Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Daniela

El meu nom és Daniela Aguirre, visc a Ciutat de Guatemala, sóc estudiant de Dret, tinc 23 anys i sóc supervivent d'una Leucèmia Limfoblàstica Aguda.

La meva història d'amor i odi amb aquesta malaltia va començar amb un cansament perllongat, son i falta de gana, símptomes que qualsevol confondríem amb l'estrès quotidià. Realment no li vaig posar més importància fins que amb els mesos vaig començar a sentir uns dolors constants de cap que no em deixaven estar amb mi mateixa.

Vaig consultar a un metge general que em va dir que tenia una de les anèmies més pronunciades que havia vist, 6 d'hemoglobina! Així que em van hospitalitzar immediatament per fer-me estudis i transfondre’m sang. Vaig marxar de l’hospital amb més preguntes que respostes, així que vaig em van redirigir a una hematòloga perquè veiés el meu cas. Gràcies a Déu vaig arribar al consultori de la meva hematòloga, que en el moment no va trobar res estrany, però va decidir deixar-me en observació. El cansament va tornar, el mal de cap també i els desmais... Es va programar la meva biòpsia de medul·la i, loteria!: Leucèmia Limfoblàstica Aguda tipus B.

Aquella nit d'un 24 de maig la vida em va caure als peus, però bé, em vaig espolsar la pols i amb l'ajuda de Déu i la guerrera que tinc com a mare (sóc filla única i ella i jo som l'única cosa que tenim) vam començar el viatge al sanament.

No han estat mesos fàcils, però han estat beneïts en cada pas, he perdut més del que puc enumerar: vaig perdre a la majoria dels meus amics, vaig perdre amor, vaig perdre llibertat, vaig perdre el cabell, vaig perdre la capacitat de ser mare; però vaig guanyar viure, i això és el que em queda transmetre: que em va tocar viure això per viure de veritat, per experimentar el dolor i l'alegria en la seva màxima expressió, per conèixer l'amor pur i desinteressat de les persones que han estat amb mi.

Des de fa quatre mesos estic en remissió i fa dos que estic en REMISSIÓ COMPLETA, 0% blasts de leucèmia! Cada dia agraeixo el meu miracle de vida i, encara que em queden dos anys de quimioteràpia i suportar molts dels efectes secundaris de les 49 sessions de quimioteràpia que porto en tan curt temps, em considero beneïda cada segon!

A cada guerrer/a que està passant per això, amunt l'ànim, amunt aquests punys, viviu cada dia al màxim, que així es guanya a aquesta malaltia! Ella no té, no va tenir i mai tindrà les nostres vides.

Avui dia visc una vida relativament normal, on rebo la meva quimioteràpia de manteniment cada setmana. Encara que espero no necessitar un trasplantament de medul·la, és tan gran saber que amb una donació tan petita podràs donar vida a algú que tant ho necessita.

VIURE la millor baralla que podem donar.

I als que ho puguin fer, DONEU medul·la, és el més bell que podeu fer per algú.

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:25