Causes i perspectives de futur
Malgrat tots els avenços i la incessant recerca, encara s'ignoren les causes que provoquen la leucèmia. Es coneix que la incidència és més gran en el sexe masculí que en el femení, i en subjectes de raça blanca que en aquells de raça negra. Tanmateix, no es pot explicar encara de forma satisfactòria, per què certes persones contreuen la malaltia i d'altres no.
A través de l'estudi d'un elevat nombre de casos, s'han arribat a establir certs factors de risc que poden afavorir l'aparició d'aquest trastorn. Per exemple, l'exposició a grans dosis de radiació d'elevada energia, com la que es va produir després de l'explosió de bombes atòmiques al Japó durant la II Guerra Mundial, o d'accidents en centrals nuclears augmenten el risc de patir leucèmia. Per això, a les centrals nuclears, hi ha estrictes normes de seguretat per protegir els treballadors i el públic davant de l'exposició de radiacions nocives. Per contra, mai no s'ha pogut evidenciar correlació entre les radiacions electromagnètiques (telèfons mòbils, antenes de telefonia, ràdios o similars) i el desenvolupament de les leucèmies.
Algunes característiques genètiques poden augmentar el risc de patir leucèmia. Una d'aquestes característiques és la Síndrome de Down. Els nens nascuts amb aquesta síndrome són més susceptibles a patir la malaltia.
Així mateix, l'exposició a certs agents químics, com per exemple el benzè, durant llargs períodes de temps pot constituir un factor de risc. També els tractaments utilitzats per combatre altres tipus de càncer poden incrementar el risc del malalt a tenir leucèmia. No obstant això, aquest últim factor representa un risc mínim davant dels beneficis de la quimioteràpia.
Els científics han identificat un virus que sembla augmentar el risc a contreure un tipus de leucèmia molt infreqüent, si bé aquest virus no sembla estar associat amb les formes comunes de la malaltia. A tot el món, els investigadors continuen estudiant virus i altres possibles factors de risc. S'espera que els resultats d'aquests estudis ajudin a elucidar i comprendre les causes que provoquen la leucèmia, i per tant a determinar les millors formes de prevenció i tractament.
La incessant recerca científica sobre la leucèmia fa que es vagin descobrint formes de tractament noves i millors i que les oportunitats de curació continuïn augmentant. Malgrat això, és normal que tant els pacients com els seus familiars mostrin preocupació pel futur.
Amb l'objectiu d'aconseguir que la leucèmia sigui algun dia una malaltia 100 % curable i de millorar la qualitat de vida dels pacients, la Fundació Josep Carreras ha posat en marxa l'Institut Josep Carreras de Recerca contra la Leucèmia, el primer de l'Estat espanyol en investigar exclusivament sobre les malalties hematològiques malignes.
A vegades s'utilitzen la mitjana de supervivència i un altre tipus d'estadístiques per intentar aclarir si un determinat pacient podrà superar la malaltia. No obstant això, és important recordar que les estadístiques i les mitjanes estan calculades sobre un gran nombre de casos i no poden utilitzar-se per predir l'evolució d'un pacient específic, ja que no existeixen dos malalts iguals, i les respostes als tractaments poden variar enormement d'un pacient a l'altre. Així els percentatges poden oscil·lar des del 90 % de les curacions en determinats tipus de leucèmia mieloblàstica aguda (leucèmia promielocítica) o en la leucèmia limfoblàstica aguda del nen, fins a menys del 20 % en les leucèmies que apareixen després d'una síndrome mielodisplàsia o les fases d'agudització de la leucèmia mieloide crònica. És el metge que està a càrrec del malalt que es troba en la millor posició per opinar sobre el pronòstic, però sempre tenint en compte que fins i tot aquest pot ignorar quin serà el desenllaç final.
És freqüent que els metges parlin de supervivència, o de remissió en lloc de curació, ja que encara que molts pacients leucèmics es curen, el trastorn pot reaparèixer fins 4 o 5 anys després d'aconseguir-se la remissió.
