Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

África

Em dic Àfrica, tinc 25 anys i vull explicar-vos la meva història. Tot va començar fa una mica més de dos anys. Tenia 23 i estava en edat de viure la vida, de gaudir-la i de no tenir preocupacions. Però no va ser així.

Portava uns mesos amb un cansament molt fort, necessitava descansar molt i em fatigava amb el mínim esforç. Dormia fatal i, quan aconseguia fer-ho, em despertava suant, tenia ferides que no cicatritzaven i estava refredada dia sí dia no. Pensava que estava una mica fluixa i per això em passava tot això .... Fins que un dia em vaig notar un bony al coll. Vaig anar al meu metge i em va enviar d'urgències a l'hospital.

Van començar uns mesos de proves, d'hospitals i de molta por. Finalment em van diagnosticar Limfoma de Hodgkin en estadi II. Al principi vaig plorar molt. El meu primer pensament en rebre la notícia va ser la mort. Crec que és una cosa que ens passa a gairebé tots els que rebem aquesta notícia. Però, un cop em vaig desfogar, vaig pensar: "A veure ... el càncer està aquí, només depèn de mi, de com jo ho vulgui portar, o m'enfonso i em lamento o poso totes les meves ganes per portar-ho millor que sàpiga" .

Em van donar 12 quimios bastant fortes i les vaig portar millor del què esperava. Vaig anar fent el compte enrere en cada sessió i només pensava en que cada vegada quedava menys per deixar d'estar malalta. El que és el tractament el vaig portar molt bé d'ànims perquè vaig tenir un suport enorme de la gent que estimo i això em donava moltes forces. Malgrat això, els mesos després del tractament em va venir tota la baixada d'haver-me mantingut forta durant tant de temps. El mirar-me al mirall i no reconèixer-me tampoc ajudava ....

Això et fa molt fort, valores molt més els moments, a les persones. El càncer et canvia la vida i, encara que de vegades costi de veure el final, es pot vèncer.

Avui puc dir que afortunadament ja estic curada, que em sento més viva que mai, i que, la meva vida, tot i que m'ha costat, ha tornat a ser la que era.

Ànim a tots els que esteu en la lluita! Una actitud positiva ho canvia tot ... T'ho posa més fàcil a tu i pateix menys la gent que t'estima.

La primera foto és de la meva novena quimio, ja que en fotos vaig anar fent un compte enrere ... i l'altra és de l'actualitat".

Pàgina web actualitzada 29/01/2019 09:34:02