Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Coneix a...

La nostra companya Ana Pertusa, del Registre de Donants de Medul·la Òssia.

L’Ana va néixer a València fa 33 anys i fa gairebé 8 anys que s'encarrega de buscar una "ànima bessona" per als pacients de leucèmia i altres malalties que ho necessiten. Ella és una de les 4 coordinadores de recerques de donant de medul·la òssia compatible per a pacients nacionals del Registre de Donants de Medul·la Òssia de la Fundació.

L’Ana és un "tro": perseverant, entusiasta, empàtica, amb un gran sentit de l'humor i amiga dels seus amics. Tot i que li agraden moltes coses (el cinema, les sèries, la música ...), la dansa és la seva gran passió i balla des de fa ja molts anys, sobretot dansa contemporània, l'estil que més l'entusiasma.

Com arriba a treballar en REDMO una llicenciada en Filologia anglesa? No ho sabem. L'atzar la va portar a Barcelona i a la Fundació Josep Carreras i nosaltres .... tan feliços!

Avui volem que la coneguis millor.

- La seva feina consisteix en buscar donants compatibles per a un pacient amb una malaltia, habitualment hematològica, que necessita un trasplantament de medul·la òssia i no disposa d'un donant compatible. Haguessis imaginat algun dia que treballaries d'això?

Per descomptat que no. Imaginava moltes altres maneres de guanyar-me la vida, ja que mentre estudiava filologia vaig valorar múltiples opcions: dedicar-me a la docència, fer doble llicenciatura de Traducció i Interpretació i dedicar-me a ser traductora freelance, entre altres coses. Però mai vaig pensar que arribaria a treballar com a coordinadora de recerques.

- Ens pots resumir una mica amb paraules simples i fàcils d'entendre en què consisteix una recerca de donant?

La meva feina consisteix en buscar un donant no emparentat per a pacients nacionals amb patologies hematològiques. Un cop localitzat el/la donant segons estratègies amb les quals es pretén la localització d’un donant òptim en el menor temps possible, es planteja el trasplantament de progenitors hematopoètics (medul·la òssia, sang perifèrica i/o sang de cordó umbilical) a partir d'aquest donant idoni. Aquí, la meva tasca és fer d'intermediari entre centre de trasplantament i el centre que extreu les cèl·lules de donant, bregar amb la logística, imprevistos i seguiment del procés.

- Què penses quan et arriba una petició de donant?

Cada recerca és un nou repte, es requereix un enfocament diferent en cada cas, així que poso tota la meva atenció i concentració per aconseguir un donant òptim i contribuir al fet que el procés de trasplantament pel qual ha de passar el/la pacient sigui un èxit.

- A una noia de 25 anys li diagnostiquen una leucèmia mieloide aguda i requereix un trasplantament de medul·la òssia però no té germans. Quines possibilitats hi ha avui dia que li trobem un donant mitjançant REDMO?

És un cas habitual. 3 de cada 4 persones que necessiten un trasplantament de progenitors hematopoètics (medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical) no té un donant compatible entre els seus familiars i, per tant, necessitarà una donació d'una persona anònima voluntària. En el cas que comentes, la leucèmia mieloide aguda és el principal diagnòstic pel qual els pacients se sotmeten a un trasplantament de medul·la òssia de donant no emparentat. El 2015 aquest diagnòstic englobava el 30% de les recerques realitzades pel nostre departament i el 32,5% dels trasplantaments realitzats. La probabilitat de trobar un donant compatible per a un pacient en els primers tres mesos de la recerca és actualment de 81%.

- Com descriuries la Fundació Josep Carreras? Per què creus que és important?

La Fundació Josep Carreras és un projecte que neix i creix com un desafiament i un aprenentatge constant en el que em fascina participar. I no només el que ha portat i porta a terme la Fundació és una cosa digna d'esment, també les persones que formen l'equip són vitals a l'hora de descriure la Fundació. Així que no només veig la Fundació Josep Carreras com una institució que lluita contra la leucèmia, sinó com un equip genial que treballa dur cada dia per ser i seguir sent imparables. Per què és important per a mi? Doncs perquè considero que la tasca que porta a terme és imprescindible, rigorosa i compromesa amb la societat.

- Com és un dia a la vida d'Ana?

Doncs m’aixeco entre les 7h30 - 8h i cada dia vaig caminant a la Fundació, cosa que m’aclara el cap més que qualsevol cafè. A les 9h començo la meva jornada i dura fins a les 18h. Al matí intento centrar-me en les tasques prioritàries que són les gestions de trasplantament i emergències que puguin sorgir: programació de dates de nous trasplantaments, seguiment de compliment de dates, de documentació i de protocols.

Molts dels donants que localitzem són estrangers, per tant les gestions les faig a través d'altres registres. Contacto amb els meus homòlegs en altres països i atès que els protocols generals són comuns, treballem de forma col·laborativa via mail, telèfon i intranet.

En segon lloc, encara que no menys important, m'encarrego d'iniciar recerques noves i fer revisió de recerques ja actives però en procés de localització de donant. Aquesta part, al meu entendre, és la més difícil i per tant, la que requereix més concentració. S'ha de fer una recerca preliminar i en base als resultats obtinguts, hem d'escollir el millor potencial donant, tenint en compte factors com la urgència de la recerca, els criteris que estableix el centre de trasplantament segons el diagnòstic del pacient, el nombre de possibles donants disponibles, la procedència dels donants, etc.

Així mateix, estem en contacte directe amb els centres de trasplantament, ja que fem revisió i seguiment de recerques i, per aquest motiu, totes les novetats són informades al facultatiu a càrrec, via mail i/o telèfon.

- Què t'agrada més de la teva feina? ¿I menys?

El que més m'agrada de la meva feina és veure que la nostra tasca dóna fruits, veure que un trasplantament es duu a terme satisfactòriament i que el pacient després de passar per una de les situacions més dures en la seva vida, va endavant. M'agrada també treballar amb els centres de trasplantament, propiciar una comunicació fluïda i estar en contacte amb ells. He après una barbaritat treballant amb ells!

El que menys m'agrada és veure que de vegades tots els esforços són en va. Hi ha casos en què se'ns notifica que el pacient no supera el procés de trasplantament, cosa que és bastant frustrant.

- Com t'agradaria veure't a tu mateixa d'aquí a 30 anys?

M'encantaria veure’m igual de vital, entusiasta i alegre que actualment, m'agradaria sobretot no deixar d'aprendre i sorprendre.

Pàgina web actualitzada 20/01/2019 15:05:34