Diego
Un dia qualsevol, a qualsevol lloc i en qualsevol circumstància la vida et posa a la vora de l'abisme. Però l'abisme no és més que la sendera per a poder seguir caminant amb els quals estimes i a això ens aferrem aquells qui per unes circumstàncies o unes altres ens veiem en la tessitura de:
- Deixar-nos dur en la malaltia i ser dignes de llàstima
- Ser persones que no es renuncien a la seva sort
A l'estiu de 2004 una prova de fe va cridar a la meva porta i la meva porta es va obrir. I aquesta obertura em va sumir en la més profunda amargor, però a la mateixa vegada em va donar a conèixer a algú que tenia al meu costat i que ha estat la meva "veritable força", la meva companya que sempre ha sabut estar i posar-me de cara davant tots els reptes i sobreposar-me a totes les adversitats. MAI PODRÉ AGRAIR-LI LA SEVA PRESÈNCIA, LA SEVA PERSISTÈNCIA, LA SEVA TENACITAT I EL SEU AMOR, que han suposat la benedicció i la força autèntica de superació de la meva prova de fe.
Després del descobriment de la meva leucèmia, vaig trigar un temps a poder començar a tractar-me-la i en aquests moments tota la meva vida va passar davant els meus ulls d'una forma instantània. La por i els dubtes m'ofegaven, però no obstant això tot al meu voltant prenia una nova dimensió en la qual el meu jo es va difuminar i un nou aire va penetrar a la meva vida. Tots estaven per mi i fins i tot jo estava per mi, per la meva lluita. Això és el més real de tot, la lluita, el no-res és impossible, tot el pots superar i per unes coses o unes altres aquí estic encara avui. Potser el no plorar, no dur per davant el nom de la teva lluita ocasioni situacions anòmales que et duguin a sofriments passatgers però davant això el millor és l'AGRAÏMENT sincer a tots i per tot.
La meva lluita no ha estat tan dura com les d'uns altres, degut potser a l'encert dels meus àngels en l'elecció del tractament (Imatinib) en pastilles ha possibilitat l'absència d'altres complicacions, no obstant això, en el camí apareixen altres lluites que et fan mal i en les quals no pots estar tu i, de vegades, com en el meu cas, aquestes lluites no condueixen a la victòria i amb el dolor de les pèrdues (Aurora i Valero), et duen de nou a la fosca sendera de l'abisme, l'ofuscació i fins i tot la incomprensió. Al final el caminant fa el seu camí, fins i tot per l'abisme, emparat per aquestes mans vives que et sostenen en el precipici del viure.
Les proves sempre han anat en la bona direcció, sempre de la mà de la meva GUIA, la Dra. María Pilar López Garrido i els seus ajudants, als quals estaré eternament agraït pels seus esforços i cura en l'atenció, a tots els quals d'una forma o una altra hem estat presents en l'acompliment de la seva labor mèdic-social exemplar.
No m'agradaria passar per alt una cosa que em fereix en el fons del meu cor, mai es deu deixar de donar suport a les persones en la seva lluita encara que sigui de forma llunyana, anònima, fins i tot esquiva. Quan la lluita comença és per a guanyar, però quan es va guanyant i es van perdent els suports, el dolor i el buit que es crea és tan gran que escapa a tota comprensió.
"EL MÓN NO SÓC JO PERÒ JO SEGUEIXO EN EL MÓN."
Diego, durant la Setmana contra la Leucèmia 2012, repartint fulletons
En la lluita és important tenir present que el que avui ganes, demà ho pots perdre i viceversa, però cada pas que dónes ho dónes pel que busques i aquesta recerca enriqueix la teva vida, i la fe dels quals estan sempre amb tu en la lluita.
Lo bo al final és poder compartir amb els teus aquesta lluita i aportar les teves vivències a uns altres.
Si vols informar-te sobre què és la donació de medul·la òssia per ajudar a molts pacients de leucèmia a tenir una oportunitat de curació, fes clic AQUÍ. Recorda que la donació de medul·la òssia és altruista, anònima i universal. Si t'inscrius com a donant de medul·la òssia, has d'estar disposat a fer efectiva la donació per a qualsevol persona del món que ho necessiti. Si vols més informació, escriu-nos a donants@fcarreras.es o truca'ns al telèfon gratuït 900 32 33 34 .
També pots fer-te soci de la Fundació Josep Carreras. Amb molt poc, ens ajudaràs a continuar investigant.