Daniela
El dia 21 de novembre de 2012 ens van donar una de les pitjors notícies que uns pares poden rebre. La nostra filla, de només 9 mesos, tenia leucèmia. En aquest moment se't cau el món a sobre, penses per què està passant això i vols despertar d'aquest malson.
De sobte et trobes en una habitació d'hospital envoltat de metges i infermers i sense saber res sobre aquesta malaltia que has sentit parlar però que no entens per què existeix. En realitat ningú espera aquesta notícia i menys que li passi a un nen tan petit, però per desgràcia ocorre.
L'endemà comencen les proves i diversos dies després i sense haver-ho assimilat encara, amb llàgrimes en els ulls i preguntant-te encara el per què, comença el tractament de químio i ja et veus embolicat en un món que se't fa enorme.
Gràcies a l'equip mèdic i d'infermeria de l'Hospital Porta del Mar de Cadis tot va ser més fàcil ja que ens van tractar com si estiguéssim a casa, la qual cosa agrairem tota la vida. En tot moment rebíem ànims i afecte, sobretot cap a la nostra petita que era l'única que no entenia què feia allí.
A poc a poc et vas assabentant de què és la leucèmia, coneixes a altres famílies que han passat per això, estan passant i que passaran. Et recolzen, tu els recolzes i vas informant als nous que entren. Amb el temps fem una pinya que avui dia es converteix en amistat i que després ens uneix per lluitar contra aquesta malaltia.
Poc abans d'acabar el tractament a finals d'abril de 2013, ens informen que no és suficient amb el tractament convencional de químio i que la Daniela necessitarà un trasplantament de medul·la. Aquí comença un altre món nou, així que iniciem una altra marxa en la nostra lluita per la vida de la nostra petita. Ara el difícil era trobar un donant compatible, que no és gens fàcil.
Un mes i mitjà més tard de nervis i sense dormir ens donen la notícia que esperàvem: Tenim un dóna't! Un donant d'Estats Units és compatible amb la nostra petita i ha accedit a donar-li la seva medul·la. No us podeu imaginar l'alegria que ens va donar aquesta notícia tot i que sabíem que ara venia la part difícil ja que un trasplantament és molt dur: mudar-se a una altra ciutat, estar allunyat de família i amics, etc.
El 12 d'agost de 2013 vam ingressar a l'Hospital Universitari Regna Sofia de Còrdova. Vam passar un mes en la càmera d'aïllament. Encara recordem com si fos ahir aquest dia en el qual es va realitzar el trasplantament i ja ha passat un any. Els mesos següents fora de casa a Còrdova i sense veure a la família durant mesos van ser durs però ha merescut la pena. Avui dia la Daniela està així com la veieu, seguim amb les nostres revisions però després de gairebé dos anys podem fer vida normal. Avui celebrem que porta ja un any trasplantada.
No tenim paraules per agrair a tots els professionals, familiars i amics que ens han recolzat durant aquest viatge. Per descomptat sempre estarem agraïts a aquesta persona anònima que ens ha donat vida i l'alegria de viure en veure així a la nostra petita. Allí on estiguis a Estats Units, GRÀCIES! DÓNA MEDUL·LA, DÓNA VIDA!