Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Coneix a la Dra. Maria Joao Baptista

Dra. Maria Joao Baptista

És investigadora de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (Campus ICO-GTiP)

Edat: 41

Lloc de naixement: Porto (Portugal)

Mini currículum

Vaig estudiar Farmàcia a Porto i vaig fer un Erasmus a Madrid, la primera ciutat espanyola en què he viscut. Vaig tornar a Porto, vaig fer un Màster en Oncologia i vaig començar a treballar en Hematologia. Acabada la tesina, vaig fer els cursos de doctorat a Salamanca amb el Prof. Alberto Orfao. Em vaig mudar a Barcelona a l'octubre de 2005 per a realitzar la tesi doctoral amb el Prof. Emili Montserrat i amb el Dr. Francesc Bosch a l'Hospital Clínic. Durant aquests anys em vaig dedicar de ple a la investigació en les síndromes limfoproliferatives B.

Tot just acabava de finalitzar la part experimental de la meva tesi quan vaig començar a treballar a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Ha estat un inici dur ja que havia de redactar la meva tesi i alhora iniciar aquest gran projecte de l’IJC. He estat una de les primeres investigadores d'aquest Institut, cosa que em fa molta il·lusió. Agraeixo l'aposta que l’IJC ha fet en mi i espero aconseguir estar a l'alçada!

4 adjectius que et defineixin: 

Persistent, metòdica, exigent, creativa.

Recentment acabes de publicar un artícle científic titulat Homeobox NKX2-3 promotes marginal-zonelymphomagenesisbyactivating B-cell receptor signaling and shapinglymphocytedynamics. De què tracta?

Aquesta publicació reflecteix l'estudi del paper d'una proteïna NKX2-3 en el desenvolupament de limfomes. La història comença quan s'observa que alguns pacients amb limfoma de la zona marginal expressen NKX2-3 de forma augmentada. Es creen ratolins transgènics que expressen NKX2-3 i s'observa que aquests ratolins desenvolupen tumors semblants als dels pacients amb limfoma de la zona marginal. Es pensa llavors que la sobreexpressió de NKX2-3 podria jugar un paper important en l'aparició d'aquests limfomes. Per desvetllar les funcions de NKX2-3 en el desenvolupament d'aquests limfomes, es realitzen diversos experiments i es conclou que NKX2-3 indueix la senyalització via el receptor de les cèl·lules B i s'identifiquen les diferents proteïnes involucrades en el procés i els respectius efectes a nivell de supervivència, proliferació i migració.

- Ens pots resumir una mica amb paraules simples i fàcils d'entendre les investigacions que portes a terme a l’IJC?

Hi ha diversos projectes en marxa en el nostre grup i gairebé tots enfocats en limfomes agressius en pacients infectats pel VIH. Aquest col·lectiu presenta una major incidència de limfomes que la resta de la població, ja que la infecció pel VIH comporta la depressió del sistema immune. Des del punt de vista hematològic, actualment es poden tractar aquests pacients amb les mateixes pautes que les usades en els pacients no infectats pel VIH, i les respostes al tractament del limfoma són idèntiques. No obstant, tal com passa en els pacients no infectats pel VIH, hi ha alguns casos que no responen als tractaments estàndard i altres que presenten respostes curtes. A més, en els pacients infectats pel VIH, els limfomes solen presentar-se amb major agressivitat i a nivell biològic les cèl·lules tumorals estan exposades a altres factors. En el grup de neoplàsies limfoides, vam buscar marcadors que permetin identificar els pacients que podran no respondre als tractaments estàndard o aconseguir respostes curtes. També procurem comprendre les diferències que hi ha entre els limfomes dels pacients infectats i no infectats pel VIH.

-Perquè vas centrar-te en l’estudi dels limfomes?

Podria dir que a l'inici va ser per casualitat. En els primers treballs que vaig realitzar en investigació, quan cursava el Màster en Oncologia, estudiava les alteracions induïdes en les cèl·lules NK i limfòcits T pel tractament dels productes d'afèresi (un tipus de trasplantaments de medul·la òssia) amb IL2. Quan vaig estar a Salamanca vaig començar a estudiar les síndromes limfoproliferatives i els limfomes estan en aquest grup de malalties hematològiques. A partir d'aquí, en la meva tesi doctoral i a l’IJC, vaig seguir amb la mateixa línia de treball.

- A una noia de 41 anys li diagnostiquen un limfoma no Hodgkin difús de cèl·lules B grans i també és portadora del virus del VIH. Quines diferències hi ha entre que l'hi diagnostiquin avui o si s'ho haguessin diagnosticat fa 25 anys?

El VIH tan sols s'ha descobert fa 33 anys (1983), com a tal fa 25 anys els tractaments per al VIH eren molt poc eficaços i els pacients amb VIH tenien esperances de vida molt curtes. En aquesta època, l'atenció requeia més en combatre el VIH que el limfoma. El VIH era una malaltia devastadora i quan es diagnosticava un limfoma en aquests pacients el seu estat general era molt delicat. Quan era possible s'administrava quimioteràpia per al limfoma, però les complicacions associades eren molt freqüents implicant reduccions de dosi i espaiaments llargs entre els cicles de quimioteràpia, així que els resultats eren molt pobres. En aquest punt hem d'aplaudir els avenços de la recerca en l' VIH i, gràcies a això, avui dia els pacients infectats pel VIH es tracten de la mateixa manera que els pacients no infectats.

La Dra. Maria Joao amb el Dr.Tomàs Navarro, investigador principal de la línia de recerca de l'IJC dedicada a les neoplàsies limfoides.

- Com descriuries un centre de recerca com el IJC? Per què és interessant?

L’IJC és un centre específic per a la recerca en leucèmia. És quelcom bastant únic al món. Reunir diferents investigadors, tots ells dedicats a l'estudi dels diferents tipus de leucèmia i d'altres malalties oncològiques de la sang, aporta avantatges importants ja que permet l'intercanvi d'experiències. Hi ha altres punts molt interessants en l’IJC com és l'existència de 3 campus, tots ells molt propers a grans hospitals de referència.

- Com es un dia en la vida de la Maria?

Crec que els meus dies s'assemblen bastant als dies d'altres professionals. No sobra molt de temps per a activitats extra-laborals. Bàsicament passo els meus dies al laboratori.

- Què t'agrada més de la teva feina? ¿I menys?

El que més m'agrada de la meva feina és poder estudiar i aprendre sempre, la novetat i que cada dia és un repte. La rutina és una cosa que no existeix en la vida d'un investigador.

El que menys m'agrada és el model actual de finançament i com la societat en general veu els investigadors. Tothom reconeix l'esforç, però la carrera dels investigadors és precària. La societat es recolza en el fet que la nostra feina és vocacional. Sí, és vocacional, com moltes altres. Però això no justifica que haguem de viure de beques per pagar el nostre sou i per desenvolupar els projectes.

Gran part del meu temps l’inverteixo en adaptar els resums de projectes a les diferents convocatòries, omplir múltiples plantilles i documents. Hi ha molta burocràcia en tot el procés i és difícil ja que el percentatge de projectes que aconsegueixen finançament són una minoria.

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:14