Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

César

César, ex-pacient de Limfoma No-Hodgkin

"La meva història comença als 3 anys i mig (acabo de complir-ne 30!). Pel que m'ha explicat la meva mare, ella va detectar que tenia els ganglis de la zona dels engonals inflamats. Al veure aquest símptoma, va anar a l'hospital madrileny Ramón i Cajal. Allí va ensenyar als metges el que ella havia vist i ràpidament es van posar a treballar per saber quin era el motiu de la inflamació.

Després d'una sèrie de proves van determinar la meva malaltia explicant als meus pares que el que tenia era càncer, concretament un Limfoma no-Hodgkin.

El procés es preveia dur i lent però, al agafar la malaltia al principi del seu desenvolupament, tenia possibilitats de poder guarir-me. En aquells dies, jo era jove, un altre punt positiu per a què el procés fora en alguns aspectes favorable. No és el mateix que et passi sent un nen que sent una persona d'edat avançada.

Recordo alguns moments concrets del procés: el dia que em van afaitar el cap, els dies de les puncions medul·lars, els innombrables dies d'anàlisis, proves, alguns dies d'ingrés a l'hospital, etc.

No us mentiré: no recordo si va ser dur o no. Les puncions si que les recordo i precisament no són un camí de roses. Suposo que molts moments al llarg del procés no serien bons però amb tres anys un és tot just conscient de certes coses.

Així vaig estar fins als set anys: visitant l'hospital, intentant fer la meva vida normal i intentant sortir endavant en un procés tant llarg.

Vint-i-sis anys després de passar tot això puc dir que estic orgullós d'aixecar-me cada matí i somriure. Moltes vegades em paro a pensar en la sort que he tingut, en que gràcies a Déu els meus pares van actuar a temps, en lo bé que ho van fer el Dr. Madero i el Dr. Muñoz, dos grans especialistes en càncer pediàtric. Els he d'agrair el poder somriure cada dia.

César, gaudint de la seva passió, les bicicletes

El César, gaudint de la seva passió, les bicicletes

Sé que sóc afortunat per estar aquí escrivint aquestes línies per a tota aquesta gent que, com jo, està passant pel mateix que jo vaig passar fa tants anys.

Avui dia, sóc un noi de trenta anys enamorat de les bicis. Des de fa quinze anys munto en bici de manera habitual (4 o 5 dies per setmana), he arribat a competir en algunes disciplines i cada dia que surto amb la bici és un gran dia. He col·laborat en diverses activitats dintre del sector, de les quals estic molt orgullós. Avui dia, sóc guia i monitor amb bici de descens a la serra de Madrid. En el meu temps lliure, em dedico a això.

César, ex-pacient de LNH

El meu germà gran en ocasions em diu que de petit no em van fer quimioteràpia sinó que vaig caure a la marmita de l'Astérix. No paro quiet, a part de col·laborar amb una botiga de bicis, tinc una altra feina, a més sempre que es planteja la possibilitat de sortir a la nit ho faig, si cap la possibilitat de viatjar al costat de la meva bici a algun lloc on pugui passar-ho bé amb ella no ho dubto i ho faig.

Sé que passareu per moments durs, que en ocasions, seran moments trists, que els vostres pares i germans ho passaran malament com vosaltres, que se us farà llarg, que renunciareu a moltes coses per la malaltia, però només penseu una cosa: penseu en quan estigueu guarits, en la llibertat que recuperareu, en aquest somriure que se us marcarà cada dia quan us desperteu, en riure de la vida... Aquesta batalla la guanyareu com la vaig guanyar jo.

Avui en dia hi ha medicaments i solucions mèdiques molt més avançades que quan jo ho vaig viure.

Quan em van oferir la possibilitat d'escriure la meva història, no ho vaig dubtar ni un moment, fins i tot vaig convidar a la meva mare que ella també l'escrivís, ja que ella ho va viure igual que jo. Bueno, els meus pares i els meus germans també ho van viure, però les mares potser ho fan d'una manera especial.

Vull agrair a la Fundació Josep Carreras la oportunitat de deixar-me escriure la meva experiència com a afectat d'un Limfoma No Hodkin.

Molts ànims al Maxi i la Nora i a tota aquella gent que estigui passant pel mateix que molts hem passat, els quals avui dia caminem per la vida com si fos un conte.

Petons i abraçades,".

César Cristóbal Puerta

Si vols informar-te sobre què és la donació de medul·la òssia per ajudar a molts pacients de leucèmia a tenir una oportunitat de curació, fes clic AQUÍ. Recorda que la donació de medul·la òssia és altruista, anònima i universal. Si t'inscrius com a donant de medul·la òssia, has d'estar disposat a fer efectiva la donació per a qualsevol persona del món que ho necessiti. Si vols més informació, escriu-nos a donants@fcarreras.es o truca'ns al telèfon gratuït 900 32 33 34 .

També pots fer-te soci de la Fundació Josep Carreras. Amb molt poc, ens ajudaràs a continuar investigant.

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:23