Benvolguts/des amics/gues,

Un dels objectius més importants en la meva vida és fer tot el possible, tot el que estigui en les meves mans per a aconseguir que la leucèmia sigui curable per a tots i en tots els casos.

El 1987, quan em trobava en la plenitud de la meva vida la leucèmia es va creuar en el meu camí. Com per a qualsevol, va ser un cop molt dur i el primer moment va ser molt difícil d'acceptar. Vaig pensar no obstant això que, si havia una possibilitat entre un milió de superar-ho, aquesta era la meva. Independentment del tractament mèdic, crec que és molt important pels pacients intentar tenir una actitud positiva davant la malaltia. En el meu cas, estic convençut que aquesta actitud, un extraordinari equip mèdic i l'entrega i incansable suport de la meva família van ser les claus de la meva recuperació.

Una vegada superada la malaltia, el 1988 vaig iniciar el projecte de la Fundació contra la leucèmia que duu el meu nom. Em vaig sentir en deute amb la societat i amb la ciència i amb això intentava retornar totes aquestes mostres d'afecte i tot el suport que vaig rebre durant el procés de la meva malaltia.

Evidentment, la Fundació ha contribuït en gran mesura a donar sentit a la meva vida com a ésser humà. Intentar ajudar als malalts que han de viure avui en la difícil situació que jo vaig estar fa anys, és un compromís. He tingut la sort de poder oferir recitals benèfics per captar fons per la nostra causa i m’és molt gratificant implicar-me en el dia a dia de la gestió de la nostra institució.

I les altres prioritats? Doncs són com les de moltes altres persones. La meva gran il·lusió eren, i segueixen sent, els meus fills, els meus néts i els altres membres de la meva família, els meus amics i evidentment la meva professió. Quan un travessa una situació tan severa com és lluitar contra una leucèmia, les prioritats de la vida canvien i valorem més què és el veritablement important en les nostres vides.

Josep Carreras