"Hola a tots,

Sóc la Jessica, la filla d'una dona lluitadora i valenta que es diu Conchi, que des del mes de març s'ha enfrontat al cop més dur i més cruel pel qual un ésser humà mai hauria de passar. Com us explico, a la meva mare li van diagnosticar l'11 de març, una leucèmia limfoblàstica aguda amb cromosoma philadelphia positiu. Imagineu-vos què dur resulta escoltar aquesta frase, quan el matí d'aquell mateix dia s'havia aixecat del seu llit, tan tranquil·la, sense saber que la vida li canviaria poques hores després...

La Jessica amb la seva mare.

El cas és que ràpidament vam començar amb el seu difícil tractament i amb una lluita emocional que, gràcies a la seva actitud i la seva positivitat, hem anat aconseguint pas a pas, des d'aquell dia fins avui. Tot ha estat una guerra: la químio, l'aïllament d'inducció, 5 llargs cicles de consolidació i quedava el mes important, el trasplantament. Era la nostra única opció per desfer-nos d'aquesta maleïda malaltia Per sort del destí (no tot en aquesta vida ha de ser dolent), la seva germana ha estat compatible i hem arribat fins a aquí.

Actualment, porta gairebé dos mesos trasplantada (ha estat molt, molt dur), però aquí seguim, lluitant per superar a poc a poc aquesta recuperació, que sabem que és lenta i llarga, però sabem que guanyarem i, en un temps, tot això haurà quedat en un malson.

Abans de res vull transmetre-us als que acabeu de ser diagnosticats i us inunda la por, els que com nosaltres estem en el principi de la fi d'aquesta lluita, i als que afortunadament han aconseguit sortir d'aquesta guerra sent guanyadors, que mai us rendiu ni us canseu de lluitar, perquè aquesta malaltia treu la veritable ànima de les persones que la pateixen i dels familiars que també la pateixen, ja que aprenem a valorar i a gaudir del realment important de la vida, a apreciar aquestes petites coses, perquè aquí, és on realment està la felicitat.

La Conchi

Us vull explicar quins són els plans de la meva mare, després de sortir guanyadora d'aquesta "pedra en el camí", ella vol recuperar la seva vida, fer un munt de coses que sempre ha volgut fer i per diverses circumstàncies no ha pogut o no s'ha atrevit a fer, vol passejar, gaudir dels detalls que la vida ens regala cada dia, com sortir a dinar, xerrar amb amics...

I encara que no sigui jo la malalta, us vull explicar un pla que tinc. No penso desaprofitar el temps que tingui per dedicar-se'l a la meva mare, ja que mes enllà de les coses materials, m'ha regalat el millor patrimoni que pot rebre un fill: l'amor, la comprensió, la valentia, l'alegria, la generositat i per sobre de tot, m'ha ensenyat que en aquesta vida, mai cal donar-se per vençut, perquè com ella diu, només existeix una vida i vull viure-la amb lo bo i lo dolent.

Ànim a tots i molta força per guanyar-li la batalla a aquesta malaltia!!"

Jessica