Santiago

El Santiago ens explica la seva experiència personal quan va donar una miqueta de vida: la seva medul·la òssia.

"Quan rebo el butlletí del REDMO, llegeixo alguna cosa als diaris o als suplements relacionat amb els trasplantaments, me'n recordo que caminarà per aquí un xaval...i punt. Em sento bé. I la veritat és que a mi no em va costar GENS. És més, vaig conèixer Salamanca. Allà va ser on em vau enviar a donar. Vaig tenir la sort que vivia allà un noi del poble i em va ensenyar la ciutat i vaig flipar. Quina passada! És preciosa.

I després de recordar-me'n i sentir-me bé, em ve al cap que si als "talents" que governen aquest món se'ls ocorregués invertir els diners que es gasten en exèrcits, armament... en educació, investigació, etc. ja hi hauria moltes malalties en extinció. Per no parlar de la fam...Va tot seguit.

Si alguna cosa em fa sentir bé és saber que amb POC de la meva part, els metges, gràcies als avanços científics, van salvar una vida".

Página web actualizada 02/12/2016 20:46:59