Descobriment de factors epigenètics que prediuen la gravetat de la malaltia COVID-19

La malaltia COVID-19 a causa de la infecció pel virus SARS-CoV-2 ha canviat les pautes de conducta de la humanitat al convertir-se en una pandèmia d'abast internacional.

A dia d'avui han patit la malaltia més de 136 milions de persones i més de 2.9 milions de les mateixes han perdut la vida. És important recordar que els símptomes de la infecció varien molt en la població, des d'individus que no presenten cap clínica fins a aquells que necessiten ingrés a l'UCI amb respiració assistida d'urgència.

Es desconeix en bona part quins factors són responsables d'aquest ventall de quadres clínics tan diferents.

Avui, un article publicat a la revista EBiomedicine, la revista germana de The Lancet per troballes de laboratori, pel grup del Dr. Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, professor d'investigació ICREA i catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona i la Dra. Aurora Pujol, també professora ICREA, genetista del Consorcio de Investigación en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) i cap del Grup de Malalties Neurometabòliques de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), demostra que la dotació epigenètica de cada persona influeix en la severitat de la malaltia COVID-19.

"A causa de l'elevat nombre de persones infectades pel virus que han saturat tots els sistemes sanitaris del món, estaria bé tenir formes de predir amb antelació si la infecció pel virus en un determinat individu requerirà hospitalització o simplement pot ser controlada de forma ambulatòria. Sabem que l'edat avançada i la coexistència d'altres patologies (cardiovasculars, obesitat, diabetis, defectes immunes) s'associa a una major gravetat de la infecció, ¿Però què passa amb la resta de la població que també arriba a la UCI sense aquests factors? “, es va preguntar el Dr. Esteller a l'article a la revista EBiomedicine, i afegeix "vam decidir estudiar més de 400 persones que havien donat positiu per al test de COVID-19 que no pertanyien a cap d'aquests grups de risc i estudiar el seu material genètic en funció de si no havien tingut símptomes, o van ser molt lleus, o si, en canvi, havien estat ingressats a l'hospital requerint assistència respiratòria. Hem trobat que existeixen variacions epigenètiques, en els interruptors químics que regulen l'activitat de l'ADN, en els positius pel virus que desenvolupaven un COVID-19 greu. Aquestes modificacions succeeixen principalment en gens associats amb una excessiva resposta inflamatòria i en gens que reflecteixen una tendència general a un pitjor estat de salut. Interessantment, el 13% de la població mundial presenta aquesta signatura epigenètica (EPICOVID), per tant és la població de màxim risc per la qual haurem de tenir una preocupació especial", conclou l'investigador.

“Les dades complementen i confirmen la implicació de la resposta antiviral dirigida per l’interferó i la seva importància en l’evolució de la malaltia, com vàrem explicar en un estudi de seqüenciació del genoma complert publicat a la revista Science el darrer setembre”, apunta la Dra. Pujol i segueix: “Amb aquestes eines avançades de medicina personalitzada, tant del camp de la genòmica com de l’epigenòmica, és possible dissenyar models predictius que permetin detectar pacients a risc de pitjor pronòstic i per tant, millorar el seu tractament i evitar el col·lapse del sistema sanitari”.

El projecte forma part de la campanya "Més imparables que mai" que la Fundació Josep Carreras va posar en marxa a l'abril de 2020 amb l'objectiu de recaptar fons per a línies d'investigació sobre COVID-19 i immunosupressió. L'article publicat avui mostra els resultats de la recerca duta a terme aquests mesos d'estratificació pronòstica en COVID-19, amb la intenció de contribuir a millorar el maneig clínic de pacients infectats amb SARS-CoV-2. Els resultats d'aquestes investigacions impactaran favorablement en la salut de la població en general, particularment en les persones afectades per les leucèmies i les malalties hematològiques malignes, especialment vulnerables a aquesta malaltia.

Pàgina web actualitzada 30/04/2021 18:22:46