Síndromes linfoproliferatives és la denominació emprada per designar diverses neoplàsies originades en cèl·lules limfoides en diferents estadis maduratius. El sistema limfàtic és una xarxa d'òrgans (melsa i timus), ganglis limfàtics, conductes i vasos limfàtics que produeixen i transporten limfa des dels teixits fins al torrent sanguini. Es tracta d'una part fonamental del sistema immunitari del nostre cos. En la nostra sang existeixen dos tipus principals de limfòcits, denominats limfòcits B (cèl·lules B) i limfòcits T (cèl·lules T).

- Els limfòcits B: Representen el 5 - 15% del total de limfòcits i donen origen a les cèl·lules plasmàtiques que produeixen anticossos i ens ajuden a protegir el cos contra bacteris o virus.

- Els limfòcits T: Són els responsables de coordinar la resposta immune cel·lular i s'ocupen de realitzar la cooperació per desenvolupar totes les formes de resposta immune, com la producció d'anticossos pels limfòcits B.

Els limfòcits B i T circulants deriven, igual que totes les cèl·lules sanguínies, de les cèl·lules mare hematopoètiques situades a la medul·la òssia. La cèl·lula mare dóna lloc, entre altres, als limfoblasts (cèl·lules limfoides més immadures) i d'ells, després de successives etapes maduratives, s'arriba als limfòcits. La transformació neoplàsica d'aquestes cèl·lules pot produir-se en qualsevol d'aquestes etapes maduratives del limfòcit i això origina els diferents tipus de síndromes limfoproliferatives (SLP). Això explica la gran varietat i heterogeneïtat biològica i clínica d'aquests tumors.

Des d'un punt de vista didàctic solen distingir-se els següents grans grups de neoplàsies limfoides:

— Neoplàsies de cèl·lules limfoides immadures

— Leucèmia limfoblàstica aguda (diversos subtipus, veure LLA)

— Neoplàsies de cèl·lules limfoides madures

— Els limfomes no hodgkinians (LNH) (més de 20 varietats, veure taula)

— Altres SLP amb expressió leucèmica (tricoleucèmia, leucèmia de la zona marginal esplènica, leucèmia prolimfocítica, leucèmia de limfòcits granulars, entre altres)

— Gammapaties monoclonals (mieloma múltiple, macroglobulinèmia de Waldenström, amiloïdosis primària, malaltia de les cadenes pesades, entre altres)

— Leucèmia limfàtica crònica (LLC)

— Limfoma de Hodgkin (LH) (diversos subtipus, veure taula).

A més moltes d'aquestes malalties poden subclassificar-se en funció de l'origen B o T de les seves cèl·lules.

Per tot això, la classificació de les neoplàsies limfoides proposada per l'OMS (2008) resulta una mica complexa: