"Hola a tots. Em dic Diego, tinc 36 anys i sóc argentí. Quan tenia 15 vaig tenir Limfoma de Hodgkin.

Bueno, he passat el que moltes persones aquí expliquen: moments d'incertesa i d'angoixa. Els vull parlar una mica sobre l'abans i el després.

He estat un nen molt depressiu, amb pors, culpes, no podia viure feliçment, encara que sí que reia i feia una vida normal. En el fons tenia poques ganes de viure, més aviat no sabia el que era viure. No valorava la vida.

Després de la meva malaltia i després d'haver passat i completat la quimioteràpia, he après, en aquest any i mig d'estar en un llit d'hospital, el que val la vida. Lo maco i valuós que és estar sa. I l'inconvenient que és viure amb pors. Qui té pors no pot viure, perquè amb por no podem estimar. A ningú... ni a nosaltres mateixos. Per tant, els demano amb amor... aprenguin a estimar-se i a valorar la vida.

Avui sóc pare i tinc un nen fantàstic que em fa riure i em fa aprendre noves lliçons. Viu feliç i sóc una persona que aprèn cada dia coses noves. Una abraçada a tots i força! Si jo vaig poder... Tu segur que també! Ànims!"

Diego