Han passat ja quatre anys i mig i sembla que va ser ahir quan ens van dir que aquests dolors que tenia no eren pas contractures, ni lumbàlgies, ni temes similars. Abans de res he de donar les gràcies a aquests professionals de la medicina que treballen a peu de carrer, a la primera línia de foc, que són els metges de capçalera. La meva mare va tenir un àngel -la Miriam- que aquest dia la va il·luminar per a aprofundir en una simple analítica i enviar-nos ràpidament a l'hematòleg. Gràcies a ella i a una gran amiga fisioterapeuta, la meva mare va iniciar el tractament del mieloma múltiple en un estadi molt, molt primerenc.

Això va ajudar, com va ajudar tenir uns excel·lents hematòlegs a l'Hospital de Parla, encara de titularitat pública per cert, que des del primer moment van pensar que la meva mare era molt jove i que necessitava el millor tractament possible per tornar a estar tan divinament com abans del càncer.

 

Quan ens van dir que tenia mieloma múltiple no vam pensar que era càncer ja que no havíem escoltat parlar mai d'això. Vam haver de preguntar i llegir alguns llibres i fullets que ens van deixar els hematòlegs per poder assabentar-nos una mica ja que, dels diferents tipus de càncer hematològics, aquest no és el més conegut. A més, com vas a l'hematòleg no caus en el compte de que és càncer. Vaig haver de dir-li a la meva mare perquè al principi deia que no ho era. No era negació, sinó que la pobre anava perduda. Un cop aclarit, només va dir: "Bueno, doncs com curem això i quan comencem."

Mai ha llençat la tovallola; ni quan nosaltres estàvem cansats i no estàvem a la seva altura, ni quan la quimio en ple estiu la deixava sense forces, ni quan va haver de sotmetre's a l'autotrasplant. He de reconèixer que, per molt que la família l'ajudéssim, ha estat ella qui ho ha superat. Només ella, amb la seva força, la seva dignitat, les seves ganes de viure, sense dramatitzar i cridant al càncer pel seu nom i lluitant sense complexos. I com ella, cada vegada més escolten el diagnòstic amb un altra cara, preguntant tan sols les dates d'inici dels tractaments o les formes de lluitar contra això.

Ara que persones com la meva mare ens han ensenyat que d'això es surt, ara que per fi sabem que no és una condemna a mort, just ara tenim la crisi. I ara si que tinc por. Por de que el dia de demà les retallades arribin a les esperances i els somnis de moltes famílies. Ara que tenim la força no ens poden treure les eines. No obstant això vull manar un missatge d'optimisme i amor per a tots els quals caminen en la lluita; que no desesperin perquè d'això es surt.

Maribel (filla de la Carmen)