Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Investigadors de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras revelen els mecanismes que provoquen la leucèmia limfoblàstica aguda hiperdiploide, la leucèmia de cèl·lules B pediàtrica més comuna

Desvetllats els mecanismes fisiopatològics que originen la leucèmia pediàtrica més comuna

La leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B (LLA-B) es caracteritza per l'acumulació de precursors immadurs anormals de cèl·lules B en la medul·la òssia, i és el càncer pediàtric més comú. Entre els diferents subtipus coneguts de LLA-B, el més comú es caracteritza per la presència d'un nombre més gran de cromosomes que en les cèl·lules sanes i s'anomena LLA-B amb hiperdiploïdia alta. Aquesta anormalitat genètica és un iniciador oncogènic associat a aquesta leucèmia infantil, però encara no estava prou caracteritzada.

El 30% de les LLA-B pediàtriques són hiperdiploides. Solen tenir un pronòstic favorable, amb una supervivència del 90%. Fins a la data se sabia molt poc sobre com es produeix la hiperdiploïdia en aquest tipus de càncer infantil, encara que sí que se’n coneixia  l’efecte iniciador tumoral com a alteració secundària necessària per a l'acumulació de cèl·lules B leucèmiques en la medul·la òssia.

Óscar Molina, investigador del grup de Cèl·lules Mare, Biologia del Desenvolupament i Immunoteràpia dirigit per Pablo Menéndez, de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, juntament amb el seu equip, ha publicat els mecanismes fisiopatològics subjacents a la hiperdiploïdia de LLA-B pediàtrica a Blood, la revista més prestigiosa de l'àmbit de la recerca en hematologia.

Molina i els coautors de l'estudi van plantejar la hipòtesi que l'origen dels mecanismes fisiopatològics associats a la hiperdiploïdia en la LLA-B podia succeir en el moment en què la cèl·lula es divideix: la mitosi. La mitosi és un procés cel·lular altament orquestrat que controla la distribució equitativa del material genètic, ja duplicat i compactat prèviament en els cromosomes, i els reparteix en dues cèl·lules "recent nascudes".

"Ja sabíem que la hiperdiploïdia d'aquest tipus de leucèmia sorgeix en un progenitor de cèl·lules B a l'úter. No obstant això, els mecanismes moleculars causals de la hiperdiploïdia en aquestes cèl·lules seguien essent un enigma. Com que la fidel segregació cromosòmica és essencial per mantenir la integritat genòmica de les cèl·lules, i una segregació deficient dels cromosomes condueix a l’aneuploïdia (una variació en el nombre de cromosomes de cèl·lules sanes) i al càncer, volíem observar i aprofundir en el que succeïa just en el moment de la segregació cromosòmica en LLA -B hiperdiploïde per trobar una explicació a aquest procés oncogènic".

Molina tenia raó. Els investigadors van utilitzar una gran cohort de mostres pediàtriques primàries de LLA-B de 54 pacients. Van descobrir que tres processos i factors clau per a una correcta segregació cromosòmica durant la divisió cel·lular estaven danyats o inhibits en les cèl·lules hiperdiploïdes i que la interrupció artificial d'aquests processos en les cèl·lules sanguínies amb nombres cromosòmics normals generava cèl·lules hiperdiploïdes semblants a les de les mostres de LLA-B.

Aquests actors són el complex de la condensina, un complex multiproteic responsable d'ajudar a condensar correctament el material genètic en cromosomes; i la proteïna Aurora B quinasa, responsable que els cromosomes s'uneixin correctament a les estructures cel·lulars que els guiaran perquè acabin dirigint-se als pols oposats de la cèl·lula que es divideix en dos. En el punt de control cel·lular d'aquest últim procés (SAC) també s'han vist disfuncions.

Amb aquestes troballes, Molina ha revelat els mecanismes moleculars que s'alteren en aquest tipus freqüent de càncer de sang pediàtric.

"Els passos següents serien estudiar si altres subtipus de LLA-B amb nombres anormals de cromosomes, com el LLA-B hipodiploïde, que és un subtipus molt agressiu de càncer de sang pediàtric caracteritzat per nombres més baixos de cromosomes, comparteixen un mecanisme molecular comú. Aquests estudis permetran generar els primers models preclínics in vivo de leucèmies amb nombres anormals de cromosomes, que seran crucials per a entendre el seu origen i creixement, de manera que faciliten  el desenvolupament i la prova de teràpies més específiques i menys tòxiques per a aquests càncers sanguinis pediàtrics”, va declarar Óscar Molina.

Aquesta investigació ha estat finançada principalment pel Consell Europeu de Recerca (COG-2014-646903), el Ministeri d'Economia i Competitivitat (SAF-2016-80481-R), l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC-CI-2015), i el ISCIII (PI17 / 01028). Óscar Molina ha rebut el suport del Lady Tata Memorial Trust (2017) i una beca postdoctoral Beatriu de Pinós (2018-2019) de la Generalitat de Catalunya (2016-BP00048).

Pàgina web actualitzada 13/05/2020 09:02:46