Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Amparo García Salomón

L'advocada Amparo García va morir a Tarragona el 2 de setembre de 2006 a causa d'una leucèmia.

Li havien diagnosticat la malaltia dos mesos abans perquè, tot i que feia ja molt temps que anava cansada i es trobava malament, per deixadesa o per por no anava al metge, i quan per fi es va decidir a anar, ja va ser tard: la malaltia havia causat grans estralls en el seu cos i el diagnòstic era pràcticament irreversible. La seva reacció davant la terrible notícia va sorprendre, no obstant això, a tota la seva família. "Amparo fou sempre una dona molt forta, ho va demostrar fins al final -recorden les seves germanes-, va afrontar la mort amb gran enteresa, sense drames ni laments." Una cosa va tenir molt clara, i és que volia que tots els seus béns es destinessin a la investigació de la leucèmia llegant-los a aquest efecte a la Fundació Internacional Josep Carreras.

Nascuda a Tarragona (9 de juliol de 1952), Amparo va dedicar la seva vida a l'exercici de la professió. Havia après a estimar el dret des de la seva infància, a través del seu pare, un reconegut advocat tarragoní i, després de finalitzar els seus primers estudis al col•legi de les Teresianes de Tarragona, es va llicenciar com a advocada a la Facultat de Dret de Barcelona, i va regressar després a Tarragona per treballar braç a braç amb el seu pare fins que, quan morí aquest, es va fer càrrec del bufet personalment.

Responsable, competent i incansable treballadora, el despatx satisfeia totes les seves ambicions. Va romandre soltera, quasi sense dedicar temps a l'oci ni a les amistats, però gaudint de l'afecte d'un nucli familiar marcat ja per la prematura mort d'un germà mort als 18 anys a causa d'un càncer.

Amparo va viure sempre en el domicili dels seus pares, un pis situat a la Rambla Nova que, quan va morir també la mare, va seguir compartint amb Francesca, la seva germana bessona. Els caps de setmana els solien passar tots junts en el xalet que la família tenia en la urbanització La Mora. Diuen que era una dona tranquil•la i afable, excessivament absorbida per la feina, tant que va arribar a oblidar-se d'ella mateixa, de mirar-se al mirall, de cuidar la seva salut... Va morir poc després de complir els 54 anys.

Pàgina web actualitzada 11/12/2018 07:17:07