La vida et dóna sorpreses i oportunitats, però rares vegades et dóna l'oportunitat que, amb una mica del teu temps, puguis donar esperança de viure a una altra persona. És per això que, després de tants anys en la llista de donants, en rebre la trucada de la Fundació Josep Carreras aquest estiu, no podia creure que se'm brindés aquesta oportunitat.

La meva donació ha estat mitjançant puncions a les crestes ilíaques i molta gent m'ha dit que és un acte de generositat molt gran... davant aquests comentaris sempre faig dues apreciacions. La primera és que sempre que es dóna una mica de forma voluntària es rep molt més del que dónes. I la segona és que la mandra és un mal molt gran. A tots els que els he preguntat si farien el mateix si els criden i els diuen que tu ets una de les molt poques persones que poden ajudar a viure a una altra que està sofrint? La resposta sempre ha estat: "sí, crec que sí ho faria...", i jo els dic: "Doncs fes-te donant!".

Gràcies a totes les persones, de la Fundació Josep Carreras i de l'Hospital Gregorio Marañón que m'han informat, atès, ajudat,... Gràcies als meus familiars i amics que m'han recolzat una vegada més de forma incondicional. I finalment molt ànim a totes les persones que necessiten un trasplantament de medul·la.