràpia de forma immediata durant vuit mesos. Després, em vaig sotmetre a un auto-trasplantament de medul·la òssia. Tot això va durar un any i després vaig tornar a començar un altre tractament que em va portar a un altre trasplantament de medul·la òssia, en aquesta ocasió el donant va ser extern, un germà amb alta compatibilitat. Tornar a començar de nou ja sabent el que era va ser molt dur.

En tot aquest procés, un familiar em va recomanar fer esport o exercici i em va regalar una subscripció a les piscines de l'Hospitalet, a prop de casa. La veritat és que vaig pensar en no anar però un dia vaig començar a nedar i a fer màquines de manteniment i em vaig sentir bé i molt relaxat, encara que també bastant cansat. A mi personalment, fer exercici em va ajudar a desconnectar mentalment durant el temps que el practicava i a estar físicament preparat per al que venia.

Abans del diagnòstic feia bicicleta de muntanya, durant molt de temps havia participat en carreres de llarga distància. En tot aquest temps no he deixat de fer exercici, dedicant-li cada dia dues hores o dues i mitja de natació i màquines. De tant en tant surto amb la bici, camino per la muntanya, vaig a la neu a esquiar o participo en maratons benèfiques. Aquest mes de setembre de 2017 fa un any del segon trasplantament i cinc des que vaig començar amb la malaltia. Cada vegada em sento més fort i millor.

Vull agrair a tots els professionals de la medicina que dediquen temps i esforç a intentar curar aquestes malalties tan agressives, al tracte sempre tan correcte i respectuós amb el qual m'atenen, i a la paciència, que moltes vegades no és poca. Moltes gràcies a tots.

Quan vaig estar ingressat el maig de 2013 a la unitat de càmeres d'aïllament de l'ICO Duran i Reynals de l'Hospitalet vaig rebre la visita inesperada del senyor Josep Carreras amb el qual vaig mantenir una breu conversa i em va animar a seguir avançant. Gràcies a la seva fundació que fa possible que la ciència segueixi investigant i progressant i que persones com jo tinguem una millor qualitat de vida dins de les seqüeles que patim.

Empenyent. Sempre Endavant.

Xavi

Pàgina web actualitzada 09/10/2017 12:03:25