Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Puri

Hola a tots,

El meu nom és Puri i tinc 34 anys.

Jo tenia una vida normal, però al desembre de 2012 em vaig començar a trobar molt malament. Tenia mal de cap, mal de queixal i una sensació de cansament contínua. Vaig anar diverses vegades al metge, però semblava que cap diagnòstic era l’encertat.

Un dia em vaig despertar de la migdiada amb tots aquests símptomes, però, a més, també un mal d'esquena molt fort. Arribats a aquest punt, els meus pares i la meva parella em van convèncer perquè anés a l'Hospital Universitari de Valme, a Sevilla

Després de diverses proves mèdiques, em van dir que havia de quedar-me ingressada en observació perquè tenia una infecció a la sang. Era el 27 de desembre de 2012, tenia 28 anys i en aquell moment jo "sabia" que tenia leucèmia. Li vam preguntar al metge d'urgències i ell ens va dir que era possible que així fos. Encara que no va ser fins al dia següent que em van fer una punció lumbar i em van confirmar els meus pitjors pensaments: tenia leucèmia mieloide aguda.

Aquell mateix dia vaig començar amb la químio, ja que el metge ens va dir que hauria d'haver anat abans a l'hospital doncs estava molt malament. Els dies en aïllament passaven entre nàusees, febres, caiguda del cabell (cosa que mai em va preocupar, els cabells creixen) i tot el que comporta una químio tan forta (7 dies durant 24 hores endollada a la químio).

 

Després d'un mes aïllada em van deixar anar a casa tres dies. Quina felicitat!! Anava a poder passejar pel carrer i respirar l'aire lliure. El primer que vaig fer en sortir va ser anar a un parc a passejar. Vaig haver de tornar a ingressar per seguir amb el tractament i em van informar que haurien de fer-me un trasplantament de medul·la. Van fer les proves de compatibilitat als meus pares i germans, i vaig tenir la sort que dos dels meus germans eren 100% compatible amb mi. Van decidir que el donant fos el meu germà gran.

El dia 2 de setembre de 2013 vaig ingressar en aïllament a l'Hospital Verge del Rocio de Sevilla i vaig començar amb el tractament per preparar-me pel trasplantament. El dia 10 de setembre de 2013 em van fer la transfusió de les cèl·lules mare del meu germà, la meva medul·la nova, i vaig tornar a néixer.

Els dies passaven amb morfines pel dolor per les ferides que tenia a la gola de tant vomitar i amb alimentació intravenosa, només volia dormir i que passessin. Fins que va arribar el dia 28 de setembre de 2013 i vaig sortir de la cambra d'aïllament, no m'ho podia creure!

En els següents mesos vaig haver de ingressar per diferents raons: infecció d'orina, hepatitis ... El novembre de 2014 em van diagnosticar una malaltia rara: síndrome de Guillain-Barre. Vaig estar 20 dies ingressada amb un tractament anomenat plasmafèresi i em vaig recuperar de la síndrome del tot. 

 

A dia d'avui segueixo amb la malaltia empelt contra hoste al fetge, mucoses i aparell gastrointestinal, i com a conseqüència del tractament prolongat amb corticoides, tinc necrosi al maluc i m'he de posar una pròtesi. 

El millor que he tret de tot això és que aprens a valorar més tot i a gaudir de les petites coses que et regala cada dia la vida. Gaudir més dels familiars i amics, de fer un passeig pel parc ... i ser millor persona. Vull agrair al personal de tots dos hospitals el tracte rebut, per haver tingut sempre un gran somriure per mi, i per descomptat, als meus pares, germans, parella i totes les persones que s'han preocupat per mi: familiars, amics, veïns .. . Avui escric això gràcies a la meva nova medul·la, la meva nova vida.TU TAMBÉ POTS DONAR SANG I MEDUL·LA, REGALA VIDA!!

 

Pàgina web actualitzada 22/06/2018 10:08:25