Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Asunción

Sóc malalta de mieloma múltiple i amiloïdosi des de 2007. Ho va descobrir un pneumòleg preocupat per les meves reiterades recaigudes per pneumologies.

Em van fer una punció externa, una analítica molt completa i radiografies seriades. Va ser així com van descobrir en la meva columna unes vèrtebres en mal estat. A partir d'aquest moment, vaig entrar en contacte amb el Dr. Joan Bladé, de l'Hospital Clínic de Barcelona, ​​el qual em va comunicar que ens veuríem cada tres mesos. Desafortunadament, al mes vaig patir una fractura de columna. Em va intervenir el Dr. Càceres i la Dra. Ubierna a Dexeus. A tots ells els vull donar les gràcies de tot cor.

Vaig estar 40 dies ingressada a Dexeus, on em van realitzar una vertebroplàstia. D'allà vaig passar a l'Hospital Clínic, on vaig rebre diversos tractaments. Durant un any de químio, no vaig obtenir cap resultat de millora. Posteriorment, em van ingressar per deixar-me sense defenses, em van extreure les meves cèl·lules mare per realitzar un autotrasplantament. L'equip mèdic que em va tractar va ser tècnicament i humanament perfecte. Van ser realment propers.

El 23 i 24 d'agost vaig rebre una quimioteràpia molt forta (que no sé com vaig poder resistir) i, seguidament, em van ingressar en una "bombolla": llit, butaca amb forat i diversos tipus de bosses per a les diferents reaccions del meu cos. No hi ha bany. No hi ha visites. No hi ha finestres. No et pots dutxar.

Després de múltiples infeccions, vaig sortir el 28 de novembre. Estava molt prima, deprimida i amb molta por. El meu únic desig: tenir la sort que funcionés. Durant els següents 4 anys vaig estar anant a consultes externes per fer anàlisis i revisar que el nivell de la proteïna no pugés. Per desgràcia, el juliol de 2013 vaig recaure. Vam tornar a començar. Des de fa 16 mesos, vaig cada setmana a l'hospital. Hem entrat en un assaig clínic i en això estic: anàlisi, puncions i quimioteràpia cada 28 dies.

Era directora d'una productora; tenia una vida molt estable. Era molt feliç i això ho trenca tot. Estàs, vius, surts... però amb una espasa de Dàmocles sobre el cap. Desitjo que es realitzin més assajos clínics i que la investigació avanci per poder ajudar a tots els pacients que seguim lluitant.

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:25