Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

22S- Dia Mundial de la Leucèmia Mieloide Crònica

• Avui se celebra el Dia Mundial de la Leucèmia Mieloide Crònica (22 de setembre), una malaltia maligna de la sang, el tractament de la qual s’ha revolucionat en els darrers 15 anys

• Aquesta hemopatia representa al voltant del 15-20% dels casos de leucèmies en adults, amb una incidència de 1-2 casos per cada 100.000 habitants/any

• Una de les línies de recerca de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras estudia monogràficament aquest tipus de leucèmia

El 22 de setembre es commemora arreu del món el Dia Mundial de la Leucèmia Mieloide Crònica, un tipus de càncer de la sang en el qual es produeix una alteració cromosòmica que origina en la medul·la òssia una proliferació descontrolada de granulòcits, un tipus de glòbuls blancs.

La leucèmia mieloide crònica és una malaltia d’adults i més predominant en homes.

Des de fa 15 anys s’utilitzen com a tractament estàndard els inhibidors de tirosina- cinasa (ITK), un tractament oral que, en el moment en què es fa la translocació 9;22 (l’alteració típica d’aquesta malaltia), posa en contacte dos gens (BCR-ABL1) que normalment no van junts i que, al ajuntar-se, originen una proteïna inexistent fins llavors en la qual s’uneix específicament aquest fàrmac, permetent “atacar” només les cèl·lules tumorals.

Aquest ha estat el tractament més espectacular vist en una malaltia oncològica de la sang.Abans de la seva aparició, molts pacients havien de sotmetre’s a un trasplantament de medul·la òssia, amb la toxicitat i risc que aquest comporta. Gràcies als nous medicaments la malaltia pot cronificar-se sense grans efectes secundaris per a la majoria dels malalts.

Arran d’estudis fets recentment, s’ha vist que si es retira el tractament a aquells pacients que han pres el tractament com a mínim durant 8 anys i que els dos últims anys han tingut molt bona resposta molecular, la meitat seguiran sense malaltia i l’altre meitat recauran (encara que si es tracten de nou recuperaran la resposta molecular anterior). En el cas dels pacients que no han recaigut després de deixar el tractament, caldrà seguir estudiant la seva evolució ja que encara és massa d’hora per treure conclusions.

El grup de neoplàsies mieloides de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat per la Dra. Lurdes Zamora, responsable de la Unitat de biologia molecular de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) Badalona i la Dra. Blanca Xicoy, hematòloga clínica de l’ICO, investiga quins són els factors predictius que seleccionen aquells pacients que arribaran a superar la malaltia amb èxit. Per fer-ho, treballen diferents tècniques focalitzades en diferents aspectes genètics amb l’objectiu de trobar algun marcador que pugui preveure la resposta futura d’un pacient, és a dir, determinar si el pacient podrà deixar de prendre el medicament amb èxit o no.

A més a més, també investiguen aquells marcadors que determinen que un pacient no respongui bé als ITK de primera generació per tal de poder tractar-los directament amb els de segona o tercera generació. Si es poguessin determinar aquests marcadors, s’estalviaria temps d’evolució de la malaltia ja que des del primer moment es tractaria amb la medicació més adient pel pacient.

 

Més informació sobre la leucèmia mieloide crònica: http://www.fcarreras.org/ca/leucemiamieloidecronica

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:25