Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Daniela

El 24 de juny de 2013 és una data que, igual que el 25 de novembre de 2013, no se'ns oblidarà en la vida.

El 24 de juny van diagnosticar a la nostra filla Daniela de gairebé 6 anys, encara li faltava una setmana per complir-los, leucèmia mieloblàstica aguda (LAM-M1). En aquest moment és com si et clavessin un punyal en el cor; és moltíssim el dolor. El món se t'acaba, penses que és un malson del qual vols despertar. Després dónes moltes voltes al cap i et sorgeixen moltes preguntes. Sobretot em preguntava com li anava a explicar a una nena de 6 anys la malaltia que tenia i que, per un temps, la seva vida canviaria i no podria veure a la seva germana Andrea, amb la qual està tan unida.

Ens van traslladar de l'Hospital Punta Europa d’Algeciras al Materno Infantil de Jerez i allà directament a la zona d'aïllament per començar el primer tractament però no vam aconseguir remissió completa. L'equip mèdic ens va comentar que primer necessitava un tractament d'inducció i després un altre de consolidació. En finalitzar aquest tractament, en el qual la Daniela ho va passar molt malament, ens van donar una altra mala notícia; la malaltia seguia igual. Calia provar amb un altre tractament i necessitava un trasplantament. Es va activar el protocol de recerca de donant en el Registre de Donants de Medul·la Òssia de la Fundació Josep Carreras. Al juliol de 2013 se li va administrar la segona inducció, novament sense resposta. Com a tercera línia de tractament, a l'agost, es va realitzar una nova inducció amb la qual per fi es va aconseguir la remissió.

Al setembre, després que se li administrés un altre cicle de quimioteràpia de consolidació, ens van informar que per fi havia entrat en remissió completa la malaltia. Van ser dies molt durs però la Daniela mai va perdre el seu somriure ni nosaltres les ganes de lluitar.

Els metges ens van comentar que no apareixia donant i que activarien el protocol de recerca de cordó umbilical, doncs la Daniela en ser petita tenia possibilitats. Els dies d'espera fins que ens van trucar per donar-nos la notícia que per fi tenia un donant se'ns van fer eterns.

Però va arribar el dia en què ens van trucar des de l'Hospital Reina Sofía de Còrdova per dir-nos que tenien un cordó. El dia 17 de novembre, vam ingressar en les càmeres d'aïllament i el 25 de novembre, va arribar per fi el gran dia. Aquest dia tot va transcórrer amb normalitat. Va ser molt emocionant estar present en la infusió de les cèl·lules mares del cordó, doncs veia com la meva filla rebia una altra possibilitat en aquesta vida, com s'anava a guarir.

La Daniela va seguir amb el seu somriure, no va deixar de ser una nena i va seguir amb els seus estudis i les seves manualitats. El 19 de desembre per fi vam poder sortir de l'hospital a un pis que ens va cedir l'Associació Contra el Càncer a Còrdova per quedar-nos allà tot el temps necessari fins a poder tornar a casa a Algeciras.

Els dies posteriors al trasplantament han transcorregut amb normalitat i sense molts problemes, seguint amb la medicació. A data d'avui, tot segueix bé.

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:24