Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Bianca i Lucía

"JO EM PENSAVA QUE AIXÒ NO ET TOCAVA A TU."

Joves, brunes, simpàtiques. A primera vista la Lucía i la Bianca tenen bastants coses en comú. Si les coneixes una mica millor, t'adones que, tot i que són molt diferents de caràcter, les uneix alguna molt més gran: ambdues varen ser diagnosticades de leucèmia mieloide aguda i les dues es van sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia d'un donant no emparentat.

Pacientes Bianca y Lucía 1
La Bianca (esquerra) i la Lucía (dreta) durant la seva trobada aquest matí.

La Bianca té 30 anys i encara s'està recuperant de la malaltia. És prima i divertidíssima. Tot i que té seqüeles a causa del rebuig en les articulacions i en la pell, es nota que és "un nervi". Desgraciadament, la Lucía, de 27 anys, també sofreix de rebot en la pell ja que l'han hagut d'operar de diversos melanomes des que es va trasplantar. És una persona tranquil·la i reflexiva i, 3 anys després del trasplantament, ja es troba gairebé en plena forma.

S'acaben de conèixer, hem quedat a la porta de l'Hospital Clínic per anar a esmorzar. L'objectiu de la reunió no és gaire clar: conèixer-se?, intercanviar experiències? Potser, però sobretot donar-se ànims i passar-ho bé.

"Jo em pensava que això no et tocava a tu", comenta la Bianca iniciant la conversa. "Tenia un gangli a l'engonal que s'anava fent gran, però no volia anar a l'hospital". La Lucía va passar pel mateix. Estava a Itàlia i es va començar a trobar malament, però també fugia dels centres de salut. A ambdues les van haver gairebé d'arrossegar per fer-se més proves. Les dues recorden amb molta claredat el moment en què van aparèixer 4 o 5 doctors a les seves respectives habitacions.

"T'adones que hi ha alguna cosa que no va bé", diuen les dues. "En el meu cas, la doctora es va asseure al llit i em va agafar la mà. Jo vaig pensar: Ai! Déu meu, el que em ve a sobre", afirma la Bianca. A cap de les dues els van parlar directament de càncer, sinó de malaltia de la sang. La Bianca havia perdut la seva millor amiga feia un temps a causa d'un càncer cerebral i, quan es va adonar del que tenia, es va enfonsar més. "Quan m'anaven aplicant els tractaments m'adonava del que la meva amiga havia sentit: efectes secundaris, sensacions...", ens explica.

"D'on és el teu donant?", es pregunten. Ambdues contesten el mateix: americà! I és que la Fundació Josep Carreras els va trobar un donant nord-americà compatible a cadascuna per dur a terme el trasplantament, ja que els seus familiars no eren compatibles. Davant la resposta: màxima conya. "Potser és el mateix oncle?", diuen entre rialles. No és així, però seria graciós.

Els efectes secundaris del tractament són un tema molt present en les seves vides. A més del rebuig (malaltia de l'empelt contra l'hoste), ambdues comenten els estralls que causen la quimioteràpia i la radioteràpia. La màxima preocupació de les dues és que s'hagin quedat estèrils. Durant les primeres quimioteràpies, a la Lucía li van posar unes injeccions que preservaven els ovaris, però quan li van posar la quimioteràpia més forta, l'anterior al trasplantament, els metges li van dir que no hi havia res a fer. És un problema molt comú en totes les persones que sofreixen leucèmia i, malgrat els avanços aconseguits, encara cal investigar molt per aconseguir oferir una oportunitat de futur en aquest sentit a les pacients.

Malgrat el que els ha tocat viure, la Lucía i la Bianca recorden anècdotes divertides de la seva estada a l'hospital. "El menjar era dolentíssim -diu la Bianca- i em vaig fer amiga del cuiner, en Manolo, em cridava abans i em deia: 'Nena, que ja sé que el pollastre no t'agrada; què vols? un entrepà o què et faig'". A la Lucía la va anar a veure l'estudiantina a l'hospital a cantar-li la la cançó Lucía, de Joan Manuel Serrat.

Pacientes Bianca y Lucía 2
La Lucía, durant la visita de l'estudiantina quan estava ingressada a l'hospital.

Quan parlem dels seus plans de futur, ambdues ho tenen molt clar. Encara que el trasplantament de la Bianca és més recent, ja està pensant a estudiar psicologia per ajudar les persones que sofreixen càncer. La Lucía se'n va a viure aquest cap de setmana amb el seu xicot i vol tornar a exercir algun dia de fisioterapeuta. El voluntariat, un punt més en comú. Les dues s'ofereixen per a tot el que la Fundació necessiti. I és que tenen tota la vida per davant: són joves, maques i intel·ligents. Tot i que encara no han acabat els seus tractaments, les dues tenen present que la vida segueix i "que això et pot tocar a tu".

Pacientes Bianca y Lucía 3
Les dues s'acomiaden amb una abraçada i esperen quedar un altre dia.

Octubre 2009

Si vols llegir una entrevista a la Lucía, fes clic AQUÍ.

En nom de Bianca i Lucía, fes-te soci de la curació de la leucèmia i les altres hemopaties malignes AQUÍ, ens ajudaràs a continuar investigant perquè, algun dia, aquestes malalties siguin 100% curables. Amb molt poc pots fer molt. Gràcies!

Informa't sobre la donació de medul·la òssia, AQUÍ  

Pàgina web actualitzada 31/03/2020 20:45:10