Ángel
"La meva història és una de tantes que, de moment i per molt temps, espero segueixi tenint un desenllaç molt positiu i encoratjador.
En el meu cas, quan em van comunicar la fatídica notícia de la meva malaltia (síndrome mielodisplàstica tipus anèmia refractària amb excés de blasts), portava 2 anys practicant esport i competint en algunes curses de 10 km. El meu estat de salut era bastant bo fins que el meu rendiment va començar a disminuir i sentia formigueig a les cames en pujar dos trams d'escala. Vaig decidir fer-me una analítica i d'aquí al que va venir en poc menys d'una setmana no l'hi ho desitjo a ningú. De veure’m portant una vida normal a ingressar en un hospital i començar amb quimio en menys de quatre dies de ser ingressat.
Em van fer moltes proves de tot tipus, transfusions de sang i plaquetes, etc. Van començar la recerca d'un donant de medul·la òssia no emparentat ja que cap dels meus quatre germans era compatible amb mi.
Després de diversos mesos va aparèixer un donant 100% compatible gràcies al fabulós banc de donants de medul·la òssia de la Fundació Josep Carreras al qual dec el poder estar avui explicant la meva història. Per desgràcia a les Illes Canàries no podien fer-me el trasplantament i vaig haver de desplaçar-me fins a Santander, a l'hospital de Valdecilla, en el qual vaig romandre ingressat des de setembre de 2016 fins el desembre que em van donar l'alta.
Encara intento assimilar el que m'ha passat perquè van ser tantes coses en poc més d'un any que ara, mirant enrere, sembla que va passar fa molt més temps. L'atenció rebuda ha estat impecable, tant a l'Hospital Insular com a Valdecilla. Només tinc paraules d'agraïment i, per descomptat cap al registre de donants de medul·la òssia. I, com no, a la meva dona, que va estar tot el temps al meu costat i em va donar forces per poder enfrontar-me a tot el que se’m venia a sobre. Així que ara tinc dos aniversaris, el dia en què vaig néixer, el 17 de maig, i el dia que em van fer el trasplantament: un 14 d'octubre.
He de dir que, tot i que hi ha molts tipus de leucèmia i que cada cas és diferent, el meu consell als que estiguin passant per alguna cosa semblant és acceptar-ho el més aviat possible. Malgrat que moltes vegades els metges t’ho pinten tot negre, no cal enfonsar-se. Sé que és difícil de dir quan estàs amb un catèter i amb prou feines tens gana, però pensa que és una etapa de la teva vida. Com en una marató, de vegades tens els teus moments de davallada en els quals penses en tirar la tovallola, però veus passar els altres corredors i et dius a tu mateix "no abandonaré, lluitaré fins al final". Reprens l'alè i segueixes corrent fins que arribes a la meta i la creues. Tot i que no arribis dels primers, has lluitat i ho has donat tot i aquesta satisfacció no te la treu ningú.
La meva situació actual és de remissió total de la malaltia i, tot i que sempre et diuen que el teu cos ha après a fabricar cèl·lules dolentes, això no em treu la son i miro al futur amb optimisme valorant cada dia com un regal i apreciant tot i a tots els que m'envolten molt més que abans. 'Una forta abraçada a tots i a lluitar !!!
Àngel