Emi
Hola! El meu nom és Emi, tinc 30 anys i soc de València. Al 2018 em van diagnosticar un Limfoma de Hodgkin. Quan vaig sortir de la consulta del doctor no podia creure’m el que m’estava passant. Sempre m’havia espantat sentir a parlar d’aquesta malaltia, però no era realment conscient que també em podia passar a mi. Vaig haver d’aturar el temps, cancel·lar un viatge que tenia previst, deixar de treballar, reduir l’estrès del dia a dia, acostumar-me a que l’hospital fos la meva segona casa, acceptar el que estava vivint i el que succeiria al meu cos amb la quimioteràpia.
Vaig decidir ser més forta que la malaltia i no preguntar-me perquè m’estava passant tot això, sinó esbrinar què és el que havia d’aprendre de tot plegat. I així ho vaig fer: vaig dedicar-me a mi, a retrobar-me de nou, a escoltar la meva veu interior i, sobretot, a lluitar per sobreviure perquè en el fons jo sabia que guanyaria la lluita.
Vaig passar por en moltes ocasions i vaig plorar molt . Van ser sis cicles, un total de 12 sessions de quimioteràpia i unes quantes visites a urgències. Dono les gràcies perquè el tractament va funcionar i un mes després d’acabar la primera quimioteràpia em van confirmar que estava en remissió completa.
Ara em toca fer una revisió cada tres mesos i, la veritat, és que estic nerviosa, però bé... és normal després de tot el que ha passat. D’aquesta etapa em quedo amb el sentiment de benestar que tinc amb mi mateixa, mai abans m’havia sentit així. A més a més, ara soc conscient de la força que tinc. Òbviament, ha sigut dur i difícil, però l’actitud personal és important per superar-ho.
Si ara mateix estàs passant per aquest tràngol, ¡no et rendeixis! Busca les teves motivacions per tirar endavant, però sobretot, intenta centrar-te en tu mateix. Veuràs què bonica és la vida quan hagi passat tot i el valor tan diferent que tindran les coses per a tu. Molts ànims i força!
Emi