Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Álvaro

Juliol del 2011 era el meu mes de vacances tan esperades però... tot va acabar torçant-se. Així és com va començar:

Álvaro, pacient de leucèmia

L'Àlvaro Pablo, el meu fill, viatjava a la platja amb la seva tieta (la meva germana). Aquesta tarda li havia pujat una febre puntual però els metges que li van veure no li van donar més importància. Aparentment semblava un nen sa, fort i esportista. Així que ho van atribuir al creixement, a alguna cosa que estigués incubant, a un possible virus, etc.

Però això va començar a canviar i va aparèixer fatiga, pal·lidesa i una febre més contínua; símptomes que van començar a preocupar a la seva tieta. Quan va tornar vam anar drets a l'hospital, on li van fer milers de proves i el resultat va ser: leucèmia limfoblàstica aguda Pro-B d'alt risc.

Uf... Aquí va començar el meu: Perquè? Perquè? Perquè a ell? Paraules que van entrar en mi trencant-me, destrossant-me i travessant-me l'ànima. El meu petit estava greument malalt. Així que vaig tornar a l'habitació on ell estava, amb el meu millor somriure per a no preocupar-lo i dient-li que ens anàvem a un altre hospital més xulo, on havia molta medicació i el millor equip mèdic per a guarir-lo. Li vaig explicar que tenia uns bitxets que calia eliminar de la seva sang, una cosa que ell va entendre amb tan sols 6 anyets perfectament.

El 14 de Juliol de 2011 entràvem a la 308, una habitació d'aïllament, freda i de parets blanques que es convertiria en la nostra casa durant molt de temps. El primer que vam fer va ser decorar-la amb fotos, cartes dels seus amics i éssers volguts que, diàriament, ens portava la cartera real (la seva tieta). Tots els dies fèiem molts plans.

La primera trucada al matí era la dels seus súper avis, Juan i Angelita, per a donar-nos tota la força i l'afecte, sempre amb aquesta actitud tan positiva que només ells podien donar-nos.

L'11 de novembre de 2011 va arribar, per fi, la tan anhelada REMISSIÓ COMPLETA i vam començar el cicle d'Intensificació de Consolidació.

L'Àlvaro, pacient de leucèmia, a l'hospital

L'Àlvaro el dia de la seva primera remissió completa

Així van anar passant els dies, els mesos, amb moltes pujades i baixades d'ànim, ensopecs, seqüeles, efectes secundaris, a causa de tanta i tanta quimioteràpia. El 15 de Desembre del 2011, l'Àlvaro Pablo va complir 7 anyets.

Àlvaro, pacient de leucèmia, al seu aniversari

Durant el curs 2011/2012 ell no va poder anar al cole, però va treballar com un campió i ens van publicar a la revista unes cartes que vam escriure amb molt afecte.

L'última vegada que l'Àlvaro va baixar a la UCI, per a un aspirat de medul·la, va ser el 27 de Juny de 2012 gairebé a l'any del diagnòstic de la malaltia, per a comprovar com anava la seva medul·la. Aquest dia jugava la Selecció Espanyola i un altre cop va haver molts riures amb tot el personal de la UCI perquè el meu fill és un nen molt especial i divertit. Entre riures i molt afecte de tots deien que Espanya guanyaria. Jo mirava la seva cara i, agafada de la seva mà com sempre, vaig veure els recipients que duien dintre part del meu petit al laboratori i sabia que dintre hi havia un resultat molt especial.

Van passar dies llargs i interminables per a mi fins que va arribar el 10 de Juliol del 2012 quan, per fi, tornava a escoltar aquestes paraules que per a mi són màgiques: "L'Álvaro Pablo està en REMISSIÓ COMPLETA", però venia acompanyada d'una infecció, transfusions de sang, antibiòtics... però el meu campió va tornar a guanyar. Aquí va començar la seva fase de manteniment i ens vam anar drets a gaudir d'un estiu molt diferent de l'anterior.

Àlvaro, pacient de leucèmia, a Halloween

L'Alvaro i la seva mare

Cada dia que clareja ho miro, i solament veure'l em dóna la vida, perquè d'això està ple, de vida, força, afecte i esperança. És un exemple a seguir i un súper guerrer.

Va guanyant-te leucèmia, encara que jo et tingui una mica de por, ja que em fas tremolar cada vegada que et nomeno, però arribarà el dia que t'oblidi i et digui ADÉU I FINS MAI MÉS.

A tot el personal de la tercera planta d'Onco-hematologia Pediàtrica de l'Hospital Matern Infantil de Jaén i al de la UCI donar-los les gràcies perquè són un equip de professionals estupends i alhora són àngels que cuiden i guareixen als nostres nens. Gràcies a tota aquesta gent que esteu aquí, dia a dia, sempre donant-nos suport, ajudant-nos, estimant-nos i no us canseu, sou genials.

Com veieu tots els plans que vam fer a la 308 es van complint. L'Àlvaro, al setembre, tornarà al cole amb els seus companys i està súper feliç.

Amb tot el meu amor per al meu petit Álvaro Pablo,

La mama (Teresa)

Gràcies a la Fundació Josep Carreras per la vostra labor!

Si vols informar-te sobre què és la donació de medul·la òssia per ajudar a molts pacients de leucèmia a tenir una oportunitat de curació, fes clic AQUÍ. Recorda que la donació de medul·la òssia és altruista, anònima i universal. Si t'inscrius com a donant de medul·la òssia, has d'estar disposat a fer efectiva la donació per a qualsevol persona del món que ho necessiti. Si vols més informació, escriu-nos a donants@fcarreras.es o truca'ns al telèfon gratuït 900 32 33 34 .

També pots fer-te soci de la Fundació Josep Carreras. Amb molt poc, ens ajudaràs a continuar investigant.

Més informació

Pàgina web actualitzada 21/11/2018 18:03:04