Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

15S - Dia Mundial del Limfoma

  • Avui se celebra el Dia Mundial del Limfoma. Els limfomes són, amb diferència, el tipus més habitual de càncer hematològic. Es calcula que a l’Estat espanyol a l’any es diagnostiquen uns 7.500 nous casos*

  • El limfoma és un dels 10 tipus de càncer més freqüents en adults i la tercera neoplàsia més prevalent en nens **

  • L'equip de limfomes de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras treballa en diferents línies d'investigació, especialment en el camp de la immunoteràpia i dels limfomes relacionats amb el virus VIH

Avui es commemora el Dia Mundial del Limfoma 2018, el càncer de la sang més freqüent. A l’Estat espanyol, 7.500 persones són diagnosticades cada any. En general els limfomes són més freqüents en els homes que en les dones i la majoria d'ells es diagnostiquen més freqüentment en l'edat adulta que en la infantil. Tot i això, els limfomes representen el tercer càncer més freqüent en la infància.

Què són els limfomes?

Els limfomes són un grup de malalties malignes de la sang que apareixen quan els limfòcits T o B, en diferents estats de maduració i fora de la medul·la òssia (normalment en els ganglis limfàtics o en un òrgan), manifesten algun tipus de defecte que, d'una banda, perllonga la seva vida de manera anormal i, de l'altra, fa que es reprodueixin de forma descontrolada. 

Tradicionalment els limfomes es classifiquen en dos grans grups: el limfoma de Hodgkin (LH) i els limfomes no Hodgkin (LNH).

El limfoma de Hodgkin acostuma a afectar persones més joves i té un bon pronòstic: la malaltia remet en el 80% dels pacients. És un dels càncers més curables avui dia.

Els limfomes no Hodgkin són un grup heterogeni amb més de 30 "variants" de la malaltia. Es poden classificar segons la velocitat del seu creixement: limfomes agressius o indolents. Els limfomes agressius es desenvolupen molt ràpid, però són més sensibles als tractaments i es poden curar aproximadament en tres quartes parts dels casos. Els indolents són molt més lents, progressen més lentament, però són menys curables de forma definitiva, encara que els pacients poden viure molts anys pràcticament sense símptomes a causa dels nous tractaments.

¿Cuáles son los retos actuales?

La lluita contra els limfomes té dos grans reptes: predir com respondrà el pacient al tractament per avançar-se a les possibles recaigudes i oferir noves oportunitats als pacients que han esgotat totes les línies terapèutiques actuals. En definitiva, curar més i millor.

«Conèixer el mecanisme de la malaltia per poder lluitar contra ella d’una manera més eficaç»

Com hi ha una gran varietat de tipus de limfomes, encara que els símptomes poden ser similars, els tractaments són molt diversos. «És fonamental conèixer el mecanisme de la malaltia per poder lluitar contra ella d'una manera més eficaç», exposa el Dr. Tomàs Navarro, responsable clínic del laboratori d'Hematologia de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) de Badalona i investigador de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC).

L'equip del Dr. Tomàs Navarro, acaba de publicar un nou estudi a la prestigiosa revista internacional Clinical Infectious Diseases (Plasma EBV-load as an early Biomarker and Prognostic factor of HIV-related lymphomas) sobre la detecció precoç dels limfomes en pacients immunodeprimits , especialment persones infectades per l’VIH.

Les persones portadores de l’VIH tenen un risc més gran de desenvolupar alguns tipus de càncer, com el limfoma, la segona neoplàsia més freqüent en pacients VIH positius després del sarcoma de Kaposi, i la principal causa de mort per càncer en aquesta població.

El limfoma no Hodgkin més freqüent de tots és el limfoma difús de cèl·lules grans B, que és també el més freqüent entre aquesta població, la immunodeprimida (que inclou a les persones infectades pel VIH). Encara que la major part dels malalts immunodeprimits que pateixen aquest tipus de limfoma aconsegueixen curar-se, encara hi ha un 30% que no superen aquest limfoma.

A molts dels malalts que tenen una immunodepressió per VIH i un limfoma, se'ls detecta la presència d'un altre virus anomenat virus d'Epstein-Barr (VEB), que en molts casos es troba a dins el limfoma.

En aquest treball es demostra que la presència del virus d'Epstein Barr en el plasma pot ser utilitzada com a marcador dels limfomes que apareixen en persones infectades pel VIH, és a dir, es presenta quan el limfoma està actiu i quan desapareix del plasma és un indicador indirecte que el tractament del limfoma ha estat efectiu. A més, en aquesta població, la presència d'aquest virus en plasma pot ser utilitzada com a marcador predictiu de l'aparició d'un limfoma. Entre 6 i 12 mesos abans que els símptomes del limfoma es manifestin es pot detectar el virus d'Epstein Barr circulant.

Finalment, el que s'ha vist és que la presència del virus està associada a mal pronòstic. Si hi ha més quantitat de virus d'Epstein Barr en el plasma pitjor és el pronòstic del limfoma. Aquest mal pronòstic queda eliminat quan s'afegeix al tractament quimioteràpic l'anticòs monoclonal rituximab.

Per a realitzar l'estudi s'han utilitzat mostres de plasma de 81 pacients de limfomes relacionats amb l’VIH en diferents moments: dins de l’any abans del diagnòstic del limfoma, en el moment del diagnòstic i en resposta completa.

Les conclusions d'aquest estudi determinen que s'han d'introduir marcadors nous en l'estudi i seguiment dels limfomes, que a més poden ajudar a la detecció precoç d'aquest tipus de càncer, fins i tot abans que el pacient presenti algun símptoma. A més, confirma que l'ús d'immunoteràpia augmenta la possibilitat de curació, especialment en alguns tipus de limfoma.

 

«Oferir noves oportunitats als pacients que han esgotat totes les línies terapèutiques actuals»

La majoria dels pacients amb limfoma de Hodgkin es recuperarà. El 80% es restableix després de sotmetre’s a cicles intensius de quimioteràpia i, sovint, a un autotrasplantament de medul·la òssia. Per als que aquest protocol de tractament fracassa, el següent "pas" és habitualment un trasplantament haploidèntic (d'un familiar 50% compatible). Així i tot, la meitat d'aquests pacients recauen del seu limfoma.

En el cas dels pacients amb limfomes no Hodgkin agressius, també són tractats amb fàrmacs quimioteràpics i radioteràpia. Els que recauen necessitaran un autotrasplantament de medul·la òssia o, en alguns casos, un trasplantament d'un donant.

Si aquestes estratègies terapèutiques fallen, el pacient actualment no disposa de més "oportunitats" a la cartera de serveis del nostre sistema sanitari. Per això, l'equip del Dr. Javier Briones, responsable clínic d'Hematologia de l'Hospital de Sant Pau i investigador de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, està desenvolupant noves maniobres terapèutiques basades en la immunoteràpia CAR (Chimeric Antigen Receptor), la modificació genètica dels limfòcits T del propi pacient amb receptors específics perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses.

Els principals reptes de la immunoteràpia són aconseguir augmentar les respostes completes (curacions) i disminuir la taxa de recidives de la malaltia, reduint alhora els efectes secundaris. En el camp concret dels CARs, s'estan desenvolupant nous dissenys per augmentar la seva eficàcia antitumoral; per exemple, CARs que inclouen producció de citoquines que augmenten l'efecte antitumoral de les cèl·lules del sistema immune, o CARs amb mol·lècules que bloquegen l'efecte immunosupressor que les cèl·lules del limfoma tenen sobre el sistema immunològic.

El Dr. Briones, que també és coordinador adjunt del Grup Espanyol CAR de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia (SEHH), està desenvolupant un estudi amb CAR-anti CD19 per a limfomes no Hodgkin. "Els resultats preliminars d'aquesta investigació mostren que aquest CAR podria ser fins i tot més efectiu en aquest càncer hematològic que en la leucèmia limfoblàstica aguda", explica. Per al limfoma de Hodgkin també està en marxa un assaig amb un CAR-antiCD30. Només hi ha 2 assajos clínics amb un CART30 a tot el món i només s'han pogut tractar poc més de 30 pacients. En el grup de recerca del Dr. Briones s'està estudiant la utilització de cèl·lules T de memòria amb gran capacitat antitumoral per augmentar l'eficàcia de la immunoteràpia amb les cèl·lules CART en pacients amb limfoma no Hodgkin i limfoma de Hodgkin. Aquests assajos s'iniciaran el 2019 i compten amb el suport i col·laboració de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia.

 

* Segons dades de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia (SEHH).

** Segons dades de l'informe del Registre Espanyol de Tumors Infantils (RETI-SEHOP) 1980-2016 presentat al maig de 2017.

Pàgina web actualitzada 20/09/2018 12:38:58